dimecres, 16 de desembre de 2009

El 15,21% de Montilla

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Josep Comas i Font

dissabte, 12 de desembre de 2009

13D - Resultats sobre la consulta

SÍ a la INDEPENDÈNCIA


Davant d’una jornada històrica per la nació catalana com serà indubtablement el diumenge 13 de desembre de 2009, des de Reagrupament volem fer una crida a la participació massiva de tots els catalans que votin SÍ a la Independència en la consulta popular que es durà a terme a 166 municipis de Catalunya.

Malgrat aquesta consulta no sigui vinculant, representa la possibilitat fins ara negada al poble català de mostrat a tot el món la nostra voluntat d’autodeterminació. Però sobretot ha de representar la voluntat majoritària dels catalans a favor de tenir un Estat Català. Cal que cada poble sigui envaït per l’esperit d’Arenys de Munt. Cal que els catalans encara dubtosos de que la independència serà una realitat aviat, ho tinguin clar. Cal que els espanyols i tot el món, sàpiguen que els catalans volem ser independents. Per tot això Reagrupament crida a tothom que voti SÍ a la Independència.

Aquesta consulta, conjuntament amb les que es faran posteriorment en la resta del territori català, és la millor mostra de que els catalans podrem dir prou a l’autonomisme uniformitzant que Espanya ens vol imposar. Però el poble català no només dirà prou, sinó que, a més a més, voldrà veure realitzada la seva voluntat de crear l’Estat Català el més aviat possible. En una democràcia, la política és l’encarregada de canalitzar i fer realitat la voluntat dels ciutadans. La política catalana no pot continuar renunciant a fer-ho. En el proper Parlament de Catalunya ha d’haver la candidatura que faci realitat aquesta voluntat del poble català.

Reagrupament Independentista, crida a tothom que participi a les consultes, a votar SÍ a la Independència i que després treballem tots junts de valent per fer-ho realitat.

Visca Catalunya Lliure!!

dilluns, 7 de desembre de 2009

10 raons per a escollir programari lliure en l'educació

  1. Contribueix a formar persones lliures, independents, crítiques i autònomes. Aporta capacitat d'elecció a les persones, afavorint els processos crítics i la independència en la presa de decisions, tots ells valors fonamentals del nostre sistema educatiu.

  2. Permet ensenyar amb eines adaptades a la realitat de l'alumnat. Les eines obertes poden ser traduïdes a qualsevol llengua, incorporar ajudes tècniques a la discapacitat o personalitzar-se per a atendre necessitats específiques de cada tipus d'alumne.

  3. Crea una Comunitat de Coneixement Compartit. En compartir coneixements i eines educatives entre alumnes, docents, centres i fins i tot diferents comunitats autònomes o països, estem facilitant la reutilització d'estratègies educatives d'èxit, i afavorint una educació assentada sobre valors com la comunitat, la compartició de coneixement i la creació en equip.

  4. Fomenta la independència de les persones per a escollir les eines del futur. El Programari Lliure promou un model tecnològic obert, sense limitacions a la investigació o a l'ús de la tecnologia, permetent a tothom dissenyar el nostre propi futur tecnològic.

  5. Evoluciona ràpidament i permet una eficaç solució dels problemes. En les tecnologies obertes, els cicles de detecció i solució d'errors, així com els processos de millora, són molt més ràpids quan es disposa d'accés obert al codi font. I, alhora, les modificacions poden ser incorporades de forma immediata i sense cost.

  6. Una solució madura, amb experiències d'èxit en l'entorn educatiu espanyol. Les experiències de GNU/Linex a Extremadura i de Guadalinex a Andalusia són referents a nivell mundial d'aplicació de tecnologies en educació. I ambdues amb Programari Lliure. També destacables són les experiències de Linkat a Catalunya, Molinux a Castella-La Manxa, MAX a Madrid, Lliurex al País Valencià, Servidors Educatius a Navarra, Medusa a les Canàries...

  7. Permet estalviar costos en la implantació, el manteniment i la gestió dels centres educatius gràcies al tipus de llicències que posseeix. Les llicències obertes permeten copiar les solucions en tants equips com calgui, compartir les solucions entre comunitats autònomes, abaratir les actualitzacions i manteniment, afavorint la col·laboració i la reutilització... aconseguint així importants estalvis posats de manifest en experiències anteriors.

  8. Facilita que els alumnes disposin a casa seva de les mateixes eines educatives que utilitzen al seu centre, de forma 100% legal. Sortir de l'escola i estudiar a casa, a la biblioteca o a qualsevol altre lloc amb les mateixes eines educatives, només és possible si estan disponibles de forma oberta i gratuïta en qualsevol àmbit.

  9. Garanteix la seguretat. És el programari més segur. Dificulta els atacs externs i la incidència de virus o troians.

  10. Potencia la innovació de productes i serveis a través d'empreses locals. Permet a les empreses locals ofertar productes i serveis adaptats a les necessitats de les comunitats educatives, contribuint així al desenvolupament del sector tecnològic més proper.

En definitiva, el Programari Lliure és un model educatiu en si mateix; lliure, democràtic, sostenible i tecnològicament competitiu, i l'opció ideal per a l'ús de la tecnologia a l'aula.

“De les decisions que es prenguin avui, dependrà com s'eduquin tecnològicament els nostres fills”, comenta Miguel Jaque, director gerent de CENATIC.

“El programari lliure i de fonts obertes es defensa amb raons objectives, i no només d'àmbit tecnològic, sinó també social i cultural. Les tecnologies obertes són un model educatiu que contribueixen a formar a persones lliures, independents, crítiques i autònomes, capaces en el futur d'escollir la seva opció tecnològica”.



Traduït de 10 razones para el uso de Software de Fuentes Abiertas en la Educación (CENATIC)

dimarts, 1 de desembre de 2009

SÍ a la independència

El proper diumenge dia 13 de desembre del 2009 es realitzaran en més de 150 viles i ciutats catalanes consultes sobre la independència de Catalunya. Democràcia en el seu estat més pur. En tres mesos hem passat de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 150, i cal que siguem plenament conscients d’aquest salt qualitatiu i de les implicacions polítiques que aquest onada comporta i comportarà.

Gràcies a la iniciativa, a la determinació, i a la valentia dels homes i dones de totes aquestes poblacions, podem assegurar que el diumenge dia 13 serà tot un èxit. Serà el principi de la nostra victòria. I en podem estar ben orgullosos.

El gest patriòtic de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas d’autèntica democràcia, no ens deixem enganyar, en què per primer cop els catalans sortim de la trinxera identitària on sempre estem intentant defensar els nostres trets nacionals, sigui la llengua, sigui la nostra història o siguin les nostres tradicions, per a passar a l’atac i portar la iniciativa per tal d’assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és, ni n’existeix cap altra, que la nostra independència política. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI; les primàries de la nostra independència que poble a poble les anirem guanyant; la reconquesta de l’autèntic esperit de Catalunya que se’ns ha volgut robar amb guerres i amb dictadures. I ho hem de dir ben alt: amb guerres i dictadures, al llarg de més de 300 anys però que ni Espanya ni França no han aconseguit aniquilar.

Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar amb plenitud les seves capacitats artístiques, intel·lectuals, científiques o empresarials sense independència, sense treure’ns Espanya del damunt. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya –em centro en el Principat ja que el País Valencià pateix espoliació i les Illes també-, patim una espoliació fiscal, allò que els nostres polítics gairebé sense donar-li importància en diuen dèficit fiscal, de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. És a dir, visualitzem-ho bé: Espanya es queda cada any una bossa plena d’impostos dels catalans equivalent al 60% del pressupost de la Generalitat. Això és cada any! Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb la qualitat adequada una població com la del Principat, que en aquests moments ja passem dels set milions llargs. En canvi, amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles...Pensin que una llar d’infants val una mica més d’1 M€ i ara se’ns en queden 60 M€ diaris. Un hospital comarcal de primer nivell, equipat de dalt a baix, amb els darrers serveis i equipaments, val entre 55 M€ i 60 M€; el que se’ns queden en un dia. Com deia, amb aquests diners podríem millorar la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara, després de pagar impostos a Espanya, ens situem a la cua de les autonomies espanyoles.

Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea amb més de 300 milions de ciutadans, dóna a Espanya, perquè Espanya diuen que són pobres, 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any). Recordin aquesta xifra. I el Principat de Catalunya, un petit raconet d’Europa, amb una mica més de set milions de ciutadans, dóna a Espanya –o els nostres polítcs ho permeten, també cal parlar clar- 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any), amb el mateix argument és clar: perquè diuen que són pobres i que els catalans hem de ser solidaris. Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant, comencem-ho a dir sense por i amb claredat, només l’existència d’un Estat català acabarà amb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. I sense Estat propi tampoc salvarem la nostra llengua. I sense un Estat català tampoc recuperarem la nostra història ni s’ensenyarà a les escoles. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència. I convé que ho fem ràpid.

El dia 13 de desembre no només aniran a votar tots vostès, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 tots vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat i existència de Catalunya. I tindran a les seves mans la responsabilitat de donar el pas, un pas ben ferm, per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans. Quan vagin a dipositar la papereta de la nostra llibertat, els demano que s’aturin uns segons. Mirint-se-la. Tinguin presents i honorin, honorin, tots aquells patriotes catalans, homes i dones, que ens han precedit perquè és el seu exemple el que ens donarà la fortalesa i coratge necessaris per a assolir la victòria definitiva.

Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, posem-li el nom que toca: el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de desembre d’enguany es converteixi en el principi de la nostra victòria. Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat de Catalunya i dels catalans. Que votin sí a la nostra independència. I que ningú oblidi, ningú oblidi ni un sol moment, que els catalans som un poble vencedor. Si no fos així, avui dia, ja no seríem catalans.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Castellbisbal (Vallès Occidental), 27 de novembre del 2009