divendres, 12 de febrer de 2010

Si fóssim independents...

Si fóssim independents tindríem millors prestacions socials, els salaris i les pensions serien superiors als actuals, la nostra economia estaria molt més sanejada, la taxa d'atur seria molt inferior, les caixes d'estalvi no s'haurien de fusionar per tenir sanejats els seus comptes, les nostres infraestructures no s’eternitzarien, no hauríem d'escoltar els insults dels mateixos de sempre contra la nostra llengua i cultura i, sobretot, podríem equivocar-nos per nosaltres mateixos.

Algú podrà dir que aquestes paraules són pura demagògia, que no són certes, però vist l'actual situació econòmica, social i política de l'Estat que ens acull, segur que si fóssim independents ens aniria millor. En tot cas seríem nosaltres mateixos qui ho faríem bé o malament, seríem amos del nostre destí.

Segons alguns estudis, fins i tot no ens caldria fer per ara el debat d'ampliar l'edat de jubilació, si fóssim independents tindríem la nostra vellesa molt més assegurada. Són molts més els avantatges de ser independents que no pas els de ser una colònia més dins d'un Estat que ens estima molt poc.

El debat de la independència és més viu que mai. No només a Catalunya, a Euskal Herria s'ha obert el debat per acabar amb la violència, a Escòcia avancen de valent, i ara també Gal•les s'apunta al debat i tira endavant iniciatives en aquest sentit. Negar aquest debat és amagar el cap sota l'ala i més d'hora que tard la classe política haurà d'afrontar aquest debat perquè les consultes sobre la independència sorgides a partir d'Arenys de Munt l’han portat al carrer.

Ara cal que aquest debat formi part de la quotidianitat de la gent. El dia que la ciutadania percebi que amb la independència serem molt més feliços haurem guanyat la llibertat. El dia que sapiguem traslladar els avantatges de la independència a la gent, el camí a la llibertat ja no tindrà retorn. S'imposa que els nostres líders s'ho creguin de veritat, que deixin per una vegada que Espanya se salvi ella mateixa i posin totes les seves forces i coneixement per aconseguir el que tot català desitja: viure i ser feliç. Fins i tot el president Montilla sap que si Catalunya fos independent tindria més possibilitats de tornar ser president de la Generalitat que no pas ara. Mentre Catalunya sigui una Comunitat Autònoma ell ho té cru, els seus germans de partit li faran perdre la presidència, el PSC tornarà a ser la víctima del mal negoci de pertànyer a Espanya.

Article publicat per