dissabte, 16 de setembre de 2017

Alternatives a la web referendum.cat, tancada per la dictadura espanyola

Després de tancar la web oficial del Referèndum (referendum.cat), la dictadura espanyola va tancar la web mirror https://www.ref1oct.cat, capant el domini .cat, i també ha tancat la .eu (https://www.ref1oct.eu) fent que movistar, vodafone i altres operadors hi neguin el servei.
Aquesta última (https://www.ref1oct.eu) és accessible (de moment) des de tot el món llevat de l'estat espanyol, una nova mostra de dictadura encoberta.

Però hi ha alternatives... i moltes:

https://gateway.ipfs.io/ipfs/QmQZzfs7LjkEnmG3zU92YF7ViCcuCXkNokuYoiNe6pKvDZ/

https://cat.referendum.barcelona/
http://referendum.enricpineda.cat/
http://www.referendum.party/
http://www.referendum.ninja/
http://www.referendum.love/
http://www.referendum.legal/
http://www.referendum.fyi/
http://www.referendum.rip/
http://www.referendum.soy/
http://www.referendum.lol/
http://www.referendum.voto/
http://www.referendum.works/
http://www.referendum.observer/
http://www.referendum.fun/
http://www.referendum.pro/
http://alerta.cat/www.referendum.cat/
http://referendum.pirata.cat
http://referendum.pau.fm/
http://www.referendumcat.eu/
http://nigeon.github.io/referendum.cat/
https://www.ref1oct.eu/
https://www.ref1oct.cat/
http://ref1oct.net/
http://ref1oct.org/
http://referendum.zalo.nyc/
https://aniol.github.io/referendum.cat/
http://referendumcat.cat/
https://holadictadura.github.io/referendum_catalunya/
http://🗳🗳🗳🗳.ws

dimecres, 23 d’agost de 2017

17 raons per a utilitzar programari lliure

1. És gratuït. Per a tothom, per a qualsevol ús: privat, públic o comercial.
2. Pots instal·lar-te tantes còpies com necessitis. Els programes propietaris es venen per a una instal·lació. Si en vols més has de pagar una llicència per a cadascuna.
3. El codi font és públic. Pots modificar-lo lliurement (si ets programador i saps com fer-ho, evidentment!) i adaptar-lo a les teves necessitats. Però no cal patir, la versió estàndard funciona de meravella.
4. No depèn d'un proveïdor en particular.
5. No et quedes endarrerit amb els canvis de versió, ni has de comprar noves actualitzacions.
6. Programes, manuals i diccionaris (correctors ortogràfics) es tradueixen a molts idiomes: català, castellà, euskera i gallec, per exemple.
7. Per tant, pots tenir correctors en diferents llengües (anglès, francès, italià, alemany, etc.).
8. Hi ha fòrums on els usuaris diuen les seves opinions i el que es podria millorar. Allà pots consultar els teus dubtes, sempre hi ha algú que te'n dona una solució.
9. És segur i fiable (ho dic per experiència).
10. Els fitxers ocupen menys memòria que el mateix document en altres programes.
11. No et quedaràs aïllat en el teu treball, encara que els altres utilitzin altres programaris.
12. Pots obrir tots els fitxers de Microsoft Office o d'altres aplicacions, veure el seu contingut, modificar-lo si cal i tornar a desar-lo en el mateix format o en format lliure.
13. Sempre podràs llegir un document fet amb un altra versió del programa (conveni OpenDocument).
14. Pots exportar tots els teus documents a format PDF (i, a més a més, protegir-los contra còpia) o a altres formats.
15. Les noves versions es produeixen cada pocs mesos, i es poden baixar per Internet (sense cap cost addicional).
16. La major part del programari lliure pot treballar en diferents sistemes operatius: GNU/Linux (Ubuntu, Mint, Linkat, Lliurex i un llarg etcètera), Windows, macOS, Solaris i altres.
17. Si saps utilitzar un programa propietari, és segur que ja saps utilitzar el seu equivalent en programari lliure. I alguns funcionen millor!

· El programari comercial imposa unes despeses massa elevades per a un usuari particular.
· Tots sabem que el programari utilitzat per la majoria dels usuaris és pirata, però potser no serà interessant piratejar-lo si existeix una versió similar en programari lliure.
· En un mateix ordinador poden coexistir dos sistemes operatius sense cap problema.
· L'ús de programes pirata obliga a utilitzar versions que van quedant obsoletes fins que et passin una versió més actualitzada. Amb el programari lliure no existeix aquest problema.

Tot i això, l'usuari sempre pot adduir dues raons per no migrar cap al programari lliure:

     · No puc perdre tot el treball que he fet...
     · No puc fer documents que els altres no poden llegir...

Bé, cap de les dues és certa!
La decisió final és teva, però ara ja estàs més informat!

dijous, 27 de juliol de 2017

El Tomba Catalunya, més conegut com TC

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost als bancs  per a grans fortunes i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d’hivern i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova fer polítiques d’igualtat entre homes i dones i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova que el català és la llengua vehicular a l'escola i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l’import a la protecció ambiental i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir el fracking i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar una taxa a les operadores d’Internet per dedicar-lo a la cultura i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir les corrides de toros i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Aquest resum es llegeix en dos minuts, però la llista –que podria ser el triple de llarga- s’ha anat gestant amb anys.

Hi falten les beques universitàries, les infraestructures ferroviàries, les matrícules als cotxes, els horaris comercials, i un centenar de competències més en les que se li ha deixat clar que, per més majories que hi hagi al Parlament, a l’hora de la veritat quedaran en paper mullat perquè la última paraula la té sempre Madrid.

Després de 38 anys de Constitució i d’inici de la presumpta descentralització el llegat jurídic ens deixa ben clar el modus operandi: es traspassa la competència a la Comunitat Autònoma, s'exerceix, però si la llei no agrada a l’administració estatal, una de dos: o el Tribunal Constitucional la tomba o es redacta una llei espanyola que, tal com diu la Constitució, té un rang superior a l’autonòmica que, a la pràctica, queda anul·lada.

I quan et preguntes si val la pena continuar amb un estat així, resulta que preguntar-t’ho també està prohibit. Com també està prohibit –i amb risc de presó- permetre fer un debat al Parlament sobre com podria ser un estat que no prohibís tant.

Això també està prohibit.

I així, de prohibició en prohibició, cada vegada hi ha més persones que enlloc de fer-se la pregunta prohibida comencen a tenir ja la resposta. Sense que ningú els ho hagi preguntat perquè està prohibit.

I quan després d’una pregunta prohibida tens una resposta convençuda? llavors ja no hi ha tribunal que ho tombi.

Jofre Llombart

diumenge, 28 de maig de 2017

Els nens volen programar

És un error ensenyar-los a (només) utilitzar aplicacions a l’escola, cal preparar-los per ser ‘creadors TIC’

Crec que als escolars, des d’edats molt primerenques, és fàcil apropar-los a les capes superiors i més profundes del que succeeix dins dels equips programables. Vivim en un món (els nens ja hi han nascut) on tot, cada vegada més, es basa en programes informàtics. Tot està programat o bé és programable. Només ens hem de fixar en els cotxes, cada vegada més automatitzats: s’encenen els llums en entrar al túnel i s’apaguen en sortir, el neteja parabrises s’activa automàticament quan plou, podem fixar la velocitat de creuer, alguns aparquen sols, etcètera.
El que cal és que els infants, des de petits, vegin que els ordinadors no són màquines que venen de fàbrica i només els podem utilitzar per a allò que està previst, sinó que els han de veure com a eines que poden ser manipulades (més ben dit, programades) de tal manera que són flexibles i obertes a la nostra creativitat. Cal que s’adonin que per modificar el seu comportament i aconseguir que facin el que nosaltres volem que facin només cal saber programar. I una altra cosa encara més important, se’ls ha de fer veure que programar és fàcil i més si se’ls inicia en aquest món des de petits. Avui en dia tenim la sort que hi ha llenguatges de molt alt nivell que són molt visuals i intuïtius. Podríem dir que programar amb aquests llenguatges es redueix a muntar un puzle. I si tenim en compte que des de ben petits els infants fan puzles, doncs també poden programar.
Ara bé, per preparar-los per al món de la programació cal preveure una altra forma de procedir a l’hora de plantejar i resoldre els problemes. Es tracta d’apropar els infants a l’anomenat Computational thinking (pensament computacional). Es tracta d’un concepte vital en l’aprenentatge de la ciència, l’enginyeria, la tecnologia, les matemàtiques i, per què no, per a altres disciplines: escriure una novel·la (a partir d’una hipòtesi principal, plantejar l’argumentar, fer un primer esquema i anar refinant el treball), debatre una idea (buscar arguments en pro i en contra, argumentar el discurs, rebatre..).
Segons Jeanette Wing, el pensament computacional l’hem de veure com “els processos de pensament implicats en la formulació de problemes i representació de les seves solucions, de tal manera que aquestes solucions puguin ser executades per un agent de processament de la informació (persona, ordinador o combinació de persona-ordinador)”. Una habilitat que l’autora posa al nivell de la lectura, l’escriptura o l’aritmètica, i que serà utilitzada per tothom a mitjan segle XXI. També podem expressar el pensament computacional mitjançant una fórmula: Pensament computacional = Pensament crític + poder de la computació, ja que quan una persona utilitza el pensament computacional pensa críticament: té un objectiu clar; qüestiona de forma constructiva els diferents punts de vista de la informació i s’expressa de forma clara, exacta i precisa.
Hi ha altres definicions més operatives i més properes al món de l’educació. En qualsevol cas, penso que una bona manera d’apropar-los a aquesta lògica, abans de fer-se grans, podria ser aprendre a programar jugant, que els alumnes creïn els seus propis videojocs i per què no les seves pròpies aplicacions. Són els mateixos nens que ens ho demanaran (potser alguns ja ho demanen) i són ells els primers a adonar-se que el més interessant és poder arribar a fer els seus propis jocs i les seves pròpies aplicacions. En una paraula, ens demanaran que volen ser creadors.
Per això, crec que és un error continuar ensenyant a utilitzar aplicacions a l’escola. Ells, com nadius digitals que són, ho aprenen de forma autònoma i són usuaris TIC en nàixer. El que cal fer és preparar-los perquè siguin creadors TIC.
En aquesta línia la Universitat d’Andorra ha cregut oportú introduir una assignatura optativa sobre pensament computacional adreçada bàsicament al estudiants del bàtxelor en ciències de l’educació, tot i que està oberta a altres disciplines. Crec que en un futur (per no dir present) el que diferenciarà un títol de magisteri d’un altre serà el nivell d’anglès dels titulats per poder vehicular en aquesta llengua (imprescindible a molt curt termini) i un coneixement, com a mínim bàsic, sobre pensament computacional (imprescindible a mitjà termini). Cal tenir en compte que els mestres d’avui són la clau per a l’èxit de la propera generació i, per això, han de tenir la confiança, el coneixement, les habilitats i recursos per treballar el pensament computacional.
Com a Universitat creiem que aportem el nostre gra de sorra en la innovació en aquest camp i ara només cal esperar que Andor­ra com a país es plantegi, a curt termini, el repte d’oferir als nens la possibilitat d’introduir-se en la programació mitjançant la introducció del pensament computacional dins del seu currículum des de les primeres etapes educatives. Un punt a favor ja el tenim, ja que els futurs professionals de l’educació ja surten formats en aquest camp.

*Florenci Pla Altisent, Professor de l’assignatura de pensament computacional a la Universitat d’Andorra