diumenge, 27 de setembre de 2009

Per què volia, vull i voldré la INDEPENDÈNCIA de Catalunya

Indignació és la vivència d'uns avis que acabaven d'arribar de veure els seus parents d'una altra comunitat espanyola. El seu nebot gaudia d'un pis social per 46 euros al mes i abastava més subsidi d'atur treballant menys, entre molts altres greuges que m'exposaven, enutjats. Era a finals d'agost, en un sopar organitzat per l'Esplai Verge del Remei: "Aquí és molt més difícil de viure? i cada dia més".

El dèficit fiscal català és escandalós, inassumible, més d'un 10 per cent del PIB, és a dir, 22.000 milions d'euros l'any, 3.000 € per persona i any, 12.000 € per família i any, 60 milions d'euros al dia. Amb el nou finançament, malgrat que recelosos, molts pensàvem que es milloraria la situació, però anàlisis acurades, contrastades i aprofundides demostren que seguirem perdent entre 50 i 55 milions d'euros diaris. L'anivellament solidari és letal per al nostre país: la nostra renda, l'índex de competitivitat i l'índex de desenvolupament humà han baixat; l'Estat de benestar se n'està ressentint progressivament i alarmant. Per vèncer la crisi econòmica necessitem poder decidir on van a parar els nostres recursos, com s'administren, quin paper donem a les entitats bancàries, què prioritzem. No cal que reparteixin els nostres diners des de fora, ja som grans.

El maridatge amb l'Estat Espanyol ens ofega des de fa anys. Catalunya ha perdut vuit llocs (del 3r a l'11è) entre les comunitats autònomes perquè pateix un espoli fiscal, contravenint l'article 206.5 de l'Estatut que exposa que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita". Aquest espoli es manifesta en tots els àmbits: en el sistema de pensions català (-13.097 milions d'euros), en la seguretat social catalana (els catalans aporten el 74 per cent al fons de reserva estatal), en les beques als estudiants (els nostres estudiants són el 17 per cent de tot l'Estat i només reben el 8 per cent de les beques), en la transmissió d'herències (els catalans paguem entre un 25 per cent i un 30 per cent del valor; a Madrid, entre molts altres llocs, no s'ha de pagar res), en l'IRPF (un matrimoni mitjà de casa nostra paga un 15 per cent més que un de madrileny), en l'aplicació de la llei de dependència (Andalusia ha rebut el triple que Catalunya), en el nombre de funcionaris (Catalunya, 8,3 per cent; Extremadura, 23,3 per cent)?

Un poble que n'oprimeix un altre no pot ser lliure. Un Estat que no deixa parlar el poble i desobeeix les seves pròpies lleis no pot demanar-li coresponsabilitats. Malgrat que els art 1.1, 6, 9.2, 16.1, 20.1, 22 de la Constitució espanyola, així com el 137 sobre autonomia local i el 7/85 de la llei de règim local, garanteixen les consultes populars, que són un dret constitucional inalienable i indefugible, el 4 de setembre, després de tres mesos de presentació de la moció al ple municipal, per part de la CUP, l'Estat presenta un recurs a través d'un advocat amb passat falangista, s'autoritza una concentració de la Falange i ens prohibeix, anant ensems contra el reglament d'ordenació municipal, donar suport a la Comissió Organitzadora de la Consulta Popular mitjançant la cessió d'una sala que tothom utilitza tothora.

Sense una ànima comuna, un poble només és una multitud. El dia 13-S tots érem un: abraçades, somriures de complicitat, cants i proclames, emoció desfermada quan els més grans, farcits de records, dipositaven el vot a l'urna, plataformes i entitats d'arreu del Països Catalans, periodistes provinents d'Europa i d'Amèrica? L'autoestima creixia per moments i la consciència nacional agermanava els milers de persones que celebràvem democràticament, joiosament, cívicament aquest retrobament. Ja aleshores, una idea planava i aixoplugava el nostre delit més sentit: si volem, podem!

Som una nació amb un bon futur i un horitzó excel·lent. Innovadors de mena, treballadors reconeguts, experts negociants amb escoles de prestigi internacional, amb una tradició industrial i empresarial secular, un sector turístic apreciat, capdavanters en farmacèutica i biomèdica, tecnologia, telefonia mòbil i serveis, amb una cultura i una història de pedra picada que ens arriba al moll de l'os? Reunim totes les condicions idònies per entroncar escaientment amb moltes garanties en les megaregions europees i asiàtiques, sense desmerèixer altres zones del món. Estem preparats i el nostre escenari natural és projectar-nos a l'exterior.

Una Catalunya "neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç", com deia Salvador Espriu. Amb un sistema polític canviat, una altra llei electoral, llistes obertes, amb més protagonisme de les assemblees populars, amb límit de mandats. Un sistema en què no importi tant el partit i la rendibilitat política. Amb una llei del funcionariat diferent, més d'acord amb les necessitats del país. Amb una dinàmica jurídico-administrativa i empresarial i industrial molt més ràpida i àgil que no arruïni el país ni creï tanta frustració?

Un país que prioritzi les persones, les pensions i les polítiques socials, que redueixi els impostos (societats, IRPF, cotitzacions) i creï les infraestructures que necessitem realment per ser capdavanters.

Una nació amb representació a les Nacions Unides, al Consell de Ministres de la UE, al Banc Central Europeu, amb presidència de tant en tant a la UE, que ben aviat gaudirà d'un respecte i reconeixement internacional.

La veu del poble és la veu de Déu. Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d'acord. S'ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l'empatia i l'afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme. L'independentisme és, sobretot, un projecte comú basat en la iniciativa, l'optimisme, la convivència i el diàleg. Exemples clars, concrets, per ser eficients i eficaços. Aviat podem fer costat a Montenegro, Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud, que han estat els últims a aconseguir-ho.

Treballem-hi, esmercem-hi esforços, encomanem la nostra il·lusió amb una rialla sincera dibuixada al rostre. Deixem enrere la pobra, bruta, trista i dissortada pàtria que plorava amb desesperat dolor el poeta. Pel record sagrat dels nostres avantpassats, pel futur dels nostres fills i néts, que esperen el bo i millor de tots nosaltres, dibuixem aquest nou, motivador i esperançador horitzó. Som-hi!

Carles Móra i Tuxans, Alcalde d'Arenys de Munt (Diari Avui, 21 de setembre de 2009)

dijous, 24 de setembre de 2009

PERQUÈ SOM UNA SOLA NACIÓ, ESBORREM LA FRONTERA IMPOSADA


EL 7 DE NOVEMBRE, TOTHOM A PERPINYÀ!

Enguany es commemoren els 350 anys del Tractat dels Pirineus que suposà l'amputació per a Catalunya de les seves comarques del Nord, que restaren des de llavors privades de les seves institucions i llibertats i foren annexionades al Reialme francès. Fou l'inici de la persecució de la nostra identitat i llengua a aquelles contrades. Poc més de mig segle posterior, la resta dels Països Catalans amb la derrota davant els exèrcits franco-espanyols a la Guerra de Successió, ens aboliren les nostres constitucions i llibertats al Principat de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears.

Des de fa una colla d'anys entitats catalanistes nordcatalanes commemoren cada 7 de novembre els fets del Tractat dels Pirineus, precisament per reafirmar-se en la catalanitat de les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya i denunciar el tractat que ens imposà una frontera, que ens separà els catalans a banda i banda de les Alberes. D'uns anys ençà, també els actes i la manifestació entorn el 7 de novembre serveix com a cloenda del Correllengua.

Coincidint amb els 350 anys de l'ignominiós Tractat, la “Comissió 350 anys” composta per una munió d'organitzacions i entitats, fonamentalment de Catalunya Nord, ha organitzat un seguit d'actes i activitats per a difondre i debatre les conseqüències d'aquell tractat i de la resistència a la francesització que han sostingut tot temps els nordcatalans. I ens convoca aquest 7 de novembre a una manifestació que sota el lema “350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus” constitueix una fita en la història de la nostra nació, donat que tres segles i mig de l'inici de l'intent genocida per part d'Espanya i França per eliminar-nos, reivindicar obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades és un acte de rebel·lia contra la subordinació de la nostra nació i ens obre de bat a bat les portes de la reconstrucció nacional. I aquesta es farà amb els compatriotes del Nord, o no serà. Som en un punt en que els catalans del nord de l'Albera estan despertant i redescobrint la seva identitat nacional ofegada i assimilada tant de temps. Les relacions de tot tipus entre catalans d'una banda i l'altra: socials, culturals, econòmiques, professionals, polítiques,...que mai no hagueren d'haver-se vist interrompudes van en augment.

Ara que al Principat l'onada sobiranista no para de créixer i va agafant volada, tota la nació ha d'obrir-se a banda i banda de la frontera imposada per discutir-la, qüestionar-la i proclamar la unitat de la nació catalana, de les terres i homes que conformem un sol poble, una sola nació: Catalunya.

A un mes de la celebració de referèndums per la independència de Catalunya a multitud de poblacions catalanes el proper 13 de desembre, la manifestació de Perpinyà ha de constituir una nova fita per al conjunt del sobiranisme. Perpinyà, una de les nostres capitals, ha de poder acollir la més gran manifestació per la unitat de la nació catalana que mai hagi vist. I proclamar al món que enfront les legalitats estatals (espanyola o francesa) reclamem i manifestem la nostra insubornable voluntat de mantenir-nos fidels al nostre llegat, a la nostra nació: la nació catalana. I units en un sol poble, catalans del Nord i del Sud, la farem lliure i independent més aviat que tard.

Els 10Mil (Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació), Sobirania i Progrés (SiP), Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i altres entitats i xarxes signants volem fer extensiva una CRIDA al conjunt d'entitats, plataformes, col·lectius de la nostra nació i compatriotes perquè acudeixin massivament a la manifestació del proper 7 de novembre. Organitzeu autocars, caravanes, aneu en colla amb els vostres amics, familiars, veïns....Gaudiu d'una jornada sencera participant dels actes1 previstos tot el dia. I amb dignitat i fermesa reivindiquem la nostra voluntat d'unitat i llibertat. Fem de Perpinyà, per un dia, la capital internacional de la catalanitat.

Perquè SOM UNA SOLA NACIÓ. VOLEM L'ESTAT CATALÀ

El 7 de novembre tothom a Perpinyà. Esborrem el Tractat dels Pirineus!

7 de novembre 2009 , a les 16 hores. Pl. Catalunya (Perpinyà)

http://www.350anys.cat

diumenge, 20 de setembre de 2009

Arenys: El principi del final, pesi a qui pesi

Passats ja alguns dies del comentat referèndum d’Arenys de Munt, podem fer ja algunes apreciacions sobre els efectes que ha produït, i això ho podem fer sempre des de la raó i la pura lògica i no des del fanatisme o la intencionalitat política amb que ho fan d’altres.

Reconec abans de començar, que jo era dels lleugerament escèptics davant de l’efecte que tot això podria tenir, però per ser-vos sincer, des del moment en què vaig veure per televisió, aquelles imatges, en què una persona portava braços amunt, aquella urna plena dels vots dels arenyencs, vaig entendre plenament, que no hi ha arma mes potent i demolidora davant de qualsevol dictadura o similar, que la papereta del ciutadà que vol lliure i democràticament dir la seva. Si a més, aquesta acció de votar o opinar, es fa dins d’un ambient de festa, diversió i qualsevol cosa allunyada del que voldrien aquells, és a dir, amb violència o amenaces, llavors ja, el terratrèmol és definitivament devastador.

Si escoltem els diferents mitjans de comunicació d’aquí i d’allà, sembla que no ha passat res, o que en els pitjors dels casos, això ha estat una mena de pallassada o brometa que no anirà més enllà. Si a més, escoltem a determinats personatges, sembla que fins i tot i com sempre, tot això ha estat cosa de radicals, que és més o menys el que ens va fer entendre la catalaníssima ministra de defensa Carme Chacón, en posar al mateix nivell a falangistes i independentistes.

Ves quins collons, ara sembla que voler un país que disposi de les mateixes llibertats que la resta, és quasi un delicte!!!

La realitat però, és un altre. La societat civil o millor dit, el poble i la gent senzilla del carrer, han trobat premeditada o casualment, una formula devastadora per fer camí, la de la consulta popular a la gent del poble.

Escoltem el que escoltem, només hi ha unes realitats, i aquestes són, que realment estan “acollonats”, tant els d’aquí (que no saben com posicionar-se) com els d’allà (que no entenen com això se’ls escapa de les mans), Aquests, faran tot el possible a fi de què pensem que amb tot això no anem enlloc, però res d’això, ara més que mai hem de ser tots junts i units en aquest projecte, tirar-ho endavant, i que el món sàpiga el que succeeix aquí.

Hem de tenir compte però, de no deixar de cap manera, que cap partit polític fiqui cullerada en aquesta aventura. Ho estan intentant de totes les maneres, i segur que amb finalitats diverses però on mai estarà l’alliberament del país (no fos cas que perdessin el negoci). Hem de continuar activant i coordinant a totes aquelles entitats privades disposades a engegar consultes a les seves respectives viles, i a no tenir compassió d’aquells que s’han passat pel forro, la democràcia, la voluntat del poble i les seves obligacions: defensar la voluntat del poble.

L’estatut ha mort, l’han matat, i han estat aquells que haurien de defensar les nostres voluntats (els nostres negociadors, els seus negociadors, els tribunals,…etc). La via autonomista també ha mort, l’han matat els mateixos. La via federal ni tantsevol ha pogut néixer, no té cap possibilitat. I ara que llavors?, la provincialització….???

Doncs no! Tothom a les urnes! Tothom a dir-los que estem farts d’aquest sistema on ningú pot dir res. Tothom a explicar-los que la sobirania resideix en el poble i no pas en ells! A dir-los que quan Espanya no era ni tansevol una taifa, aquí ja teníem constitucions, institucions, exèrcits, literatura, herois, humanistes, pagesos, i tot allò que ens va convertir en un país capdavanter.

Ara, com a català que sóc, tinc com vosaltres, un deure amb tota aquella gent que va fer gran aquest país, i per això, vull i reclamo el retorn de les nostres constitucions….

....voto LLIBERTAT

El Joaquim Ullan Martorell ha enviat aquest missatge als membres de Xarxa de Voluntaris per la Independència (XVI).

dissabte, 19 de setembre de 2009

Himne d'Europa (cal veure'l fins al final...)

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

  • Un gran vídeo, però s'ha de veure fins al final...
  • Un final amb imatges que de ben segur t'emocionaran!!!!
  • Ara és l'hora catalanes i catalans!!!!

diumenge, 13 de setembre de 2009

Cant de la Independència


« Tornada:
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l'Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

»

diumenge, 6 de setembre de 2009

Ara més que mai: som una NACIÓ, volem Estat propi


L'Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi trescents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d'un poble com el nostre, amb mil anys d'història. Una derrota que és l'origen de l'actual situació de dependència política respecte d'un Estat, l'espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Per això, avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix
marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d'un país integrador, cohesionat i amb igualtat d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d'euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profunda. Un sistema d'infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la
nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat.

La història del catalanisme fins al dia d'avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per
acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s'hi pogués sentir còmode. L'últim d'aquests intents ha estat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l'any 2006, tot acabant amb les esperances d'aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l'Estat espanyol i conduir-lo cap al
reconeixement de la seva plurinacionalitat.

Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l'hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d'aquesta inapel·lable realitat, l'elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d'Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si
volem gaudir d'un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d'accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l'Estat propi. Per això, ara més
que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de
nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:

SOM UNA NACIÓ,
VOLEM ESTAT PROPI

dimarts, 1 de setembre de 2009

"Prou autonomisme: és l'hora de la independència"

En relació a la resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, les entitats sotasignants manifestem,

1. D'acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d'emetre sentències de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol.

2. El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas el resultat de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, sinó una fase més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles. Pretendre respondre a la sentència del TC amb l'argument que es vulnera el dret a decidir és un error gravíssim, perquè implica acceptar que els catalans i les catalanes podem exercir la nostra sobirania nacional lliurement en el marc de l'Estat Espanyol, i això no és possible.

3. Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l'acceptació de la legalitat espanyola, i ha de consistir en la defensa del nostre dret a l'autodeterminació i de l'Estat propi com a projecte.

4. Les entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent. En conseqüència, només assistirem a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un programa d'acció conjunta de resposta a les agressions espanyoles, el primer acte del qual serà una manifestació sota el lema "Som una nació, volem Estat propi", que es durà a terme a Barcelona l'Onze de Setembre d'enguany, i que serà convocada en breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat.

Entitats adherides: Acte de Sobirania, Ateneu Sobiranista Català, Catalunya Acció, Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure, Ciemen, Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), FNEC i 40 entitats més.

Barcelona, a 28 d'agost de 2009