dimecres, 4 de gener de 2017

El dret d'autodeterminació del poble de Catalunya és llei d'obligat compliment a Espanya


L'11 de setembre de 2012 (i els posteriors) dos milions de catalans vam sortir al carrer a demanar la independència. Jo vaig ser-hi, i no hi ha una altra interpretació possible al que la gent demanava. La resposta de la classe política espanyola va ser contundent i basada fonamentalment en un únic argument: la independència és il·legal. 

Quan es recorda que el dret d'autodeterminació empara els catalans, se'ns diu que el dret a decidir sobre Catalunya és de tots els espanyols, ja que que Catalunya no és més que una part d'Espanya. Existeixen múltiples arguments que avalen el dret dels catalans a decidir sobre el seu propi futur: la sobirania existent durant més de 700 anys i il·legalment revocada amb els Decrets de Nova Planta, la unitat territorial i lingüística, l'existència d'òrgans de representació política de llarga tradició com la Generalitat, etc.

Tanmateix, l'argument més clar és que la pròpia Constitució espanyola ho reconeix. Aquest argument ha estat ja presentat en diverses ocasions, però és tan fonamental que paga la pena tornar a exposar-lo amb un cert nivell de detall i amb alguns matisos nous. No sóc jurista, sóc enginyer, i com a tal estic acostumat a analitzar les coses mitjançant la lògica. Anem, doncs, per passos.

Es coneix com a Carta Internacional de Drets Humans (CIDH, o IBHR en les seves sigles en anglès) a un conjunt de 3 tractats internacionals de suma importància, que es van començar a redactar després de la Segona Guerra Mundial, i que van entrar en vigor l'any 1976, curiosament només mesos després de la mort del dictador. Aquests 3 tractats són:

  1. La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH o UDHR).
  2. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP o ICCPR).
  3. El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC o ICESCR).
Aquests 3 tractats tenen vocació universal, és a dir, d'aplicació a tots els éssers humans i a les col·lectivitats que aquest formen, i van ser ratificats, com no podria haver estat d'una altra manera, per l'estat espanyol.
La DUDH es refereix fonamentalment als drets individuals, i no esmenta el dret a l'autodeterminació. Tanmateix, el PIDCP, en el seu Article 1, article únic de la seva Part I, diu:
Article 1
1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
2. Per a l'assoliment dels seus fins, tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions que deriven de la cooperació econòmica internacional basada en el principi del benefici recíproc, així com del dret internacional. En cap cas podrà privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència.
3. Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

És a dir, aquest Pacte Internacional subscrit per Espanya recull el dret de lliure autodeterminació dels pobles, i l'obliga a respectar i promoure aquest dret. Per si fos poc, el PIDESC recull exactament el mateix redactat en la seva Part I, Article 1.

Sembla, per tant, evident que el poble de Catalunya té, segons dos dels més importants tractats internacionals subscrits per Espanya, plenament reconegut el dret a la lliure determinació. Tanmateix, el govern d'Espanya, i el principal partit de l'oposició sostenen que aquest dret és contrari a la legislació espanyola i a la Constitució. Veiem-ho.

L'any 1977, en plena transició però abans de l'aprovació de la Constitució, l'adhesió d'Espanya als diferents pactes de la CIDH es trasllada explícitament a la legislació espanyola. Per exemple, al Boletín Oficial del Estado, núm. 103 de 30 d'abril de 1977, pàgines 9337 a 9343, el mateix Rei d'Espanya proclama respecte al PIDCP:


JUAN CARLOS I
REY DE ESPAÑA
...
VENGO EN APROBAR Y RATIFICAR CUANTO EN EL SE DISPONE, COMO EN VIRTUD DEL PRESENTE LO APRUEBO Y RATIFICO, PROMETIENDO CUMPLIRLO, OBSERVARLO Y HACER QUE SE CUMPLA Y OBSERVE PUNTUALMENTE EN TODAS SUS PARTES, A CUYO FIN, PARA SU MAYOR VALIDACION Y FIRMEZA, MANDO EXPEDIR ESTE INSTRUMENTO DE RATIFICACION FIRMADO POR MI, DEBIDAMENTE SELLADO Y REFRENDADO POR EL INFRASCRITO MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES.

 

I a continuació es transcriu literalment el PIDCP, inclòs el seu Article 1.  És a dir, en aquest exemplar del BOE, s'inclou la frase literal:
 
TODOS LOS PUEBLOS TIENEN EL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION. EN VIRTUD DE ESTE DERECHO ESTABLECEN LIBREMENTE SU CONDICION POLITICA Y PROVEEN ASIMISMO A SU DESARROLLO ECONOMICO, SOCIAL Y CULTURAL.
 

I en ell el Rei d'Espanya, Juan Carlos I, promet "cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente".

Un any més tard, l'any 1978 s'aprova la Constitució, que en el seu Article 10, article únic del Títol I, la Constitució es refereix a "Los Derechos de la Personas", en clara referència a la  CIDH, i per tant als 3 tractats que l'integren: la DUDH, el PIDCP i el PIDESC. El paràgraf segon d'aquest article diu:

Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España. 
Més endavant, a l'Article 96 del seu Títol II, la Constitució diu:
Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.
Donat que cap dels tractats de la CIDH ha estat derogat, modificat ni suspès per Espanya, els 3 formen part de l'ordenament interno d'Espanya, és a dir, són lleis d'obligat compliment per part de l'estat espanyol.

L'única conclusió lògica, per tant, és que Espanya reconeix el dret a la lliure autodeterminació dels pobles. L'única pregunta que resta per respondre és: és Catalunya un poble en el sentit de la CIDH? El govern espanyol sosté que l'únic poble amb dret a decidir és el poble espanyol en el seu conjunt. Doncs bé, el govern d'Espanya faria bé en llegir detingudament la Constitució, ja que ni més ni menys que en el seu Preàmbul diu que és la voluntat de la Constitució: Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.

Si pensem que els PIDCP i PIDESC van ser ratificats l'any 1976, any en que va començar a gestar-se el procés de redacció de la Constitució, sembla gairebé impossible no veure en aquest paràgraf una referència directa als mateixos. Parla de "derechos humanos", i parla de "pueblos de España" en plural, no "pueblo Español" en singular. La mateixa Constitució reconeix, utilitzant exactament la mateixa nomenclatura que utilitzen els tractats de les Nacions Unides, que Espanya es compon de diversos pobles, no un de sol, i és a aquests pobles als que se'ls reconeix el dret de lliure autodeterminació, i als que Espany està obligada, en virtut dels esmentats tractats, a respectar aquest dret.

Per si fos poc, a la pròpia web del Ministeri d'Educació i Ciència es posa a disposició dels ciutadans el Diccionario Salamanca de la Lengua Española, no precisament favorable a les tesis soberanistes. Doncs bé, si busquem la paraula "nación" en aquest diccionari on-line, trobem 4 accepcions, la tercera de les quals diu: 

3. Conjunto de personas, normalmente dentro de un mismo territorio, unidas por vínculos históricos, culturales, lingüísticos o religiosos que se sienten formando parte de una misma comunidad: la nación catalana, la nación vasca, la nación gallega. Sinónimo: país. 
Una web del Govern d'Espanya reconeix que Catalunya és una nació! El propi govern reconeix, per tant, que Catalunya és una nació, un país, un poble, i, per tant, segons la llei internacional (PIDCP i PIDESC), el BOE i la Constitució, Catalunya té dret a la lliure determinació.

Sovint s'intenta també denegar a Catalunya el dret d'autodeterminació emparant-se en l'Article 1, paràgraf segon de la Constitució, que diu:

2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
No hi ha contradicció. L'autodeterminació és un dret, i com a tal pot o no ser exercit. Mentre el poble de Catalunya no l'ha exercit, ha estat integrat en el poble espanyol, únic subjecte polític i jurídic fins a aquell moment, formant part de la seva sobirania. Precisament el que permet el dret d'autodeterminació recollit en la CIDH és la proclamació d'un nou subjecte polític i jurídic sobirà. Això és precisament el que va fer el Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, aprovant per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions una Declaració de Sobirania que proclama que:
 

El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

A partir d'aquest moment existeixen dues sobiranies, la del poble de Catalunya i la del poble espanyol. Donat que la llei internacional està sempre per sobre de la nacional, l'Article 1 de la Constitució ha d'interpretar-se només com la descripció de la situació jurídica i política en el moment de la seva aprovació, però que ha estat ara modificada en virtut d'un dret d'autodeterminació reconegut tant per les lleis internacionals com per l'ordenament jurídic intern de l'estat espanyol.

S'entén ara per què Canadà no es va oposar al dret d'autodeterminació de Quebec, o el Regne Unit al d'Escòcia? Espanya no només pot, sinó que ha de negociar amb Catalunya la celebració d'un referèndum, ja que aquesta ha estat la voluntat del poble de Catalunya, expressada a les urnes. Esperem que entri en raó.


Rafael Pous

Cercle Català de Negocis
Barcelona, 26 de gener de 2013

dilluns, 21 de març de 2016

Document sobre la independència de Catalunya del Comitè d'Exteriors del Congrés dels Estats Units

Crec que el meu comentari d'avui aixecarà polseguera entre els unionistes espanyols, ja que es tracta de quelcom que ha succeït als Estats Units en referència a la independència de Catalunya.
Dóna la casualitat de que el Comitè d'Exteriors del Congrés dels Estats Units ha presentat un document sobre la independència de Catalunya. Document i notícia, evidentment vetada pels mitjans de comunicació espanyols. No fos cas que algú obri els ulls!!!!


Aquest informe es recolza en diversos punts:

1. Es tracta d'un clar cas d'autodeterminació.

2. El Tribunal Internacional de L'Haia valida que Catalunya pugui ser independent, i la Constitució espanyola no té cap valor en la decisió dels catalans.

3. Els catalans, en crear un nou estat, seguirien mantenint la ciutadania europea.

4. En cas de no acord, és a dir, no entrada de Catalunya a la UE, Espanya i la UE tindrien un greu problema econòmic.

5. Els estats de la UE tenen l'obligació moral de reconèixer una Catalunya independent, ja que en els últims 20 anys han reconegut més de 36 nous paísos. No reconèixer Catalunya seria titllat d'antidemocràtic per la seva gent i per la comunitat internacional.

A més d'aquests 5 punts, és important ressaltar que Paul Williams, en la seva intervenció, va parlar d'Espanya com un país molt fràgil econòmicament (al límit del seu endeutament i amb un dèficit fiscal a retallar).

Ens ho han de dir des dels Estats Units... Se li ha acabat a Espanya l'acció internacional en contra de la independència.

dimarts, 22 de setembre de 2015

AMENACES ESPANYOLISTES? ARROMANGA’T FINS DIUMENGE...

Parla amb els avis, pares, veïns i coneguts pensionistes... i desmenteix amb explicacions senzilles els arguments de la por i el xantatge (pensions, bancs que se’n van, corralito, expulsió UE).

AMENAÇA DE PENSIONS. És fals que les pensions no es cobraran. Catalunya té menys atur que Espanya, per tant té més treballadors que cotitzen per pagar les pensions. I una Catalunya independent, que neix per fer un país diferent, amb noves lleis i noves maneres de fer, fins i tot podria crear un sistema mixt de pensions, on els treballadors cotitzessin per a les pensions i on l’Estat català destinés part dels impostos a les pensions.
Si us calen més explicacions, vegeu aquest vídeo:
http://m.youtube.com/watch?v=k6eLw5CfEpM

AMENAÇA DE BANCS QUE SE’N VAN. Fals. Els bancs estan guanyant molts diners a Catalunya. Quin sentit té que se’n vagin i cedeixin el lloc a altres bancs estrangers o a una banca nacional creada per l’Estat català, que s’enduria tots els beneficis bancaris i revertirien en tots els catalans?

AMENAÇA D’EXPULSIÓ DE LA UE. Fals. Els tractats europeus no diuen res davant un cas de separació d’una part d’un estat (buit legal). Les manifestacions de dirigents són vagues, fetes a instàncies del govern de Madrid, o són talls trets de context. Tot s’ho inventen per fer por. La solució, doncs, està per trobar. La Unió Europea sempre s’ha adaptat a les noves situacions de forma pragmàtica. No té lògica que posin aranzels a un país farcit d’empreses poderoses d’Alemanya i França (les dues potències d’Europa), com la Seat, Siemens, Basf, Lidl, Altstom... Els desmuntarien el negoci i els lobbys econòmics no ho permetran pas.
Si us calen més explicacions, vegeu aquest vídeo:
http://m.youtube.com/watch?v=5B-99E6gYeQ

CORRALITO. Fals. Les declaracions les ha fet a títol personal el governador del Banc d’Espanya, càrrec de confiança del Govern espanyol. Altres càrrecs del Banc d’Espanya han sortit al pas per dir que és una opinió seva i que el corralito és “tan possible com demà un terratrèmol devastador". A més, ara per ara, el corralito només el pot implantar el Banc Central Europeu.
Si us calen més explicacions:
http://goo.gl/Q2rDl3

Per acabar hem de dir als nostres pares, avis, etc. que votin pensant esperançadament per un país millor per als seus fills i néts.

VOTEM INDEPENDÈNCIA I SUPEREM EL 50% DE VOTS
.
Per mandat democràtic, Espanya haurà de negociar forçosament amb el nou Estat català, ni que sigui amb mediadors internacionals.

Passa-ho i convenç els teus pensionistes.