diumenge, 11 de juliol de 2010

Podem viure en català?

Recupero i actualitzo una entrada de fa un parell d'anys:

Quan ens fan i ens fem la pregunta: què podem fer pel català? ens vénen al cap tota una sèrie d’heroïcitats i coses transcendentals que sovint esperem inconscientment que facin els altres. És clar que s’han de fer coses importants, i tant! però a mi em sembla que el primer que cal és fer un petit examen de consciència i veure si abans estem disposats a fer tot allò que està al nostre abast, tot allò que és fàcil i relativament econòmic. Ja n’hi ha prou de dir: això no és important, la realitat del país és la que és.
Comencem per les coses de cada dia, les coses que només depenen del nostre esforç i sobretot del nostre interès. Ser capaços de fer tot allò que representa la normalitat del país és un pas importantíssim per a demostrar a tothom que volem viure en català. Per exemple:

· Ens hem canviat el nom en català? només cal anar al registre i demanar-ho. I a continuació renovar el carnet d'identitat amb el nom correcte.

· Tenim l’ordinador en català? És una cosa ben fàcil, però fa mandra, oi? No sabeu el gust que dóna veure retalla i enganxa en comptes de “corta y pega”.

· Tenim la nostra adreça electrònica amb el domini .CAT? no és tan difícil trobar una entitat que ens el proporcioni. Si no, es pot tenir un domini propi, encara que això no és de franc. És un dels pocs reconeixements internacionals que tenim. (Jo tinc registrats 10 dominis .cat)

· Tenim el contestador del telèfon en català? I el del mòbil? només cal demanar-ho i sovint només anar seguint els passos que et va dient el propi telèfon. La gent jove bé que té temps de posar-se una música nova cada setmana i nosaltres enviem missatges escrits que ens prenen una gran quantitat de temps perquè no som tan àgils.

· Tenim el GPS en català? les botigues sovint fan creure que no n’hi ha, però hi ha el Tom Tom o el Garmin i segur que d’altres. Ha de ser ben pesat anar sentint: "gire a la izquierda, gire a la derecha" en comptes de "gira a l'esquerra, gira a la dreta".

· Tenim la bústia en català? això només depèn de nosaltres. Agafar una tarja i posar-la-hi.

· Exigim les factures en català de l’aigua, del gas i de l’electricitat i el telèfon? això tampoc costa gens, nosaltres som els clients i ho podem exigir.

· Demanem les escriptures notarials en català? els notaris tenen l’obligació de fer-ho.

I per ser conseqüents amb nosaltres mateixos encara us diré:
· Ens dirigim a tothom en català? I hi responem? sembla fàcil però no ho fem. Tenim mal entès el respecte cap al nou vingut i parlar-li en castellà és més aviat un greuge que li fem. És com si li diguéssim tu no ens entens, no ets dels nostres. També és veritat que quan ens parlen català no cal que els donem les gràcies. És el que toca fer.

· Demanem la carta en català al restaurant? Cada vegada la donen més en castellà i això és perquè no l’exigim.

· I comprem els nostres productes? els que etiqueten en català? els de casa nostra? castiguem els qui s’anuncien a TV3 en castellà sense respectar els altres que fan l’esforç de fer-ho en català? han de notar que a nosaltres ens agrada. Ho han de saber.

· Comprem als supermercats que tenen marca pròpia en català? cal recompensar l’esforç que fan i la deferència cap a nosaltres.

· Exigim els catàlegs en català? cada vegada són més escassos perquè molta gent diu "m’és igual", i això no pot ser. Cada vegada costa més tenir el catàleg en català a les grans superfícies, als museus, a les botigues sempre diuen que s’han acabat. Tant de bo!!

· Busqueu els DVD que tinguin pista en català? això no us diré que sigui fàcil, però en alguns casos és possible i s’ha de demanar, s’ha d’empipar el dependent de la botiga.

· Aneu a veure les pel·lícules al cinema en versió doblada al català? a vegades ens hem de desplaçar a una altra població, però si ens conformem a veure-les sempre en castellà sempre diran que en català no tenen audiència.

· Ens subscrivim als diaris i revistes en català? no puc dir que això sigui de franc però almenys ho podem fer amb alguns. El més trist són els diaris gratuïts que en català només hi ha el títol (QUÈ, a dins tot en castellà i a més amb una òptica completament espanyolista). No tan sols és la llengua sinó l’esperit.

· Fem cursets de reciclatge en català? per què tothom té temps de fer anglès, Pilates i la dansa del ventre i ningú troba el moment de fer un curs de conversa o de qualsevol cosa en català? potser s’haurien de donar més facilitats, però el cas és que no ho fem.

· Fem de voluntaris per la llengua? no sabeu com n’és d’agraïda aquesta feina.
I no parlem de les trucades per telèfon en les que exigir el català és tota una heroïcitat, però aquí sí que s’ha de ser contundent. Nosaltres som els clients una vegada més.
Tot plegat és senzill tot i que pot ser cansat, però cal pensar-hi, estar alerta, i anar-ho fent a poc a poc. Hem de fer patent que som catalans i volem viure en català.

Autora del text original: Montserrat Guardiet Cruïlla de Debat- Penya de l’Ateneu Barcelonès

dissabte, 10 de juliol de 2010

I després de la manifestació del 10J, què?

Avui ha sigut un gran dia: més d'un milió de persones, catalanes i d'altres indrets del món, ens hem manifestat a Barcelona amb el lema "Som una NACIÓ. Nosaltres DECIDIM".
Ha estat la resposta del poble català a la sentència vergonyosa, indignant, humiliant... d'un tribunal espanyol que, mogut per interessos polítics, ha esmenat el que el poble de Catalunya va aprovar democràticament en referèndum (encara que molts no estéssim d'acord, però així ho va voler la majoria que el va votar, i s'ha de respectar).
I la meva sensació, després d'estar més de 3 hores a la manifestació, és que la majoria dels que hi érem NO demanàvem que ens respectessin l'estatut (de fet, ja no el volem, aquest ni cap altre estatut; com diu el Víctor Alexandre, els estatuts són per a les comunitats de veïns!), sinó que demanàvem simplement la INDEPENDÈNCIA.
I és per aquesta fita que hem de començar a treballar a partir d'avui mateix. I creieu-me que és molt senzill: només ens cal tenir un mínim de 68 diputats al Parlament de Catalunya que estiguin disposats a proclamar unilateralment la INDEPENDÈNCIA de Catalunya l'endemà de la constitució del Parlament.
La LLIBERTAT no te la donen, te la prens tu!
I en el món que vivim, la decisió democràtica d'un Parlament d'un país democràtic s'ha de respectar.
Ni consultes populars (amb tots els respectes als organitzadors) ni referèndums que l'actual status quo NO ens permet dur a terme: proclamació unilateral de la INDEPENDÈNCIA per part del Parlament de Catalunya, elegit democràticament en unes eleccions democràtiques.

Per a aconseguir aquests 68 diputats cal conformar una candidatura electoral transversal que uneixi momentàniament tot l'espectre independentista català (tan fragmentat i enfrontat entre si) i desar per a l'endemà de la proclamació de la INDEPENDÈNCIA les pugnes partidistes. Serà llavors quan es dissoldrà aquesta candidatura i cada partit o associació es podrà presentar, ara sí, per separat, i si volen, a les primeres eleccions de l'Estat Lliure de Catalunya.

I de moment què podem anar fent? Us ho explico a la següent entrada del bloc...

Som una NACIÓ. Nosaltres DECIDIM

El beneficis de la INDEPENDÈNCIA (segons el CCN)


Rendes immediates de la independència
A què destinarem els 22.000 milions que ja no ens espoliaran:

2.700 milions d’EUR en Competències d'Estat
(1.000 milions en Contribució a la Unió Europea, 200 milions en Ambaixades i 1.500 milions per a Imprevistos, el "roc a la faixa")
2.600 milions d’EUR en Noves infraestructures
(Ports, aeroports, trens, metros, carreteres, escoles, universitats, centres d’investigació, plataformes logístiques,...)
8.200 milions d’EUR en Reduir impostos
(l'Impost de Societats al 20%, l’IRPF, en els seus diferents trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35%)
2.100 milions d’EUR en Polítiques socials
(Salut, educació, beques, més hospitals, Centres d'Assistència Primària, metges, R+D+i, ajudes per a la dependència, centres de dia, llars de jubilats, ...)
6.400 milions d’EUR en Pensions
(Increment de les pensions en un 10%; Constitució d’un Fons Català de Reserva de Pensions -el 1% del PIB per llei-; Reducció de cotitzacions, empresa i treballador, a la Seguretat Social del 10%)
Proposta per als Pensionistes
Amb 7 anys de fons generem les pensions d’un any
Amb l’Estat propi podrem:
1. Millorar les pensions el 10% “La Paga de la Independència
2. Incrementar les pensions de les vídues un 25%
3. Nodrir un fons de reserva del 1% del PIB per cobrir les pensions futures
Compte d’Explotació Català
26% d’increment dels beneficis de les empreses catalanes
El Compte d’Explotació Català és un exercici -simulació- de com milloraria el Benefici Net d’una empresa catalana PIME promig, si tinguéssim un Estat Català i apliquéssim dues de les condicions de la nostra proposta:
1. Reduir l’impost de societats fins al 20%
2. Reduir un 10% les cotitzacions socials
L’estudi descansa en una mostra de 81.000 empreses amb un promig de 11,5 treballadors.
Amb això, el que passaria és que els beneficis de les empreses catalanes incrementarien un 26%.
La Nòmina Catalana
Per a conèixer el que costa pertànyer a Espanya
La Nòmina Catalana és una manera de mesurar el dèficit fiscal, que pot entendre tothom. És una simulació que permet veure quina nòmina tindria cada assalariat català, si no fos pel dèficit fiscal que patim pel fet de ser catalans.
La Nòmina Catalana simula quin podria ser el salari net de qualsevol treballador, basant-se en el supòsit d’imaginar que ja fóssim un Estat i tot el dèficit que patim, enlloc de donar-lo sense retorn a Espanya, l'utilitzéssim per reduir tots els impostos equitativament, a excepció de l'IVA, ja que existeix a tot Europa amb valors similars als que tenim nosaltres.
El resultat d'aquesta simulació poden calcular-lo entrant a la web www.ccn.cat i a l'apartat de Nòmina Catalana introduir-hi les dades bàsiques de la seva nòmina actual.
Es trobaran que en funció de quin sigui avui el seu salari, podria disposar de fins a un 25% més de salari net.