dissabte, 14 d’agost de 2010

Espanya, un mal negoci!

L'augment de l'independentisme a Catalunya no és casual ni tampoc respon a una sèrie de circumstàncies difícils d'explicar.

Mentre l'independentisme català de principis dels 80 i dels 90, malgrat ser portador de l'actual flama, responia en molts casos a qüestions identitàries, que en alguns casos impossibilitava una major aglutinació; podem dir que a dia d'avui es pot constatar que l'independentisme català del segle XXI és transversal, plural, cívic i, sobre tot, democràtic, per això no deixa d'augmentar. L'independentisme català creix perquè les raons per a apostar per un nou estat són moltes i molt diverses; la qüestió econòmica, la supervivència cultural, l'aprofundiment a nivell democràtic, el dret inalienable que tenen els pobles a decidir el seu futur, les qüestions històriques, els greuges comparatius amb Espanya, la voluntat de viure millor, etc.

Per això el ventall de raons són nombroses i perquè l'actitud de l'estat espanyol cap a Catalunya no ha fet res més que contribuir i augmentar la desafecció dels catalans cap a l'Espanya monolingüe i centralista. Per contra, l'espanyolisme o unionisme a Catalunya només respon a dia d'avui a pures raons identitàries, però més enllà d'aquestes raons no s'exposa cap argument que justifiqui l'actual dependència de Catalunya amb Espanya. I aquí, malgrat que el discurs economista no entusiasmi a certs col·lectius independentistes, és on podem teixir complicitat amb certs sectors de la societat catalana que fins ara no mostraven massa simpaties cap a l'independentisme. Al final, no només la situació cultural mostra l'esperit colonialista d'Espanya amb Catalunya, l'aspecte econòmic diria que és on actualment es visualitza de manera clara i rotunda la política colonial que fomenta l'Espanya constitucional respecte a Catalunya.

Perquè si deixem les raons identitàries a un costat i ens centrem en el dia a dia, qui pot defensar l'espoli que patim tots els catalans, independentment de si se senten espanyols o catalans?

Qui pot defensar per raons identitàries que Espanya robi a Catalunya 60 milions d'euros al dia a partir del dèficit fiscal?

Qui pot defensar que els estudiants catalans rebin només el 5% de totes les beques de l'estat i els estudiantes de Madrid rebin el 58%?

Qui no voldria veure augmentada per simples qüestions identitàries la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400€ l'any si tinguéssim seguretat social pròpia?

Qui pot defensar que el Ministerio de Cultura faci una despesa anual per cada espanyol de 47€ i per cada català només de 5€?

Qui voldria viatjar per pures qüestions identitàries amb el 40% dels trens construïts per l'estat durant la dècada dels 70 que es van considerar obsolets i que encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?

Qui no voldria veure el seu país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d'Economia Aplicada a la UB el passat mes de maig?

Qui pot defensar per causes identitàries que 1 de cada 3 anys el Ministerio de Fomento no inverteixi res de res a Catalunya?

Qui vol, malgrat ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens robin 20.000.000.000 d'euros (11% del PIB), sent així la regió del món que pateix més dèficit per part del seu govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?

Com a resident a Catalunya, qui pot tolerar, per qüestions identitàries, que per cada 12,7 milions d'euros que s'inverteixen en medi ambient a l'aeroport del Prat, s'inverteixin 300 milions al de Barajas?

Per molt espanyolista que un sigui a Catalunya, es pot defensar que entre 1985 i 2005 només s'hagin construït a Catalunya 20km d'autovies mentre que a Madrid s'hagin fet prop de 900 en idèntic període?

Per motius identitaris, es pot acceptar i no protestar quan a Catalunya només s'inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual malgrat aportar el 22% del mateix PIB espanyol?

Realment les raons identitàries compensen el greuge que hem patit per exemple amb l'AVE? A Catalunya, per l'AVE el govern espanyol va invertir 316€ per català, però en el mateix any va invertir 1.198€ per andalús, 894€ per madrileny, 574€ per aragonès i 407€ per castellano-manxec.

Justifica el sentiment d'identitat pagar peatges i més peatges?

Cal ser estúpid per a defensar la dependència de Catalunya amb Espanya quan nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, si anem amb "la roja" o no, estem perdent l'oportunitat de viure millor. Estem perdent l'oportunitat de donar un futur millor als nostres fills per una qüestió identitària i si un es para a pensar fredament arriba a la conclusió que ningú no podria arribar a tolerar per una qüestió identitària tal contradicció. Aquells que són tan identitaris acceptarien patir un greuge al revés?

Espanya és un mal negoci a nivell cultural però sobre tot a nivell econòmic, i ho és perquè tractar a Catalunya com una colònia forma part del seu leitmotiv nacional.

Traduït al català de l'original en castellà de David García | 03/08/2010 a La Vanguardia