divendres, 5 de desembre de 2008

DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA"

El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori.

Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.

Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.

Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!

Catalunya, 5 de desembre del 2008

Entitats signants de la Declaració:

Catalonia Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d'altres.

dijous, 18 de setembre de 2008

Carta des de Capellades

Aquí teniu una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid.
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures... o això és el que diuen. Aquí va la carta:
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.
He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16.
¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el casoa la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:
Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.
GADES-04.06.08

divendres, 22 d’agost de 2008

Podem viure en català?

Quan ens fan i ens fem la pregunta: què podem fer pel català ens vénen al cap tota una sèrie d’heroïcitats i coses transcendentals que sovint esperem inconscientment que facin els altres. És clar que s’han de fer coses importants, i tant! però a mi em sembla que el primer que cal és fer un petit examen de consciència i veure si abans estem disposats a fer tot allò que està al nostre abast, tot allò que és fàcil i relativament econòmic. Ja n’hi ha prou de dir: això no és important, la realitat del país és la que és.
Comencem per les coses de cada dia, les coses que només depenen del nostre esforç i sobretot del nostre interès. Ser capaços de fer tot allò que representa la normalitat del país és un pas importantíssim per demostrar a tothom que volem viure en català. Per exemple:
· Ens hem canviat el nom en català? només cal anar al registre i demanar-ho.
· Tenim l’ordinador en català? És una cosa ben fàcil, però fa mandra, oi? No sabeu el gust que dóna veure retalla i enganxa en compte de “corta i pega
· Tenim la nostra adreça electrònica amb el punt CAT? no és tan difícil trobar una entitat que ens allotgi. Si no, es pot tenir un domini propi, encara que això no és de franc. És un dels pocs reconeixements internacionals que tenim.
· Tenim el contestador del telèfon en català? I el del mòbil? només cal demanar-ho i sovint només anar seguint els passos que et va dient el propi telèfon. La gent jove bé que té temps de posar-se una música nova cada setmana i nosaltres enviem missatges escrits que ens prenen una gran quantitat de temps perquè no som tan àgils.
· Tenim el GPS en català? les botigues sovint fan creure que no n’hi ha, però hi ha el Tom Tom o el Garmin i segur que d’altres. Ha de ser ben pesat anar sentint: "gire a la izquierda, gire a la derecha".
· Tenim la bústia en català? això només depèn de nosaltres. Agafar una tarja i posar-la-hi.
· Exigim les factures en català de l’aigua, del gas i de l’electricitat i el telèfon? això tampoc costa gens, nosaltres som els clients i ho podem exigir.
· Demanem les escriptures notarials en català? els notaris tenen l’obligació de fer-ho I per ser conseqüents amb nosaltres mateixos encara us diré:
· Ens dirigim a tothom en català? I hi responem? sembla fàcil però no ho fem. Tenim mal entès el respecte cap al nou vingut i parlar-li en castellà és més aviat un greuge que li fem. És com si li diguéssim tu no ens entens, no ets dels nostres. També és veritat que quan ens parlen català no cal que els donem les gràcies. És el que toca fer.
· Demanem la carta en català al restaurant? Cada vegada la donen més en castellà i això és perquè no l’exigim.
· I comprem els nostres productes? els que etiqueten en català? els de casa nostra? castiguem els qui s’anuncien a TV3 en castellà sense respectar els altres que fan l’esforç de fer-ho en català? han de notar que a nosaltres ens agrada. Ho han de saber.
· Comprem als supermercats que tenen marca pròpia en català? cal recompensar l’esforç que fan i la deferència cap a nosaltres.
· Exigim els catàlegs en català? cada vegada són més escassos perquè molta gent diu "m’és igual", i això no pot ser. Cada vegada costa més tenir el catàleg en català a les grans superfícies, als museus, a les botigues sempre diuen que s’han acabat. Tant de bo!!
· Busqueu els DVD que tinguin pista en català? això no us diré que sigui fàcil, però en alguns casos és possible i s’ha de demanar, s’ha d’empipar el dependent de la botiga.
· Aneu a veure les pel·lícules al cinema en versió doblada al català? a vegades ens hem de desplaçar a una altra població, però si ens conformem a veure-les sempre en castellà sempre diran que en català no tenen audiència.
· Ens subscrivim als diaris i revistes en català? no puc dir que això sigui de franc però almenys ho podem fer amb alguns. El més trist són les revistes gratuïtes que en català només hi ha el títol QUÈ, a dins tot en castellà i a més amb una òptica completament espanyolista. No tan sols és la llengua sinó l’esperit.
· Fem cursets de reciclatge en català? per què tothom té temps de fer anglès, Pilates i la dansa del ventre i ningú troba el moment de fer un curs de conversa o de qualsevol cosa en català? potser s’haurien de donar més facilitats, però el cas és que no ho fem
· Fem de voluntaris per la llengua? no sabeu com n’és d’agraïda aquesta feina.
I no parlem de les trucades per telèfon en les que exigir el català és tota una heroïcitat, però aquí sí que s’ha de ser contundent. Nosaltres som els clients una vegada més.
Tot plegat és senzill tot i que pot ser cansat, però cal pensar-hi, estar alerta, i anar-ho fent a poc a poc. Hem de fer patent que som catalans i volem viure en català.

Montserrat Guardiet Cruïlla de Debat- Penya de l’Ateneu Barcelonès

dilluns, 23 de juny de 2008

10 coses que només pots fer en Linux

1. Aconseguir i mantenir actualitzat un sistema complet legalment sense pagar res.
2. Poder córrer diferents interfícies gràfiques si no t'agrada la que vé per defecte o no s'adequa a les teves necessitats.
3. Tenir control total del maquinari de l'ordinador i saber que no hi ha portes secretes al darrere en el meu programari, posades per companyies de programari o governs malintencionats.
4. No cal desfragmentar els discs durs, mai.
5. Provar programes, decidir que no m'agraden, desinstal·lar-los i saber que no he deixat brossa en un registre que pot alentir la meva màquina.
6. Utilitzar el SO sense necessitat de córrer antivirus ni cap tipus de programari anti-espia, i no reiniciar el meu ordinador durant mesos.
7. Personaltizar el que vulgui, legalment, incloent-hi els meus programes preferits. I puc preguntar als desenvolupadors, proposar-los idees i participar en el procés de disseny/programació de programari si vull.
8. Utilitzar el mateix maquinari durant més de 5 anys fins que realment et calgui canviar-lo.
9. Rebre ajuda de milers d'usuaris, experts i novells de manera gratuïta i desinteressada.
10. Tenir un escriptori amb efectes espectaculars, i molt superiors als de Windows Vista, en un ordinador de fa tres anys.

Traduït de 10 cosas que sólo puedes hacer en Linux, publicat per vivabOrg 20 abril 2008

dilluns, 9 de juny de 2008

Conèixer per a poder elegir

Conèixer per a poder elegir si el país pren el rumb del programari privatiu i privatitzador, o el del programari lliure i alliberador, com han fet en diferents nivells ja altres països, això en l'administració pública i en l'educació pública és crucial, perquè l'elecció determinarà en gran mesura les capacitats quant a intel·ligència i coneixement que adquiriran els nostres joves estudiants, docents o administratius de tota mena.

Per exemple, si el modelo és Windows + enciclopèdia Encarta + Office + MSN Messenger + Internet Explorer, obtindrem:

Sistema operatiu tancat, tendència a la il·legalitat (còpies pirates), enciclopèdia tancada i amb ideologia i punts de vista nordamericans (res que el departament d'educació o la població del país pugui modificar-hi), Word i Excel, programes que no s'ajusten a estàndards internacionals, programes per a xatejar que s'atorguen el dret a revelar la informació personal privada dels usuaris, dependència tecnològica i gran despesa en programari.

Una decisió poc intel·ligent, basada en el desconeixement. Volem entrar veritablement en la "societat del coneixement" o romandre en la del desconeixement?

Si el model d'alfabetització digital fos GNU/Linux + Wikipedia + OpenOffice + Pidgin + Firefox, obtindríem:

Sistema operatiu completament estudiable, modificable, millorable i compartible, tendència a la legalitat, enciclopèdia oberta i amb ideologia i punts de vista propis (el departament d'educació o la població del país poden construir el coneixement a Internet), programes d'oficina i navegadors web que s'ajusten a estàndards internacionals, programes per a xatejar que mantenen les nostres dades personals privades en privat... i a sobre, estalvi econòmic i independència tecnològica.

Desconeixement, desunió social, competència i opressió d'un costat, coneixement, unitat, cooperació i llibertat de l'altre.

Traducció i adaptació de l'article “Conocer para poder elegir: la presidenta Argentina elogió a Bill Gates en las instalaciones de Google”, de Marcos Guglielmetti (Mastermagazine) 8 juny 2008