dimarts, 23 de febrer de 2010

Pla Independència

Tesi d'un independentista independent (Carles Lladó) brindada als col•lectius que la vulguin liderar amb voluntat unitària.

De moment, Pla independència queda resumit en aquest extracte i detallat al manuscrit original en recerca d’una editorial amb una mica d'ànsia pel tema.
Mentrestant, l’autor queda a disposició de tots els que estiguin interessats en ampliar informació, en col•loquis o conferències.
Presentació oficial: a comunicar properament.

Pla dedicat als catalans amb sentiments de catalanitat i als col•lectius que el vulguin liderar amb voluntat unitària.

D’entrada haig de dir que, havent estat perjudicat pels polítics durant tota la meva vida, ara haig de sofrir dos governs que em perjudiquen alhora i que persisteixen en l’intent d’anihilar la
identitat del meu país. En aquesta lamentable situació, allò que ens convé és desempallegar-nos primer i d'una vegada dels polítics que ens perjudiquen des de lluny per, després, obligar als d'aquí a que es facin mereixedors de la nostra confiança. A partir d’aquesta reflexió, el manuscrit Pla Independència –del que aquest bloc n'és sols un extracte– planteja l’estratègia per resoldre el contenciós amb Espanya i, tot desempallegant-nos d’ella, assolir un dels béns naturals més preuat: la llibertat.

POSSIBLES VIES PER ASSOLIR LA SOBIRANIA

Descartada la possibilitat impossible d’un pacte bilateral a les bones i considerades les variants d’un pacte bilateral forçat així com l'arriscada declaració unilateral, el Pla augura que la sobirania nacional ha d’arribar mitjançant un referèndum d’autodeterminació sota els auspicis de la UE, conjuminat amb el cúmul d’arguments que abonen els nostres drets nacionals. A partir d’aquesta convicció us exhorto a considerar les possibilitats dels 10 fronts estratègics del Pla.

ELS 10 FRONTS DEL PLA

I. Persistència en l’activisme de creació d’ambient
II. Exercici del sentiment de catalanitat
III. Front unitari de la societat civil sobiranista
IV. Exigència als partits nacionalistes catalans
V. Campanya pedagògica de cara als no convençuts
VI. Compliment de la legalitat espanyola
VII. Internacionalització del cas català
VIII. Provocacions per patentitzar i maximitzar els greuges
IX. El front estratègic internacional
X. Creació de l’Estat català

Després de considerar els antecedents nacionals i d’alertar contra els perjudicis del domini espanyol, el manuscrit encoratja el vigorós activisme actual així com l’exercici del sentiment de catalanitat, proposa una campanya pedagògica sobre els no convençuts, crida a la unitat i finalment planteja els quatre fronts definitius per fer realitat la nostra sobirania. Aquests:

VII FRONT. Internacionalització del cas català
Persistència en la divulgació internacional dels greuges de Catalunya sota el domini espanyol.
–Què us semblaria, per exemple, una campanya de donació de sang sota el lema “Ja no ve d’una mica”? I presentar els dèficits fiscals dels Països Catalans com a candidats al rècord mundial Guinness? I si, un dia, el Cinca es despertés tenyit d’un vermell ben ecològic, reivindicatiu i català?

VIII FRONT. Provocacions
Provocar per fer-los caure en el parany de la seva protèrvia. Si dir-ho pot semblar políticament incorrecte, no ho ha de ser pas fer-ho i per tant convé exposar sense embuts l'estratègia del Pla: els hem de ficar el dit a l'ull i, sense contemplacions, posar-los a parir, valent-nos de les seves pròpies lleis. Ara, això sí, sempre, malgrat tot, amb molt més respecte del que ells no ens han tingut mai.

Amb l'estratègia de la provocació, maximitzar els greuges de la dominació espanyola i exhibir la seva il•legitimitat a la consideració del món

Primera provocació: Sol•licitud del referèndum
La primera i més contundent de les provocacions ha de ser la sol•licitud del referèndum amb aquesta subtil intenció: Sol•licitar el referèndum, “precisament perquè el prohibeixin”.
Amb la finalitat de poder recórrer a les instàncies internacionals s’haurà de complir –malgrat pesi– amb la legalitat espanyola i per tant, d'entrada, caldrà sol•licitar a Madrid la convocatòria de referèndum. I, atès que com més ingènua sembli la pregunta més profit se’n podrà treure, què us sembla aquesta:
M’agradaria poder donar la meva opinió sobre el meu país?
En ser la seva prohibició tant presumpta com segura, allò més transcendent no és pas la pregunta, ni el resultat, sinó la il•legitimitat de la prohibició. I si no fos prohibida: oli en un
llum! Llavors ja podríem anar per la delimitació del territori, el cens, la participació, la majoria reforçada, o no, així com a preparar una altra pregunta de més transcendència.

VIII FRONT. Possibilitats d'èxit del referèndum
Una altra provocació expeditiva: esmena de la Constitució
Sol•licitar la interpretació –i esmena, naturalment– de l’article 8 de la Constitució, que atorga a les Fuerzas Armadas la missió de defensar la integritat territorial d’Espanya: “Precisament perquè el ratifiquin”.
El fet que siguin ells mateixos els que ratifiquin per escrit els perjudicis que ens infligeixen és la millor arma per posar en la màxima evidència la seva il•legitimitat. D'aquesta manera, les
provocacions acuradament activades i els reiterats recursos al Tribunal Constitucional perquè refermin la desraó espanyola aniran perfilant el Memorial de greuges per poder encetar el novè front amb les màximes garanties d'èxit.

IX FRONT. L'estratègia internacional
Un cop superats els vuit primers fronts, haurà arribat el moment de recórrer als tribunals internacionals dels Drets Humans i a la UE, en sol•licitud d’empara perquè ens reconeguin els nostres drets i ens facin justícia.
Dossier a lliurar a les institucions internacionals:

1. Acord del Parlament de sol•licitud d’arbitratge i empara.
2. Apologia dels orígens i dels drets històrics de Catalunya.
3. Demostració de la il•legitimitat de la Constitució.
4. Acords internacionals que emparen els drets de Catalunya.
5. Documents sobre el fracàs de les gestions amb Espanya.
6. Memorial de Greuges.

Resolts favorablement –com és d'esperar, per rigorosa lògica democràtica– els recursos internacionals a favor de la llibertat d’expressió i dels nostres drets, Catalunya quedarà legitimada per realitzar el referèndum d’autodeterminació i, d’acord amb el resultat,
proclamar la seva sobirania. O, en el cas que a la primera no hi hagi la majoria necessària, deixar la porta oberta per tornar-ho a intentar posteriorment.
Riscs? Encara que el novè sigui de resolució internacional, tots els fronts són de gestió exclusivament catalana. O sigui que el Pla és cosa nostra i, com més entrebancs hi posi Espanya, més arguments a favor dels nostres drets tindrem. En aquestes condicions, gestionar
Pla no sols no en presenta cap, de risc, sinó que brinda l’oportunitat de poder aconseguir l’objectiu d'una manera cívica, legal, planera i fins i tot festiva i exultant.
Amb aquest optimisme contingut però esperançat alhora, el Pla proposa institucionalitzar ja, ara, l'11 de setembre com a: “Dia de la Independència”.
I, arribat el moment, el podrem celebrar a plena satisfacció per sempre més com a ciutadans de l’Estat Català.

X FRONT. Creació de l'Estat Català
Tan cert com és que si anem pujant s’abaixa el cim, si l'anem esquarterant, la utopia deixarà de ser irrealitzable i el manuscrit del Pla, tot dissenyant les gestions bàsiques per a la creació de
l’Estat Català, proposa anar superant etapes amb tanta prudència com sigui necessària però amb tanta celeritat com desitgem els més inquiets. La gestió és ben simple. L'objectiu: difícil però posible.
=================================================
Aquest és el compendi de Pla Independència.
Possiblement l’únic segur i segurament l’únic possible.
I ara, per aconseguir el tremp vital de la nostra nació, us vull abrivar l'orgull i l’anhel de llibertat amb l’arenga emesa el 1986 a “Catalunya Independent!”:
Territori, llengua i dret; història, cultura, art; himne i bandera; llegenda i mites d’arrels llunyanes; consciència nacional; sentiment i orgull i ràbia i gent amb ganes: nosaltres catalans!

Si esteu a favor, reenvieu el missatge a com més millor. Gràcies.

Article escrit pel Carles Lladó