diumenge, 15 d’agost de 2010

Finalitat de l'espoli a Catalunya. El què ningú explica sobre l’espoli legal espanyol

FINALITAT DE L'ESPOLI A CATALUNYA.

El què ningú explica sobre l’espoli legal espanyol.

Madrid vol ser la dècima regió econòmica del món amb 20 milions d’habitants i, per a aconseguir-ho, necessita que tota la península Ibèrica treballi per a Madrid. Aquest és el pla invariable que tant PSOE com PP porten en sistemàtica execució tot creant lleis que legalitzen totes les decisions governamentals que emprenen. L’objectiu és que Madrid sigui el centre de poder absolut, de coneixement avançat en totes les disciplines, econòmic, social i polític. En aquest marc, el Govern espanyol fa lleis que li permeten actuar impunement en les següents direccions:

· Aeroports: l’aeroport de Barajas és l’únic del món que s’ha remodelat amb el doble de sobredimensionament de la seva capacitat. Clarament això respon a l'expectativa que concentrarà tots els vols de la península, la resta han de passar per Barajas. Addicionalment s’han construït aeroports injustificables i en temps de crisi a ciutats petites.

Exemples: a Oviedo un aeroport completament nou (2009) amb tots els equipaments al 100% en funcionament i amb 4 vols diaris, accessos i serveis 100% nous també. A Ciudad Real un dels aeroports amb les pistes més llargues d’Europa, com anunciaven diversos mitjans europeus (juny 2010), amb 2 vols diaris, subvencionat per Caja Castilla, que va fer fallida i l’estat va rescatar amb els nostres diners, i a nosaltres no ens deixen ni gestionar el nostre aeroport del Prat. Aquest Juliol de 2010, addicionalment i en aquesta direcció, AENA ha anunciat que tot el registre postal aeri d’Espanya passarà per Barajas, malgrat que fins ara el de Barcelona anava directament a Barcelona i suposa un 40% del total de l’estat. La pèrdua contínua de vols internacionals directes de l’aeroport de Barcelona provoca directament la no instal·lació d’empreses grans a Catalunya i, per tant, la possibilitat de desenvolupar la xarxa de petites i mitjanes empreses i, així, amenaça directament els llocs de treball de la regió i la possibilitat de desenvolupament.

· Companyies Aèries: com a complement i per a rematar la centralitat total a Barajas, el pla que estan seguint és el següent: Vueling era catalana, Iberia va crear Click Air i la va situar a Barcelona per enfonsar-la fent-li competència directa des de casa en els mateixos vols i mateix segment de mercat, i ho va aconseguir amb la seva posició d’avantatge amb AENA. Ara Click Air i Vueling, que treballen per a Iberia, estan intentant enfonsar Spanair, que un grup d’empresaris van comprar per intentar aconseguir que el Prat no sigui tant esclau de Madrid. Click Air i Vueling no són catalanes, només tenen seu a Catalunya.

· Indústria Aeroespacial: Espanya inverteix discrecionalment 2.500 milions d'euros en projectes aeroespacials i de defensa europeus, en contrapartida Europa ha d’assignar determinats projectes a Espanya per un valor de certa importància. Aquest tipus d’indústria és considerat estratègic per tots els governs, entre altres raons perquè suposa treballar amb l'avantguarda tecnològica en moltes disciplines. A Espanya el 70% d’aquests projectes són assignats a empreses madrilenyes, 20% andaluses, 8% basques i 1% catalanes. No tenim cap opció ni mai la tindrem.

· Empreses d’energia: Enher era catalana fins que va ser comprada per inversionistes espanyols. La catalana Gas Natural va intentar recomprar-la, però va tenir una oposició política, econòmica i social anormal que van distorsionar tot el procés de compra que en un país normal hagués fructificat. Finalment ha estat a l'inrevés.

· Universitats: Barcelona té la major concentració de barracons escolars de la península mentre a Madrid no només estan creant universitats públiques noves sinó que estan rebent unes dotacions econòmiques tan importants que els permeten adquirir els equipaments més moderns i concentrar la major quantitat de beques d’arreu. La conseqüència immediata és que en pocs anys els millors estudiants i professors s’aniran concentrant a Madrid i cada vegada serà més justificable que tinguin més beques i més recursos. Els nostres estudiants, és a dir els nostres fills, no tindran cap possibilitat de competir amb els estudiants de Madrid, a no ser que hi vagin a estudiar, és a dir, que hi siguin admesos. En altres paraules: dependre d’ells. És vergonyós quan sempre havia estat Catalunya la referència del coneixement i amb la submissió a Madrid dels nostres polítics ja l’hem perdut en pocs anys.

· Carreteres: Madrid té 5 anells de circumval·lació de 5 carrils cada un, el primer d’ells gairebé soterrat. Els darrers 20 anys s’han fet 250 km d’autovia a Madrid i 15 km a Catalunya. Espanya està construint un dels projectes més importants d’Europa, que connectarà Sevilla amb Oviedo, anomenat l´”Autovia de la Plata”, una autovia amb totes les comoditats i serveis integrals. A Catalunya ni tan sols tenim les carreteres nacionals més importants desdoblades.

Juliol de 2010: el govern espanyol acaba d’anunciar retallades a tot l’estat i la comunitat més afectada és, com sempre, la nostra. El trist Govern de la Generalitat ha demanat, sisplau, que al menys no sigui tant escandalós i a Madrid encara estan rient, de la Generalitat, i perquè ells a Madrid ja tenen totes les seves infraestructures necessàries i futuribles ben acabades. La retallada a Catalunya és especialment indecent perquè l’estat no havia previst partides addicionals amb l'Estatut que suposadament corregia el deute històric, en estar desmantellat. A més a més retallen les obres en construcció. Mentre, a Madrid han invertit per moure uns metres l’estàtua de Colom. Aquest bloqueig novament posa moltes dificultats a les empreses que volen desenvolupar-se a Catalunya que, a més, han de pagar peatges i no ho han de fer les que estan a Espanya.

· Tren: Renfe ha donat deliberadament totes les inversions en manteniment de la xarxa catalana, tots hem patit les conseqüències. El traspàs de Rodalies, tan anunciat pels poca-solta polítics catalans, és només de les estacions i de la gestió, però en absolut del control. La dotació pressupostària també és insuficient i es barreja quan interessa amb els diners que l’estat inverteix a Catalunya.

· AVE: respon perfectament al concepte de xarxa radial central. Òbviament el bitllet BCN-Madrid és el més car (€/km) de tota la península. Ni Renfe ni el govern espanyol no tenen en projecte l’eix del mediterrani, tan obvi per a la nostra economia. El darrer luxe madrileny és anar a menjar entre setmana i en horari laboral el “cochinillo” a Salamanca per 20 € que costa el bitllet i tornar a la capital per la tarda tot fent la “siesta”. L’altre luxe madrileny és l´AVE per a anar a esquiar a Baqueira: els deixa a Osca en 2 hores.

· Corredor de la Mediterrània: la Unió Europea vol que el futur eix de comunicacions de mercaderies passi per Barcelona, València i acabi a Sevilla, amb un ramal a Madrid des de València o Barcelona. Aquest tema és clau per a Catalunya, el seu port i la seva petita i mitjana indústria, i ens situa centralment a Europa. Malgrat tot, Madrid vol que l’eix passi pel centre i d’allà fer un ramal al port de València.

El govern espanyol vol fer l’enllaç amb Europa pel nord o fent un túnel gegant pels Pirineus a l’Aragó. No només ho vol sinó que molt recentment ja ha invertit 1.300 milions d'euros en expropiacions de terrenys, estudis i informes. Ho ha aprovat el govern espanyols amb els vots a favor del PSOE i del PP. On eren els 25 diputats del PSC que ens havien de defensar?

· Port de Barcelona: un esclau de Madrid vs València. Es potencia descaradament el port de València per tal de restar competitivitat al de Barcelona. L’última drassana de Barcelona ha estat traslladada al port de València.

· Indústria de l'automoció: Nissan Fasa. L’estat està potenciant i afavorint de forma descarada les fabriques d’automoció instal·lades fora de Catalunya. Tots els nous projectes d’inversió de les cases matrius dels fabricants intenten portar-los a les plantes de producció no catalanes.

· Model industrial espanyol: Espanya aposta per les grans empreses de construcció, la gran banca, el mercat de Sud Amèrica, les grans multinacionals. Mentre que a Catalunya li interessa la seva petita i mitjana empresa, el nostre model dels autònoms no interessa a cap govern espanyol. Són dos models oposats.

· Funcionariat: els percentatges de funcionaris a Espanya són extraordinaris en comparació a Catalunya (8%): Extremadura 28%, Andalusia 20%,… aquests són bona part del vot captiu però també un estil de vida per a molta gent, que veu la vida resolta entrant en una administració i plegar cada dia a les 3 de la tarda, després d’haver esmorzat durant una hora i tenir un reguitzell de prestacions addicionals. Aquesta improductivitat l’estem pagant en bona part nosaltres.

· Concentració de multinacionals de Barcelona a Madrid.

· Banca: intent per enfonsar el Banc de Sabadell. Llei de caixes d’estalvi contrària a les caixes catalanes.

· Esports: Fórmula 1. No han parat fins a prendre’ns-la i emportar-se- la a València, sense cap tradició automobilística, només per un arranjament polític.

· Moda: no han parat fins a prendre’ns el saló Gaudí vs Cibeles. La guerra de fires té l’objectiu clar de deixar Barcelona sense cap Saló Ferial important.

· Patrimoni cultural de la Corona d’Aragó: les peces més importants han estat robades i emportades al Prado. La resta està a un edifici de Barcelona que és propietat de l’estat. Fins i tot ens han près el nostre patrimoni antic.

· Arxiu de Salamanca: encara hi ha més del 30% dels nostres documents a Salamanca.

· Capitalitat de Madrid: per si encara no n’hi hagués prou, el govern espanyol ha aprovat una llei que li permet assignar discrecionalment mots milions d'euros anuals a Madrid pel sol fet de ser capital.

Addicionalment, el boicot que fa molta població i empreses espanyoles al productes catalans, pel sol fet de ser-ne, és evident, i ha obligat a molts empresaris catalans a cercar mercats a altres països. I ho han aconseguit, per tant la suposada dependència del mercat espanyol està disminuint. A més a més, és prou conegut l’odi, mitjançant mentides i/o informacions esbiaixades i que estan fomentant tots els mitjans de comunicació afins al PP en contra nostra, amb la complicitat i beneplàcit dels afins al PSOE. Espanya només ens compra el que no pot comprar a ningú més. No hi ha cap altre país al món on això passi: un país fent boicot als productes d’una de les seves “regions” per tal d’enfonsar-la econòmicament.

Internament també tenim problemes. Aquest tipus de documentació i informació ha estat vetada de ser publicada a Catalunya Ràdio, en mans del PSC-PSOE, que encara defensa la possibilitat de sostenir Catalunya dintre d’Espanya, una veritable estafa per a nosaltres i un benefici per a alguns polítics que no estan al servei de la nostra nació. Per això l’hem imprès i l’estem difonent obertament. Veient la conxorxa general en contra nostra, estem segurs que hi ha moltes altres àrees que desconeixem i també ens estan robant des de Madrid. La Constitució Espanyola equival a la perpetuïtat d’aquest model, ni PP ni PSOE-PSC tenen cap interès en canviar-la. Els partits catalans que li donen suport son còmplices de l'espoli i la davallada econòmica.

Qui finança aquest pla de desenvolupament de Madrid?: els ciutadans de Catalunya. L’estat espanyol ens pren més del 10% del PIB, més de 22.000 milions d’euros cada any. Aquesta és la balança fiscal negativa per a Catalunya, aquest és l’espoli espanyol: 60 milions d'euros cada dia, 3.000 euros/any per cada habitant de Catalunya. Catalunya ha iniciat la seva davallada i cada vegada s’enfonsa més ràpidament i té menys possibilitats de sortir-ne. Per això cal marxar d’Espanya tan aviat com sigui possible.

Extret d'un PDF anònim