dijous, 30 de juny de 2011

El proper 9J sortim al carrer per Catalunya

Els últims anys la societat civil Catalana ha sortit diverses vegades al carrer per reivindicar les diferents situacions que han afectat i que afecten encara les nostres llibertats com a poble.

Res no canvia, seguim sense poder decidir, i anem veient les conseqüències que això comporta per la nostra cultura, per la nostra manera de fer, per nosaltres, els catalans, que som tots aquells que treballem vivim i estimem aquest país.

Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se’ns nega el dret a decidir, se’ns obliga a acatar les lleis d’un estat imposat que només té en compte allò que li convé sense mirar ni un moment el que ens convé a nosaltres, vivim una situació constant de submissió i no tenim eines per combatre-la.

Som un poble madur, pacífic i amb seny, tal i com hem sentit a dir tantes vegades, però ja som també un poble cansat, estem tips de no poder avançar, de no poder créixer, de no poder ser lliures i de no poder construir el nostre futur, d’haver de jugar les regles del joc d’un altre.

Tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!! I cada cop ho direm més alt fins que el nostre crit esdevingui realitat i no defallirem ocasió rere ocasió, any rere any fins que assolim l’objectiu que cada cop és l’objectiu de més persones. El respecte que mereixem i la nostra llibertat.

Com ens diu el Dr. Moisès Broggi:

PER CATALUNYA, NO PAREU!

divendres, 17 de juny de 2011

Carta al President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Hortal i Martínez
Professor i Coordinador TIC de l’Institut de Terrassa
Rambla d’Ègara, 331
08224 Terrassa
toni@hortal.cat

Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat, plaça de Sant Jaume
Barcelona

Terrassa, 17 de juny de 2011

Molt Honorable Senyor Artur Mas

M’adreço a vós en tant que president de la Generalitat de Catalunya, perquè entenc que des d’aquesta posició de responsabilitat podeu treballar molt en benefici del país.
És, precisament, amb el desig d’aportar-hi el que estigui en les meves mans que avui m’adreço a vós com a professor i coordinador TIC d’un centre d’ensenyament públic. I és des de la condició de treballador de la Generalitat que vull compartir amb vós la meva inquietud per un aspecte que em sembla que s’està menystenint per part de l’Administració. M’explico:
Suposo que sou conscients que en un món ple d’intercanvis de tota mena cal instaurar un sistema d’estandardització que garanteixi que allò que s’ha fet en un lloc és d’aplicació en un altre, és així que neix l’Organització Internacional d’Estandardització, ISO [1]. És aquest organisme qui s’ocupa de regular com s’han de fer les coses seguint estàndards internacionals assumits per tothom; i aquests estàndards són d’aplicació a les coses més diverses, també als formats de documents ofimàtics, pels quals s’han adoptat els formats de documents oberts ODF (és l’estàndard ISO 26300, aprovat el 30 de novembre de 2006).

Probablement haureu sentit parlar del programari lliure, que, seguint la definició de la Free Software Foundation, és aquell que, a través de la seva llicència, atorga a l’usuari les anomenades quatre llibertats:

0. La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit;
1. La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats;
2. La llibertat de distribuir-ne còpies;
3. La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores.

El programari lliure, que sí segueix els estàndards, permet que hi hagi empreses d’aquí que investiguin i desenvolupin programari atenent aquests estàndards que he esmentat.

Des del meu càrrec, en tant que educatiu, valoro per damunt de tot els beneficis ètics del programari lliure i dels sistemes GNU/Linux en particular i considero que són raons suficients per impulsar-ne l’ús; cosa que he dut a terme en la meva tasca docent per qüestions educatives i formatives, però no només. Tanmateix, sóc conscient que qui té la responsabilitat d’administrar el país pot estar més interessat en els beneficis econòmics que aquest recurs pot aportar a la societat, i que jo he pogut experimentar en la meva tasca docent.

A més a més, l’ús del programari lliure i dels formats oberts aporta altres aspectes molt positius, tant pel que fa a l’administració pública o privada com per a l’usuari individual: garanteix l’accés als documents en el futur, fins i tot si hom decideix canviar el programari amb què s’elaboren; permet canviar en qualsevol moment de proveïdors de programari o de serveis d’assistència tècnica, ja que no ens lliga a cap programari de propietat ni a cap format tancat de documents; dificulta els monopolis de facto i fomenta la lliure competència; permet adaptar el programari a les necessitats reals de l’usuari sense cap tipus d’impediment legal o tècnic.

Són moltes les administracions públiques d’arreu del món (Extremadura, Andalusia, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Equador, Índia, Xina, Viena, Munic, Birmingham, França, Itàlia, Tirol del sud, Unió Europea) que ja han descobert aquests avantatges i van migrant progressivament cap al programari lliure, exercint, així, el seu paper de lideratge de la societat.

A casa nostra, en canvi, ha quedat reduït de forma testimonial a la Linkat, que, a més, no ha aprofitat la gran ocasió d’implantar-se que se li presentava amb el projecte eduCAT1x1. Entenc que aquest és un luxe que no ens podem permetre, ja que s’hi han dedicat molts esforços tècnics i econòmics per al seu desenvolupament, i paral·lelament s’estan pagant molts diners en llicències de programes propietaris que no fan sinó crear dependència d’una única empresa i per a una única plataforma (propietat de la mateixa empresa), sense aportar cap benefici afegit al programari lliure.

És aquest el tema que em preocupa, ja que en la meva tasca docent faig servir aquest tipus de documents, en format obert, seguint aquesta reglamentació, i atenent la normativa estatal [2] i les recomanacions del nostre Departament [3], però em trobo que des del propi Departament se’ns fa arribar molta documentació en formats no estàndards; que vol dir que els Departaments de la Generalitat no segueixen la normativa, cosa del tot denunciable, i que a més de la despesa econòmica que això representa, als ens i treballadors de la Generalitat que fan l’esforç d’adaptar-se a normatives i recomanacions i creuen en el futur del programari lliure, ens genera un seguit de contratemps que ara intentaré desglossar:

El fet que el programari privatiu no està fet seguint els estàndards ens provoca incompatibilitats, les quals només poden resoldre’s seguint-los, altrament entrem en una espiral que no ens podem permetre, ja que cada nova versió d’un programa presenta alguna incompatibilitat amb l’anterior que obliga a comprar la nova versió, suposant una despesa innecessària, tant de diners com de recursos humans i temporals per a l’adaptació dels sistemes informàtics a aquesta nova «realitat»; a més de suposar una despesa de temps no només dels tècnics sinó també dels usuaris per a adaptar-s’hi.

Aquesta actitud tampoc facilita la implantació al lloc de treball ni la difusió a les famílies, a les quals representaria un estalvi en l’adquisició de programari, doncs com sempre n’hi ha de detractors.

Aquest fet per si sol ja és maquiavèl·lic, i genera una despesa innecessària a l’Administració que pot evitar-se fàcilment seguint els estàndards, els quals garanteixen, entre altres coses, la compatibilitat de versions; a més, deslliura l’usuari d’un programa concret… i d’una plataforma concreta; encara més si, com en el cas que ens ocupa, són fets amb codi obert, és a dir, accessible, i per tant, estudiable, desenvolupable, modificable, adaptable, traduïble,… Aquest detall és d’importància cabdal per al país, ja que permet el seu desenvolupament científico-tecnològic, donat que el coneixement és lliure i no és propietat de cap empresa multinacional, la qual, en tenir la seu fora de Catalunya, no deixa cap pòsit al país. En permetre aquesta compatibilitat, i no haver d’estar contínuament comprant noves versions de programes suposa un gran estalvi econòmic, d’importància cabdal en aquests moments de crisi que sovint ens recordeu.

És en aquesta línia d’estalvi econòmic i de desenvolupament científic-tecnològic per al país que em permeto fer-vos un suggeriment que, des del meu punt de vista, permet resoldre-ho tot plegat:

Crec, doncs, que l’adopció i la implantació del programari lliure (i dels sistemes GNU/Linux en particular) per part de la Generalitat de Catalunya aportaria grans beneficis al nostre país, encara més importants en un moment de crisi com l’actual. Tenir un major control del que realment fan els programes dels nostres ordinadors; poder adaptar aquests programes a les necessitats reals de la nostra societat; garantir l’accés, ara i en el futur, a tota la documentació de l’administració pública en formats digitals; garantir la presència de la llengua catalana als nostres ordinadors sense dependre d’empreses estrangeres; reduir costos en llicències i manteniment; impulsar el sector informàtic català i molts altres avantatges, no són pas luxes ni capricis, sinó necessitats reals de la societat catalana: només la iniciativa del Govern de Catalunya hi pot fer front.

A més, en una època de restriccions econòmiques, segons que ens descriviu diàriament, seria un malbaratament de recursos no fer aquesta opció.

Senyor President, us proposo que, en l’àmbit de les administracions de Catalunya, lidereu la implantació dels sistemes lliures, del programari lliure i dels formats oberts. Valoro positivament el pas que heu fet en aquest sentit fent públiques certes dades [4], algunes d’elles en formats oberts [5], però em sembla un primer pas del tot insuficient de cara a garantir totalment la seguretat i la llibertat esmentades al llarg de tot l’escrit (per cert, volia aprofitar per dir-vos que si bé el format pdf com bé esmenteu és lliure, l’adreça que hi poseu com a referència apunta a un lector propietari, de manera que em permeto donar-vos-en una altra on podeu trobar-ne de lliures [6]).

Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament.

Antoni Hortal i Martínez
Professor i Coordinador TIC de l’Institut de Terrassa

[1] http://www.iso.org/iso/home.html
[2] http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-1331
[3] http://www.xtec.cat/guies/estandards/
[4] http://dadesobertes.gencat.cat/
[5] http://dadesobertes.gencat.cat/ca/formats.html
[6] http://pdfreaders.org/