diumenge, 11 de juliol de 2010

Podem viure en català?

Recupero i actualitzo una entrada de fa un parell d'anys:

Quan ens fan i ens fem la pregunta: què podem fer pel català? ens vénen al cap tota una sèrie d’heroïcitats i coses transcendentals que sovint esperem inconscientment que facin els altres. És clar que s’han de fer coses importants, i tant! però a mi em sembla que el primer que cal és fer un petit examen de consciència i veure si abans estem disposats a fer tot allò que està al nostre abast, tot allò que és fàcil i relativament econòmic. Ja n’hi ha prou de dir: això no és important, la realitat del país és la que és.
Comencem per les coses de cada dia, les coses que només depenen del nostre esforç i sobretot del nostre interès. Ser capaços de fer tot allò que representa la normalitat del país és un pas importantíssim per a demostrar a tothom que volem viure en català. Per exemple:

· Ens hem canviat el nom en català? només cal anar al registre i demanar-ho. I a continuació renovar el carnet d'identitat amb el nom correcte.

· Tenim l’ordinador en català? És una cosa ben fàcil, però fa mandra, oi? No sabeu el gust que dóna veure retalla i enganxa en comptes de “corta y pega”.

· Tenim la nostra adreça electrònica amb el domini .CAT? no és tan difícil trobar una entitat que ens el proporcioni. Si no, es pot tenir un domini propi, encara que això no és de franc. És un dels pocs reconeixements internacionals que tenim. (Jo tinc registrats 10 dominis .cat)

· Tenim el contestador del telèfon en català? I el del mòbil? només cal demanar-ho i sovint només anar seguint els passos que et va dient el propi telèfon. La gent jove bé que té temps de posar-se una música nova cada setmana i nosaltres enviem missatges escrits que ens prenen una gran quantitat de temps perquè no som tan àgils.

· Tenim el GPS en català? les botigues sovint fan creure que no n’hi ha, però hi ha el Tom Tom o el Garmin i segur que d’altres. Ha de ser ben pesat anar sentint: "gire a la izquierda, gire a la derecha" en comptes de "gira a l'esquerra, gira a la dreta".

· Tenim la bústia en català? això només depèn de nosaltres. Agafar una tarja i posar-la-hi.

· Exigim les factures en català de l’aigua, del gas i de l’electricitat i el telèfon? això tampoc costa gens, nosaltres som els clients i ho podem exigir.

· Demanem les escriptures notarials en català? els notaris tenen l’obligació de fer-ho.

I per ser conseqüents amb nosaltres mateixos encara us diré:
· Ens dirigim a tothom en català? I hi responem? sembla fàcil però no ho fem. Tenim mal entès el respecte cap al nou vingut i parlar-li en castellà és més aviat un greuge que li fem. És com si li diguéssim tu no ens entens, no ets dels nostres. També és veritat que quan ens parlen català no cal que els donem les gràcies. És el que toca fer.

· Demanem la carta en català al restaurant? Cada vegada la donen més en castellà i això és perquè no l’exigim.

· I comprem els nostres productes? els que etiqueten en català? els de casa nostra? castiguem els qui s’anuncien a TV3 en castellà sense respectar els altres que fan l’esforç de fer-ho en català? han de notar que a nosaltres ens agrada. Ho han de saber.

· Comprem als supermercats que tenen marca pròpia en català? cal recompensar l’esforç que fan i la deferència cap a nosaltres.

· Exigim els catàlegs en català? cada vegada són més escassos perquè molta gent diu "m’és igual", i això no pot ser. Cada vegada costa més tenir el catàleg en català a les grans superfícies, als museus, a les botigues sempre diuen que s’han acabat. Tant de bo!!

· Busqueu els DVD que tinguin pista en català? això no us diré que sigui fàcil, però en alguns casos és possible i s’ha de demanar, s’ha d’empipar el dependent de la botiga.

· Aneu a veure les pel·lícules al cinema en versió doblada al català? a vegades ens hem de desplaçar a una altra població, però si ens conformem a veure-les sempre en castellà sempre diran que en català no tenen audiència.

· Ens subscrivim als diaris i revistes en català? no puc dir que això sigui de franc però almenys ho podem fer amb alguns. El més trist són els diaris gratuïts que en català només hi ha el títol (QUÈ, a dins tot en castellà i a més amb una òptica completament espanyolista). No tan sols és la llengua sinó l’esperit.

· Fem cursets de reciclatge en català? per què tothom té temps de fer anglès, Pilates i la dansa del ventre i ningú troba el moment de fer un curs de conversa o de qualsevol cosa en català? potser s’haurien de donar més facilitats, però el cas és que no ho fem.

· Fem de voluntaris per la llengua? no sabeu com n’és d’agraïda aquesta feina.
I no parlem de les trucades per telèfon en les que exigir el català és tota una heroïcitat, però aquí sí que s’ha de ser contundent. Nosaltres som els clients una vegada més.
Tot plegat és senzill tot i que pot ser cansat, però cal pensar-hi, estar alerta, i anar-ho fent a poc a poc. Hem de fer patent que som catalans i volem viure en català.

Autora del text original: Montserrat Guardiet Cruïlla de Debat- Penya de l’Ateneu Barcelonès