dissabte, 19 de novembre de 2011

VOTEM A FAVOR DE CATALUNYA!

 Els catalans som uns extraordinaris doctors quan diagnostiquem els nostres mals. Hem analitzat les nostres circumstàncies en infinitat de llibres, articles, estudis i manifestos. Hem organitzat innombrables reunions, jornades i assemblees per descriure el per què, el quan i el com de la necessària independència de Catalunya. Els webs, organitzacions i grups de tota mena al voltant de la independència de Catalunya es compten per milers.

Tanmateix, ara ja toca que algú en faci el tractament. Ara cal que ens posem en mans del cirurgià, si no haurem fet el millor diagnòstic, però el malalt no se’n sortirà.

I aquesta és la part que a alguns els fa més por, aquesta és la part que a alguns els serveix per admetre el diagnòstic però no el tractament. Dit d’una altra manera, són independentistes però voten Duran i Lleida... Cal que aquests catalans i catalanes reflexionin, ara ja no hi ha excuses i en aquestes eleccions tenen una ocasió perfecta per fer un pas endavant i manifestar la seva voluntat de veure Catalunya com un país lliure i pròsper.

A l’altre extrem alguns diuen que aquestes eleccions no són les nostres... Mentre ens obliguin a continuar fent part de l’Estat espanyol aquestes eleccions són tan nostres com les eleccions municipals o les autonòmiques, perquè això és el que som i el que alguns volen que siguem encara: una simple autonomia espanyola de règim comú.

Si ho volem canviar, hem de ser a totes les batalles, sense deixar cap flanc al descobert: per votar contra unes lleis i pressupostos estatals que ens espolien, perquè el nostre missatge arribi als catalans i catalanes que només consumeixen des-informació dels mitjans de comunicació espanyols, per legitimar-nos davant totes les instàncies internacionals, que han de saber que un nou estat europeu malda per néixer.

L’independentisme ha de fer la seva feina a Catalunya, però si a Madrid hi ha un altaveu per convèncer més catalans de la necessitat de la nostra independència, quin sentit té renunciar-hi? Quin?

Sortosament, en aquesta campanya hem pogut copsar la satisfacció de moltes persones per l’esforç que tots hem fet per recuperar la unitat independentista, per l’audàcia de plantar els fonaments d’un projecte polític de plena llibertat nacional que té la vocació d’esdevenir majoritari.

Hem sentit com el país ens demana, gairebé diria que ens reclama i ens exigeix, que construïm un projecte transversal de llibertat per a Catalunya en el qual càpiga tothom, on allò que ens condueixi sigui el dret de Catalunya a tenir un futur digne i lliure, un futur que ara ja tanta i tanta gent veu que només pot passar per la nostra independència.

La campanya electoral s’acaba, la lluita per la nostra llibertat i dignitat com a poble continua, per això votem! I votem a favor de Catalunya!


Joan Carretero i Grau
President de Reagrupament Independentista

divendres, 4 de novembre de 2011

Espanya ens escanya


Fa 300 anys que l’Estat Espanyol ens roba, ens enganya i ens perjudica. Es de pura lògica doncs, que en l’enquesta del CEO surti que un 45% dels catalans vulgui separar-se d’Espanya i disposar d’un Estat propi que defensi els interessos de tots els ciutadans de Catalunya. El que resulta estrany, és que un 17% encara vulgui continuar sent la última colònia d’Espanya, sense cap més raó, que els deliris nacionalistes espanyols.

Cada any, 22 mil milions d’euros de Catalunya se’n van a Espanya per no tornar. Que es destinen a fer trens que no porten gent ni mercaderies, aeroports fantasmes sense avions, subsidis als espanyols que no penquen i a engreixar un exèrcit que cada 50 anys bombardeja Barcelona per escarmentar als separatistes. Sense aquest espoli, Catalunya seria una de les set nacions més riques del món. Les pensions i les prestacions socials estarien garantides. Catalunya estalvia, perquè Espanya pugui malbaratar.

S’acosten eleccions i els partits nacionalistes espanyols, socialistes i populars, manipulen falsifiquen i ens enganyen. Diuen que si els votem ens faran un corredor mediterrani que sistemàticament han impedit. Persegueixen la nostra llengua de totes  les maneres possibles. Impedeixen que l’aeroport de Barcelona pugui ser internacional. Retallen l’Estatut tan com poden. A sobre ens diuen que som uns avars i uns insolidaris. No ens deixen gestionar les xarxes de comunicacions i a sobre ni les reparen ni les conserven. El PP i el PSC, quan es tracta d’Espanya, són exactament el mateix. Són la quinta columna que lluita contra Catalunya, fent veure que la defensen.

Si els catalans fóssim mínimament intel·ligents i una mica conseqüents, no donaríem ni un sol vot als partits espanyols, causants de la nostra ruïna.  Per corroborar el que estem dient, us adjuntem alguns articles de la premsa catalana, que ho exemplifiquen. Votar als partits catalans, enforteix la Generalitat de Catalunya i les Institucions pròpies del País. Ens permet resistir en millors condicions les escomeses de les forces centrípetes i els atacs contra Catalunya. Ens situa en una millor situació per superar la crisi econòmica i poder eixugar els deutes heretats de la disbauxa. I per damunt de tot, serveix per avançar cap a la independència.
   
Els vots en blanc, nuls o l’abstenció, no serveixen per res, en tot cas per afeblir-nos. No escolteu als profetes de la desgràcia, ni als grupuscles que es creuen dipositaris de les essències pàtries, la puresa ideològica i la possessió de la veritat absoluta, que de penedits d’haver votat tripartit, els abocadors n’estan plens. 

Per coherència i per Catalunya,

VOTEU  PARTITS  INEQUÍVOCAMENT  CATALANS
  
 Unió Catalanista de Sabadell

dilluns, 26 de setembre de 2011

Construir la nostra llibertat

 
Espanya és un Estat, per això aquells qui en defensen la seva continuïtat actuen per protegir-lo. Què hi ha d’estrany en aquest comportament?
 
Hem vist com el Tribunal Constitucional espanyol ha actuat en defensa de la unitat d’Espanya, negant l’existència de la nació catalana. Més recentment observem com el Tribunal Suprem espanyol actua també amb aquesta intencionalitat, dictant unes sentències d’evident contingut polític sobre el català a l’escola. Per la seva part els mitjans de comunicació espanyols s’han situat també a l’avantguarda  de la defensa de la unitat de l’Estat.
 
El poder legislatiu, el poder executiu, el poder judicial i el quart poder que representa la premsa ja han entès perfectament que Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara només sembla que d’això ens n’assabentem també els catalans.
 
Hem vist perfectament com la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut, tot i ser tan massiva, ha tingut la transcendència que se’n podia preveure: cap, res, ni s’han immutat. Calia fer-la? Sens dubte, però només amb manifestacions no anirem enlloc, a Madrid se’n foten de les nostres manifestacions i dels nostres escarafalls, el dia següent els diputats catalans a les Corts es posen a negociar els pressupostos de l’Estat i tot torna a l’ordre.
 
És per això que el nostre projecte, la independència de Catalunya, ha de tenir fonaments positius, no reactius, perquè només un projecte de país (i no de partit!) respon a les necessitats que ara situen Catalunya en una situació de no retorn en la seva història: o caminem cap a la llibertat o caminem directes a la desaparició com a poble. Independents o residuals? es pregunta el President Pujol, cal respondre malgrat l’obvietat!
 
No volem destruir, ni rebentar, ni fer mal a res ni a ningú, volem proclamar el nostre dret a existir com a catalans i catalanes i com a tal ostentar una organització sobirana que faci de nosaltres un poble normal en el món.
 

dissabte, 17 de setembre de 2011

Raons per a que els centres educatius facin servir programari lliure



L'accés al programari determina qui pot participar en la societat digital. Les llibertats d'utilitzar, estudiar, compartir i desenvolupar programari permeten a tothom participar en igualtat de condicions. Hi ha moltes raons per utilitzar programari lliure en qualsevol àmbit. Recollim aquí algunes que són particularment importants per als centres educatius:
  • Compartir: L'ús de programari lliure permet que els centres educatius ensenyin als alumnes, sumant-se així a tota una comunitat que comparteix coneixement.
  • Igualtat a la llar: Amb el programari lliure els professors poden proporcionar una còpia dels programes a cada estudiant. D'aquesta manera, els pares no han de prendre la decisió de gastar més i els nois de famílies amb menys recursos poden aprendre amb les mateixes eines que els altres alumnes.
  • Aprendre a programar: La possibilitat d'explorar i experimentar motiva els alumnes a aprendre més. El programari lliure permet a aquests alumnes entendre els ordinadors en profunditat.
  • Aprendre a usar el programari: El programari lliure permet que els alumnes aprenguin com funciona el programari i, com a conseqüència, s'assimilen idees subjacents a qualsevol tipus de programari. A partir d'aquí, ells estan preparats per adaptar-se a qualsevol entorn, una cosa que està considerada com una habilitat bàsica avui dia.
  • Aprendre en la llengua pròpia: Les aplicacions del programari lliure poden ser traduïdes a qualsevol idioma. D'aquesta manera, cada estudiant pot aprendre i centrar-se en qualsevol assignatura sense barreres culturals o lingüístiques.
  • Independència: Ensenyar als alumnes a confiar en programari propietari els fa dependents de les empreses de programari. Si els ensenyem a confiar en el programari lliure, els nois poden continuar fent servir aquest recurs quan siguin adults mentre ensenyen a altres compartint. Usar i ensenyar programari lliure fa a l'escola independent de les empreses de programari.
  • Retallar despesa en equips: El programari lliure no necessita d'equips molt potents i funciona amb la majoria dels ordinadors. Pot donar-li una nova utilitat a equips antics, fomentant així l'estalvi de diners i la conservació del medi ambient.
  • Oblidar els costos de les llicències: Sense despeses en llicències, els centres educatius estalvien diners i poden utilitzar-lo per formar els seus professors o per contractar assistència tècnica que faciliti el treball dels docents.
  • No preocupar-se per les llicències: Amb el programari lliure, no cal preocupar-se per la data de caducitat de la llicència d'un programa o el cost d'aquesta. El programari lliure és sempre lliure en tots els sentits. Tots els estudiants tenen accés a còpies absolutament legals.
  • Administrar amb facilitat: El programari lliure és estable, segur i fiable. La seguretat i les actualitzacions es len ràpidament. El manteniment és automàtic i per tant ens estalvia molt de temps.



    Traduït al català de l’original en castellà “Razones para que los centros educativos usen el software libre” publicat a CEDEC.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Desobediència

"- Si jo ordenés a un general que volés d'una flor a una altra com si fos una papallona, o que escrivís una tragèdia, o que es transformés en ocell marí, i el general no executés l'ordre rebuda, qui en tindria la culpa, ell o jo?
- Seríeu vós -va dir el petit príncep convençut.
- Exactament. A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir -va continuar el rei-. L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució. Jo tinc dret a exigir obediència perquè les meves ordres són raonables."
El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry

Si un jutge ordena a un poble que actuï en contra de la seva llengua i de la seva cultura, que renunciï que els seus fills coneguin la seva manera d'interpretar el món i que la gran majoria acati el resultat de la intolerància i el menyspreu d'una minoria cap a la seva cultura, i aquest poble no executa l'ordre rebuda, qui en té la culpa, el jutge o el poble català?

Maria Gas de Cid (Barcelona)
Diari Ara, dissabte 10 de setembre de 2011

dijous, 8 de setembre de 2011

Per un país de tots, l'escola en català

Somescola.cat crida a la mobilització per al proper 12 de setembre

Tal com anunciava la coordinadora Somescola.cat en la reunió d’urgència d’aquest dilluns dia 5, la plataforma fa una crida a la mobilització per al proper 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar.

Amb aquesta finalitat, Somescola.cat posa a partir d’avui a disposició dels centres educatius el cartell amb el lema ‘Per un país de tots, l’escola en català’, amb l’objectiu de refermar el suport de tots a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa. El cartell es pot descarregar des d'aquí. Animem tothom a imprimir-lo i fer-lo córrer.

Somescola.cat també ha reforçat les accions empreses fins ara, com és la signatura per part dels ajuntaments catalans de la moció en favor de l’escola en català i l’adhesió de centres escolars, particulars i entitats al manifest de Somescola.cat, que ja supera les 21.000 adhesions.

Recordem que el proper dia 12 de setembre Somescola.cat ha convocat concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Campanya d'estelades als balcons de Terrassa

La plataforma ciutadana Terrassa per la Independència - Assemblea Nacional Catalana, formada principalment per voluntaris que van participar en l’organització de la Consulta sobre la Independència a Terrassa (23-G), està promovent una penjada massiva d’estelades, o, en el seu defecte, de senyeres, als balcons i finestres de la ciutat amb motiu de la Marxa de Torxes del dia 4 de setembre i la Diada Nacional de Catalunya.

Possiblement molts i moltes de vosaltres desitgeu la independència de Catalunya, i potser fins i tot vau votar afirmativament el 23-G. No esteu disposats a fer alguna cosa més per avançar cap a aquest objectiu? Permetreu que haver votat quedi com un gest aïllat? Per començar, us convidem a participar en la penjada d’estelades entre el 4 i l’11 de setembre. Ara pot ser el moment de sortir de l’armari. Tenint en compte que, a Terrassa, 18.000 persones van votar SÍ a la Independència, per poc que ens hi posem segur que superem de llarg el nombre d’estelades de l’any passat.

Només disposem del correu electrònic, les xarxes socials i el boca-orella per tirar endavant aquesta acció. Us demanem que reenvieu aquest missatge al màxim de terrassencs, que en parleu...

Moltes gràcies.

Visca Catalunya lliure!

Terrassa per la Independència (TxI)

www.terrassaperlaindependencia.wordpress.com

www.assemblea.cat

diumenge, 28 d’agost de 2011

Honorem Heribert Barrera, el President patriota


Avui tota la nostra pàtria plora la mort d'un dels seus grans homes: el Molt Honorable N'Heribert Barrera i Costa (1917-2011), qui fou primer President del Parlament de Catalunya des de la fi de la dictadura franquista.

Participem del dolor per aquesta pèrdua i expressem el nostre condol a la família, als amics i a tots els ciutadans.

Cal recordar que Heribert Barrera va expressar públicament el seu acord amb la idea d'una candidatura transversal i unitària –que proclami la independència al Parlament de Catalunya– per mitjà d'un article publicat el 20 de maig de 2009 a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero on mostrava el seu suport a l'article que el president de Reagrupament Independentista va publicar al mateix diari el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat.

Amb Barrera desapareix un patriota d'alta qualitat intel·lectual i humana i un lluitador infatigable per les llibertats que la nació catalana encara no ha recuperat. Fins als seus darrers dies el president Barrera ha continuat treballant per la nostra llibertat i la constitució d'un estat propi per a la nostra nació.

Descanseu en pau, President.

Nosaltres continuarem la vostra lluita.

dijous, 30 de juny de 2011

El proper 9J sortim al carrer per Catalunya

Els últims anys la societat civil Catalana ha sortit diverses vegades al carrer per reivindicar les diferents situacions que han afectat i que afecten encara les nostres llibertats com a poble.

Res no canvia, seguim sense poder decidir, i anem veient les conseqüències que això comporta per la nostra cultura, per la nostra manera de fer, per nosaltres, els catalans, que som tots aquells que treballem vivim i estimem aquest país.

Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se’ns nega el dret a decidir, se’ns obliga a acatar les lleis d’un estat imposat que només té en compte allò que li convé sense mirar ni un moment el que ens convé a nosaltres, vivim una situació constant de submissió i no tenim eines per combatre-la.

Som un poble madur, pacífic i amb seny, tal i com hem sentit a dir tantes vegades, però ja som també un poble cansat, estem tips de no poder avançar, de no poder créixer, de no poder ser lliures i de no poder construir el nostre futur, d’haver de jugar les regles del joc d’un altre.

Tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!! I cada cop ho direm més alt fins que el nostre crit esdevingui realitat i no defallirem ocasió rere ocasió, any rere any fins que assolim l’objectiu que cada cop és l’objectiu de més persones. El respecte que mereixem i la nostra llibertat.

Com ens diu el Dr. Moisès Broggi:

PER CATALUNYA, NO PAREU!

divendres, 17 de juny de 2011

Carta al President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Hortal i Martínez
Professor i Coordinador TIC de l’Institut de Terrassa
Rambla d’Ègara, 331
08224 Terrassa
toni@hortal.cat

Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat, plaça de Sant Jaume
Barcelona

Terrassa, 17 de juny de 2011

Molt Honorable Senyor Artur Mas

M’adreço a vós en tant que president de la Generalitat de Catalunya, perquè entenc que des d’aquesta posició de responsabilitat podeu treballar molt en benefici del país.
És, precisament, amb el desig d’aportar-hi el que estigui en les meves mans que avui m’adreço a vós com a professor i coordinador TIC d’un centre d’ensenyament públic. I és des de la condició de treballador de la Generalitat que vull compartir amb vós la meva inquietud per un aspecte que em sembla que s’està menystenint per part de l’Administració. M’explico:
Suposo que sou conscients que en un món ple d’intercanvis de tota mena cal instaurar un sistema d’estandardització que garanteixi que allò que s’ha fet en un lloc és d’aplicació en un altre, és així que neix l’Organització Internacional d’Estandardització, ISO [1]. És aquest organisme qui s’ocupa de regular com s’han de fer les coses seguint estàndards internacionals assumits per tothom; i aquests estàndards són d’aplicació a les coses més diverses, també als formats de documents ofimàtics, pels quals s’han adoptat els formats de documents oberts ODF (és l’estàndard ISO 26300, aprovat el 30 de novembre de 2006).

Probablement haureu sentit parlar del programari lliure, que, seguint la definició de la Free Software Foundation, és aquell que, a través de la seva llicència, atorga a l’usuari les anomenades quatre llibertats:

0. La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit;
1. La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats;
2. La llibertat de distribuir-ne còpies;
3. La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores.

El programari lliure, que sí segueix els estàndards, permet que hi hagi empreses d’aquí que investiguin i desenvolupin programari atenent aquests estàndards que he esmentat.

Des del meu càrrec, en tant que educatiu, valoro per damunt de tot els beneficis ètics del programari lliure i dels sistemes GNU/Linux en particular i considero que són raons suficients per impulsar-ne l’ús; cosa que he dut a terme en la meva tasca docent per qüestions educatives i formatives, però no només. Tanmateix, sóc conscient que qui té la responsabilitat d’administrar el país pot estar més interessat en els beneficis econòmics que aquest recurs pot aportar a la societat, i que jo he pogut experimentar en la meva tasca docent.

A més a més, l’ús del programari lliure i dels formats oberts aporta altres aspectes molt positius, tant pel que fa a l’administració pública o privada com per a l’usuari individual: garanteix l’accés als documents en el futur, fins i tot si hom decideix canviar el programari amb què s’elaboren; permet canviar en qualsevol moment de proveïdors de programari o de serveis d’assistència tècnica, ja que no ens lliga a cap programari de propietat ni a cap format tancat de documents; dificulta els monopolis de facto i fomenta la lliure competència; permet adaptar el programari a les necessitats reals de l’usuari sense cap tipus d’impediment legal o tècnic.

Són moltes les administracions públiques d’arreu del món (Extremadura, Andalusia, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Equador, Índia, Xina, Viena, Munic, Birmingham, França, Itàlia, Tirol del sud, Unió Europea) que ja han descobert aquests avantatges i van migrant progressivament cap al programari lliure, exercint, així, el seu paper de lideratge de la societat.

A casa nostra, en canvi, ha quedat reduït de forma testimonial a la Linkat, que, a més, no ha aprofitat la gran ocasió d’implantar-se que se li presentava amb el projecte eduCAT1x1. Entenc que aquest és un luxe que no ens podem permetre, ja que s’hi han dedicat molts esforços tècnics i econòmics per al seu desenvolupament, i paral·lelament s’estan pagant molts diners en llicències de programes propietaris que no fan sinó crear dependència d’una única empresa i per a una única plataforma (propietat de la mateixa empresa), sense aportar cap benefici afegit al programari lliure.

És aquest el tema que em preocupa, ja que en la meva tasca docent faig servir aquest tipus de documents, en format obert, seguint aquesta reglamentació, i atenent la normativa estatal [2] i les recomanacions del nostre Departament [3], però em trobo que des del propi Departament se’ns fa arribar molta documentació en formats no estàndards; que vol dir que els Departaments de la Generalitat no segueixen la normativa, cosa del tot denunciable, i que a més de la despesa econòmica que això representa, als ens i treballadors de la Generalitat que fan l’esforç d’adaptar-se a normatives i recomanacions i creuen en el futur del programari lliure, ens genera un seguit de contratemps que ara intentaré desglossar:

El fet que el programari privatiu no està fet seguint els estàndards ens provoca incompatibilitats, les quals només poden resoldre’s seguint-los, altrament entrem en una espiral que no ens podem permetre, ja que cada nova versió d’un programa presenta alguna incompatibilitat amb l’anterior que obliga a comprar la nova versió, suposant una despesa innecessària, tant de diners com de recursos humans i temporals per a l’adaptació dels sistemes informàtics a aquesta nova «realitat»; a més de suposar una despesa de temps no només dels tècnics sinó també dels usuaris per a adaptar-s’hi.

Aquesta actitud tampoc facilita la implantació al lloc de treball ni la difusió a les famílies, a les quals representaria un estalvi en l’adquisició de programari, doncs com sempre n’hi ha de detractors.

Aquest fet per si sol ja és maquiavèl·lic, i genera una despesa innecessària a l’Administració que pot evitar-se fàcilment seguint els estàndards, els quals garanteixen, entre altres coses, la compatibilitat de versions; a més, deslliura l’usuari d’un programa concret… i d’una plataforma concreta; encara més si, com en el cas que ens ocupa, són fets amb codi obert, és a dir, accessible, i per tant, estudiable, desenvolupable, modificable, adaptable, traduïble,… Aquest detall és d’importància cabdal per al país, ja que permet el seu desenvolupament científico-tecnològic, donat que el coneixement és lliure i no és propietat de cap empresa multinacional, la qual, en tenir la seu fora de Catalunya, no deixa cap pòsit al país. En permetre aquesta compatibilitat, i no haver d’estar contínuament comprant noves versions de programes suposa un gran estalvi econòmic, d’importància cabdal en aquests moments de crisi que sovint ens recordeu.

És en aquesta línia d’estalvi econòmic i de desenvolupament científic-tecnològic per al país que em permeto fer-vos un suggeriment que, des del meu punt de vista, permet resoldre-ho tot plegat:

Crec, doncs, que l’adopció i la implantació del programari lliure (i dels sistemes GNU/Linux en particular) per part de la Generalitat de Catalunya aportaria grans beneficis al nostre país, encara més importants en un moment de crisi com l’actual. Tenir un major control del que realment fan els programes dels nostres ordinadors; poder adaptar aquests programes a les necessitats reals de la nostra societat; garantir l’accés, ara i en el futur, a tota la documentació de l’administració pública en formats digitals; garantir la presència de la llengua catalana als nostres ordinadors sense dependre d’empreses estrangeres; reduir costos en llicències i manteniment; impulsar el sector informàtic català i molts altres avantatges, no són pas luxes ni capricis, sinó necessitats reals de la societat catalana: només la iniciativa del Govern de Catalunya hi pot fer front.

A més, en una època de restriccions econòmiques, segons que ens descriviu diàriament, seria un malbaratament de recursos no fer aquesta opció.

Senyor President, us proposo que, en l’àmbit de les administracions de Catalunya, lidereu la implantació dels sistemes lliures, del programari lliure i dels formats oberts. Valoro positivament el pas que heu fet en aquest sentit fent públiques certes dades [4], algunes d’elles en formats oberts [5], però em sembla un primer pas del tot insuficient de cara a garantir totalment la seguretat i la llibertat esmentades al llarg de tot l’escrit (per cert, volia aprofitar per dir-vos que si bé el format pdf com bé esmenteu és lliure, l’adreça que hi poseu com a referència apunta a un lector propietari, de manera que em permeto donar-vos-en una altra on podeu trobar-ne de lliures [6]).

Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament.

Antoni Hortal i Martínez
Professor i Coordinador TIC de l’Institut de Terrassa

[1] http://www.iso.org/iso/home.html
[2] http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-1331
[3] http://www.xtec.cat/guies/estandards/
[4] http://dadesobertes.gencat.cat/
[5] http://dadesobertes.gencat.cat/ca/formats.html
[6] http://pdfreaders.org/

divendres, 18 de febrer de 2011

Per què ningú ens defensa dels atacs dels espanyols????

Últimament la ferum de la catalanofòbia que desprenen els espanyols es fa més evident en els mitjans de comunicació, constantment ens informen d’episodis de violència, d’irrespectuositat, de menyspreu i d’apologia espanyolista contra tot allò que fa olor de català.

Crec que faríem bé de cridar severament l’atenció als “venerables” dirigents del govern català davant la passivitat d’intervenció que mostren per defensar als seus ciutadans dels cruels atacs espanyolistes que es van succeint constantment .

Com sinó s’explica que un entrenador de bàsquet català pateixi una agressió física a Madrid per part d’uns fills de puta que impunement l’acusen d’independentista a crits de “catalufo o perroflauta”?

Com s’explica que “Pa negre” una pel·lícula catalana collonuda sigui condecorada amb uns premis cinematogràfics de forma merescuda i la caverna casposa la miri de reüll titllant-la de ser un “lobby catalanista i gay”?

Com s’explica que uns bastards encaputxats puguin assaltar una mesa de la consulta per la independència de Terrassa per robar una urna, agredir els que la custodiaven i finalment exposar-la en una web tan frescament ?

Com s’explica que l’entrenador del Girona, el Sr. Raül Agné hagi de renunciar a fer una roda de premsa perquè una sèrie de “gargotaires de pinzell” que s’autoanomenen periodistes li impedeixen parlar en català ?

Com s’explica que uns quants descerebrats amb cadira al Parlament català vulguin denunciar a la consellera d’ensenyament perquè no fa cas d’una sentència partidista que vol equiparar el castellà al català com a llengua vehicular a les escoles del nostre país ?

I així, narinan, narinan, d’una sèrie d’inacabables atacs que esquitxen i malfereixen els catalans i que el govern es tira a l’esquena sense plantar cara i exigir respecte i responsabilitats a qui calgui.

Ja n’ hi ha prou d’aquest color, collons !!!!

David Morgadas (18 febrer 2011)

dilluns, 3 de gener de 2011

Frases...

"Si Catalunya fos un país independent, es trobaria entre els més pròspers del continent europeu"
Tony Judt (Postwar. A History of Europe since 1945)

"Els catalans som sovint imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils"
Joan Solà