diumenge, 4 de novembre de 2012

Carta d'una gallega (en resposta al PP sobre els 3000 anys d'història d'Espanya)


"Vamos a ver. Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado. Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos "CATALANIZA" o se nos educa en la "SEPARACIÓN", la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.

Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192. os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que "abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios" para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia. en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.

Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que "CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA" (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla. ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)

Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que "ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS". Vamos a ver Espe. Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel. no sé.

Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.
Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.

Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN.

Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.

Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo "que quiere" no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.

Y dicho esto. BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma. Y escribo Catalunya con NY porque me da la gana también y así es como estoy acostumbrada a hacerlo."

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Convencem els no convençuts encara

Ja s'han convocat eleccions per formar un Parlament de Catalunya que haurà de prendre decisions històriques. Seran el 25 de novembre.   
Els partits polítics seguiran amb les seves estratègies, faran mítings, conferències, i la campanya electoral de costum, però s’ha demostrat que, per damunt dels partits polítics, el desencadenant d’aquest camí de no retorn ha estat la societat civil, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) com a principals protagonistes, no els polítics, i som nosaltres qui hem de seguir tensionant l’Estat. El mateix president Mas no s’hauria apuntat al carro de les consultes independentistes (li van fer veure des del mateix partit que era més rendible electoralment) ni a la sobirania nacional plena si no hagués vist que es quedaria clarament fora de joc oposant-se a la voluntat del poble (discurs del 10.09).
Interessa que el PARLAMENT resultant d’aquestes eleccions sigui el màxim sobiranista possible, amb l'objectiu d'assolir la independència. L’objectiu és aconseguir un Parlament on els partits que no apostin clarament per la independència en el seu programa siguin una minoria, per tal de tenir un Parlament tan fort que quan s’hagin de prendre les decisions importants (convocar un REFERÈNDUM, ESCISSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL) i, en un hipotètic cas de desobediència civil, l’estat central no s’atreveixi ni a insinuar una possible multa o presó de cap dirigent català. No tingueu por, no s’atreviran tampoc a suprimir l’Autonomia, ja tenim prou suports internacionals i més que en tindrem. Com va dir Heribert Barrera, tenim pressa, molta pressa, però s’han de fer les coses bé, pacíficament i donant un exemple al món.
Reenvieu aquest missatge al màxim nombre d’amics i proposeu-vos una fita: aconseguir convèncer només un “d’aquells amics o coneguts” que ENCARA no té clar el motiu perquè hauria de votar en clau independentista, o que fins i tot hi estigui en contra, TAN SOLS UN...
I com es pot fer això? Doncs exprimint al màxim un dels factors desencadenants dels fets recents, la crisi econòmica i l’espoli fiscal que ha sofert Catalunya en els últims 35 anys. Amb un ESTAT PROPI Catalunya incrementaria en un 30% la seva renda per càpita, tindríem una millor sanitat pública, una millor educació i una millora general en tots els serveis públics (principalment en els transports i carreteres). Tenim un país amb un potencial enorme que fins ara no ens han deixat explotar. Això o dependre indefinidament d’uns elements que ens seguiran robant l'educació dels nostres fills, el benestar dels nostres pares per pagar-se una “fiesta nacional” tercermundista, i sempre amb una actitud xulesca i prepotent. I TAMBÉ, PER AQUELLS QUE VOLEM TRANSFORMAR LA SOCIETAT, cap a un model amb més justícia social, es reuniran les condicions més propícies per fer aquest camí.
I tot això fent-los-hi veure que som un país integrador que, a diferència del que han fet amb nosaltres des d'Espanya, respectarà el castellà i els orígens i la cultura de tothom, sense amenaces i que se sentiran orgullosos de pertànyer a un país que després de 300 anys tornarà a ser una de les nacions més pròsperes d’Europa i del món. El llast d’Espanya és impossible d’assumir. Aquesta és la tasca que podem fer a peu de carrer, individualment, cadascun de nosaltres en aquests dos mesos i mig abans de les eleccions.


dimarts, 18 de setembre de 2012

El què i el com de la Catalunya Independent

Interessant document d' OMNIUM CULTURAL, amb un recull de 8 preguntes amb les seves respostes, vers el què i el com de la Catalunya Independent.  Et recomano llegir-lo amb atenció. Val molt la pena.
Seria bo fer-lo córrer per donar-li màxima difusió.

  La Catalunya independent, expulsada de la UE?
L’amenaça espanyola que la Catalunya independent seria automàticament expulsada de la Unió Europea (UE) és només un espantall. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc i interminable procés d’adhesió, de la mateixa forma que tampoc no ho hauria de fer l’Espanya resultant. Barcelona i Madrid jugarien en igualtat de condicions en l’escena internacional, així que també els catalans poden espantar els espanyols replicant-los que la secessió els deixaria fora a ells. Això, si més no, és el que es desprèn de l’estudi del professor de la Universitat de Stanford Antoni Abat. «Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l’actual Regne d’Espanya al món, aquestes successions sempre són negociades», defensa Abat, basant-se en les dissolucions de la Unió Soviètica, Txecoslovàquia o l’ex-Iugoslàvia.

El premier d’Escòcia, Alex Salmond, ho veu igual de clar: «La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres», adverteix l’aspirant a convertir-se en el 28è soci del club. Però Europa només avança a cop de crisi: si hi ha necessitat que un tsunami financer ofegui la seva economia per reaccionar i lligar curt els bancs, tot fa pensar que no es plantejarà la seva ampliació interna fins que alguna nació no declari la seva independència.
«No comment», responen sempre els portaveus de la Comissió Europea quan se’ls pregunta si es faria fora els catalans o escocesos independents. El dret internacional, i en concret la Convenció de Viena, preveu que si una regió s’independitza pot decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu exestat, com la pertinença a la UE. Però, políticament, una declaració d’independència seria una bomba, un maldecap que els euròcrates no es volen ni imaginar. Per això, tot i que legalment no sembli del tot necessari, les fonts consultades aposten perquè, en cas de secessió, Catalunya o Escòcia completin un procés d’adhesió per la via ràpida, com un formalisme, negociat abans amb Madrid i Londres. «No ens faria res, però hauria de ser curt, perquè ja formem part de la UE i apliquem la seva legislació», apunten des de l’oficina del primer ministre Salmond. Els tractats fundacionals de la UE no preveuen el cas de secessió, sinó només la possibilitat que les colònies dels estats s’independitzin. L’investigador de la Fundació Robert Schuman Thierry Chopin explica que «l’únic precedent que se li assembla és el de Groenlàndia que, tot i que segueix formant part de Dinamarca, en aconseguir la seva autonomia va decidir que els tractats de la UE no se li aplicarien, com passa a les illes Fèroe o en altres territoris d’ultramar».

En qualsevol cas, ja fan bé, els pobles i ciutats que organitzen consultes sobiranistes d’especificar a les butlletes de vot que el futur Estat català estaria «integrat a la UE». El professor Abat avisa que tot document fundacional és una excel•lent oportunitat per lligar Catalunya a la Unió: «Qualsevol nova normativa catalana», aconsella Abat, ha de deixar ben clar que Catalunya «assumeix la supremacia del dret comunitari» i té una «voluntat ferma de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals». També hauria d’expressar la seva voluntat de «respectar la Carta de Nacions Unides».

«Seria un ingrés ràpid, com el d’Islàndia», assegura en relació amb Escòcia Hugo Brady, del think tank Centre for European Reform, convençut que «el Tribunal de Luxemburg difícilment permetria que s’anul•lés la ciutadania europea als escocesos». El professor Abat no pot estar més d’acord. A set milions i mig de catalans, sentencia el seu estudi, no se’ls pot deixar, d’un dia per l’altre, sense els drets fonamentals que tenen com a ciutadans europeus: llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en municipals i europees i pertinença al mercat interior i a l’euro.

2   Caldria recuperar els croats o les monedes emporitanes per substituir l’euro?
Alemanya amenaçava abans de l’estiu amb fer fora de l’euro els socis que s’endeutin més del compte i no controlin els seus números vermells. Merkel té a Grècia, Espanya o Portugal en el punt de mira, però els tractats no preveuen que es pugui expulsar ningú de la moneda comuna. La Catalunya independent no seria cap excepció: no hauria de recuperar els croats, la moneda abolida pels decrets de Nova Planta, els florins d’or d’Aragó, ni les monedes emporitanes dels segle V aC. L’euro fins i tot «aplana el camí de la independència, perquè els espanyols ja no ens controlen la nostra moneda», celebra el professor d’Economia Política de la London School of Economics Joan Costa Font. «Si la zona euro hagués de triar entre Espanya i Catalunya faria fora Espanya, perquè Catalunya és el soci econòmic ideal, té molta més estabilitat fiscal que la resta d’autonomies i està molt sincronitzada amb Alemanya», explica Costa Font. «La secessió no canviaria absolutament res, si encara tinguéssim la pesseta seria un desastre, perquè hauríem de crear també la nostra pròpia moneda», afegeix, recordant que si no fos per Catalunya i Madrid, Espanya no hagués pogut adoptar l’euro el 2002. Excloent Catalunya de l’euro també s’estaria perjudicant la resta d’europeus, que ja no podrien pagar amb la moneda comuna i exercir els drets que ara tenen al Principat.

No està gens clar, però, si el futur Estat català podria tenir, ja d’entrada, una cadira al Banc Central Europeu i si el seu ministre d’Economia i Finances podria assistir i intervenir en les reunions de l’Eurogrup a Brussel•les o si Espanya posaria impediments i els catalans haurien de participar de la moneda comuna, com ho fan els kosovars o els montenegrins. «Andorra va entrar de facto a l’euro i fins ara no ha negociat un acord monetari amb la UE, tot i que dubta si li convé o no, per les exigències de Brussel•les, sobretot en matèria de supervisió del sistema financer», recorda el professor de l’IESE i l’UIC i consultor expert en integració europea i relacions econòmiques internacionals Víctor Pou. «Petits estats europeus, com ara Mònaco, el Vaticà, Liechtenstein i San Marino tenen acords monetaris amb la UE», apunta Pou.

3 L’Estat català, base de l’exèrcit dels Estats Units?
«El primer pas per a la independència seria telefonar a la secretària d’Estat nord-americana i posar-li el país a disposició per si algun dia necessiten lloc per aparcar». Amb aquesta frase provocativa, el líder de Reagrupament i exconseller Joan Carretero defensa la necessitat que la Catalunya independent sigui reconeguda per altres estats i, en especial, per la Casa Blanca. L’exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena explica que «oferir bases militars tenia sentit fa cinquanta anys, però ara és irrellevant perquè els Estats Units no les necessiten» i aposta per aconseguir el suport de Washington «per la via de la democràcia i del suport al dret d’autodeterminació dels pobles». La cap de la diplomàcia nord-americana, Hillary Clinton, va assegurar que els Estats Units «no interferiran» en el cas d’una suposada independència de Catalunya, Escòcia o Gal•les, responent a una pregunta que li va fer a Brussel·les l’assistent d’un eurodiputat gal·lès.
Si l’Estat català no vol ser una excepción al món haurà de tenir exèrcit. «La normalitat és tenir exèrcit, per formar part de la UE has de contribuir a la seguretat comuna i garantir la teva pròpia», adverteix López Tena, notari i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Tot i això, «aquesta decisió de si tenir o no exèrcit i de quin perfil l’haurem de prendre un cop haguem assolit la independència, perquè si no existeixes no pots decidir», defensa.
L’adhesió a l’OTAN, en el cas que els catalans ho volguessin, s’hauria de fer seguint la mateixa via que l’ingrés a la UE. Els Mossos d’Esquadra, afegeix López Tena, «podrien per fi incorporar-se a la Interpol i superar el veto de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyoles».

4  En una Catalunya independent, en quina lliga jugaria el Barça?
Una pregunta similar es devien fer els seguidors de l’equip de bàsquet croat del Cibona de Zagreb o els de l’Olimpia de Ljubljana, a Eslovènia, o els de l’Estrella Roja i el Partizan de Belgrad quan el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia era a punt de convertir-se en una evidència. Avui, tots quatre equips competeixen en la lliga adriàtica de bàsquet i s’enfronten amb els principals conjunts dels estats veïns. L’explicació, segons el director adjunt d’El 9 Esportiu, Lluís Simon, és clara: «La rivalitat vol dir ingressos per a tothom, el que s’imposa no són els sentiments, sinó l’economia». Si fos pel fins ara president del Barça, Joan Laporta –significat independentista–, l’equip continuaria jugant a la lliga espanyola, exactament igual que el Mònaco participa en la lliga francesa.. L’equip fins i tot ha arribat a disputar una final de la Champions, el 2004, a Alemanya contra el Porto.
D’exemples n’hi ha d’altres, com l’Andorra, que va jugar a la segona divisió B espanyola, o equips d’hoquei gel de la Catalunya del Nord, que comparteixen competició amb clubs de l’altra banda dels Pirineus. «En l’esport, les fronteres no són mai les mateixes», certifica Simon, autor del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable (Cossetània Edicions). La permanència del Barça en la lliga tal com la coneixem avui dependria, en primera instància, de la voluntat del club blaugrana, però, en cap cas, de la federació espanyola, sinó de la Lliga de Futbol Professional, una entitat independent que «es mou per interessos econòmics». Simon és del parer que fins i tot el Madrid necessitaria el Barça. Es retroalimenten llaminerament. El mateix val per a l’Espanyol i per a l’Athletic de Bilbao.

El prestigiós advocat especialitzat en dret esportiu Jean-Louis Dupont, soci del bufet Roca Junyent, preveu que el futbol camina cap a una lliga europea professional amb els grans clubs i cap a la creació de competicions a diferents regions –superant els estats– com la britànica, la de l’Europa central, de l’Est i, en el cas del Barça, una competició ibèrica, que englobaria els equips catalans, espanyols i també els dos o tres principals clubs portuguesos.

5   Catalunya podria sobreviure sola econòmicament?
Catalunya no tan sols podria sobreviure fora d’Espanya sinó que viuria una eclosió econòmica comparable a Croàcia, que es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres, o Eslovènia, per set. El Premi Nobel d’Economia 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat recentment que no el sorprendria que si Catalunya fos independent «el govern català tindria més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt» en temps de crisi econòmica. «El mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys», sosté. Estudis del Cercle Català de Negocis (CCN) afirmen que la dependència d’Espanya només és presumpta. L’any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores, mentre que l’any passat sumaven 37.000. El president de l’entitat, Ramon Carner, defensa que Espanya era sinònim de negoci al segle xix i al principi del xx, i que per això els empresaris catalans s’hi van abocar, però que actualment «Espanya equival a pèrdua».
Més dades: el 1986, el 90% del que exportava Catalunya anava a parar a la resta de l’Estat. Avui, la relació és: 34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportació a l’estranger. En aquest sentit, el boicot al cava, l’any 2005, va ser un revulsiu per a les empreses del sector, que es van haver d’espavilar per compensar pèrdues d’un 6,5% en el mercat espanyol i van enfortir les exportacions internacionals. De retruc, els ciutadans, a iniciativa individual, «es van posar a comprar vins DO catalans». «Els vinaters de la Rioja van demanar al president del PP, Mariano Rajoy, que aturés el boicot», recorda Carner. Per altra part, segons el president del CCN, als països més rics de la UE els interessa tenir un estat pròsper i industrialment potent al sud que faci de motor i de mirall a la resta de països mediterranis.
I quants llocs de treball perdria Catalunya? En una aplicació al 100% d’un possible boicot espanyol pel trencament de l’Estat, Catalunya podria perdre 50.000 llocs de treball i 3.000 milions d’euros. Per contra, ocuparia 90.000 persones en l’estat propi i guanyaria 22.000 milions de resultes de l’eliminació de l’espoli fiscal. Són les dades que remena el CCN, que ha realitzat el primer estudi per sectors sobre l’eventual boicot a Catalunya. Els sectors més perjudicats serien la indústria alimentària, tèxtil, de la fusta i el suro i del paper i les arts gràfiques. Amb tot, l’informe sosté que aquesta situació només s’allargaria durant tres mesos.

6   Què passaria amb les pensions dels catalans? I el deute públic espanyol?
Que les pensions quedarien garantides automàticament i que els pensionistes serien més rics –o menys pobres. Són conclusions d’un informe encarregat pel Centre d’Estudis Sobiranistes a la degana de la facultat d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, i a Guadalupe Souto, del Departament d’Economia Aplicada de la UAB. En el moment del trencament amb Espanya, com que el sistema de seguretat social pel qual es regeixen les pensions a l’Estat espanyol és de repartiment (el que els anglesos en diuen pay as go) i no de capitalització, «les cotitzacions que es recapten en cada moment serveixen per fer front a les pensions que s’han de pagar en cada moment», assegura Paluzie. Així, les pensions dels catalans quedarien cobertes d’entrada. El sistema propi de seguretat social permetria augmentar-ne el nivell en 174,7 euros mensuals de mitjana i garantir la sostenibilitat futura del sistema, amb l’acumulació d’un fons de reserva. En quatre anys, el dèficit fiscal actual en l’àmbit de la seguretat social hauria nodrit aquest fons amb 13.000 milions d’euros. Segons Elisenda Paluzie, en cas d’independència, Catalunya hauria d’arromangar-se per negociar amb Espanya el retorn de la seva part acumulada al fons de reserva espanyol, però el dia a dia estaria resolt. Tot plegat afecta només les pensions dels catalans, ja que la sanitat fa anys que es finança amb els impostos com un capítol més del pressupost de la Generalitat.

Pel que fa a la part del deute públic espanyol que li correspondria assumir a Catalunya, s’hauria de negociar amb Espanya i variaria en funció del criteri que s’utilitzés. Si es prengués com a base la població, seria el 16%. En canvi, si es tingués en compte el PIB el percentatge pujaria fins al 18,6%. Per repartir els interessos del deute a l’hora de calcular les balances fiscals es van tenir en compte diferents criteris combinats.

7     La independència és només cosa dels catalans «de tota la vida»?
Les dades de participació de les persones immigrades en les consultes sobre la independència demostren l’interès cert d’aquest col·lectiu pel fet nacional. A tall d’exemple, el 20 de juny de 2010, dels més de 20.000 nouvinguts empadronats a Mataró, un 16% hi va anar a votar. Anna Arqué, membre de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, descriu dos elements que porten els immigrants a votar afirmativament: «el sentit comú i la sensibilitat intel•lectual». En aquest sentit, les persones provinents de països amb conflictes polítics, dictadures, democràcies febles i manca de llibertats són més receptius al cas català. «S’hi impliquen automàticament», afirma.
Claudia Videla va arribar fa sis anys a Catalunya procedent del Brasil. Viu a Castellbisbal, al Vallès Occidental, i s’ha implicat activament en la vida associativa del municipi. El 13 de desembre de 2009 va formar part d’una mesa electoral de les consultes. «Quan vaig venir, pensava que arribava a Espanya, però em vaig adonar de l’existència del català i d’una cultura i una història diferents i d’una identitat pròpia», relata. Videla recorre també a l’argument econòmic per defensar la seva postura independentista, però reconeix que la informació per valorar la situació «no arriba prou» als nous catalans d’última generació.
En el cas dels ciutadans catalans d’origen espanyol, Anna Arqué considera que l’existència de referents que es decanten obertament en favor d’una Catalunya independent és un factor clau a l’hora de trencar tabús. És, amb certa mesura, el cas de l’empresari de la comunicació Justo Molinero –que fa campanya per la participació en les consultes, encara que no s’hagi pronunciat ni pel sí ni pel no– i, obertament, del president de l’entitat Els altres andalusos i de la Fundació Taller de Músics, Lluís Cabrera: «Hi ha catalans que van venir de diverses parts d’Espanya que porten molts anys aquí, han tingut fills aquí i tenen familiars enterrats aquí i són independentistes, independentment de la llengua que parlin.»

8    Catalunya seria necessàriament republicana?
Benvinguts al Regne de Catalunya. Es dóna per fet que independència i república són indissolubles, però la tradició històrica ho desmenteix. Alfons López Tena recorda que en el darrer segle no s’ha creat cap monarquia a Europa i que, per probabilitat, una Catalunya independent seria republicana, però anteposa la independència al model d’Estat. «El dilema monarquia/república esdevé una contradicció secundària que s’ha de resoldre al servei de l’assoliment de l’Estat propi», assegurava López Tena en una intervenció al Tercer Congrés Catalanista. És evident que els independentistes catalans no són monàrquics i que els monàrquics de Catalunya són partidaris de la casa espanyola, però el cas del Regne Unit és il•lustratiu sobre la possibilitat que una monarquia aixoplugui diversos estats. Tot i l’esfondrament de l’Imperi britànic, el Canadà o Austràlia van mantenir la corona britànica com a cap d’Estat.
 
El cas de Noruega és encara més significatiu: en el moment de la independència de Suècia, a principi del segle passat, els noruecs van triar per referèndum esdevenir una monarquia i van entronitzar un príncep danès, d’una dinastia històricament rival de la sueca. És a dir, com si Catalunya fes rei un membre de la reialesa britànica, rival dels Borbons per l’afer de Gibraltar. Per a López Tena, aquest extrem improbable «donaria a l’Estat català un plus de visibilitat» i resumeix el debat amb les mítiques paraules de Francesc Cambó: «Monarquia? República?: Catalunya!».
  
Pots fer-ho passar?
Gràcies pel teu suport !!!!

dimecres, 1 d’agost de 2012

Independència: full de ruta


divendres, 20 de juliol de 2012

El futur que ens espera

Si lluitem i aconseguim un estat català independent:
Si els ciutadans ens mobilitzem per la nostra llibertat d'expressar la voluntat del poble català democràticament, i per donar suport per al referèndum sobre la independència de Catalunya que l'estat espanyol vol impedir, aconseguirem que el nostre nou estat català sigui reconegut per Europa. Per aconseguir que ens reconeguin caldrà acceptar una part del deute espanyol molt més gran de la que ens tocaria per just cia. Això voldrà dir molts anys de treballar fort i viure amb austeritat per tal d'aconseguir pagar el deute i tots els interessos que s'hauran acumulat. Però gestionant el nostre propi treball i esforç aconseguirem sortir del forat on som, viure en un país productiu, innovador i que progressi, i recuperar l'esperança i l'alegria. Com més tardi a arribar la independència, més creix el deute i més s'acumulen els interessos, i més anys les passarem magres després per anar pagant el deute que ens quedarà de l'espoli espanyol.

Si ens quedem amb els braços creuats, dient que tot això no ens interessa:
Seguirem essent ciutadans espanyols. El deute el tindrem igualment i l'espoli continuarà.
Igualment haurem de treballar molt, emigrar per treballar i enviar remeses als familiars que quedin al nostre país, i viure en l'austeritat. Però el nostre treball seguirà produint beneficis que seran gestionats per l'estat espanyol, que ens seguirà espoliant. Seguirem vivint sota estructures corruptes i un estat recentralitzat que impedeix que Catalunya pugui tenir en cap àmbit més dinamisme que Madrid, tallant la inversió en les infraestructures que necessitem els catalans. L'estat intervindrà Catalunya, suprimirà les comunitats autònomes i farà servir la crisi d'excusa per eliminar l'escola en català, la televisió pública catalana i tota la subvenció a la cultura catalana. Ens convertiran en una altra província castellana i en la indústria i la platja de Madrid.

I tu què faràs?
Et mobilitzes i lluites,
o et quedes amb els braços creuats?


Jordi Miralda

diumenge, 24 de juny de 2012

El SCT (Servei Català de Trànsit) juga amb foc: prevaricació!

Cal afinar una mica la campanya de protesta contra l’abús que significa la concessió in eternum de les autopistes de Catalunya a Abertis per part de la Generalitat. Primer de tot cal deixar molt clar que el Govern de la Generalitat, presidit pel senyor Artur Mas, es comporta de manera iniqua en ordenar, en un descarat intent d’intimidació, que el Servei Català de Trànsit (SCT) intervingui en un afer que no és de la seva competència. En segon lloc, quan el SCT s’adreça al propietari d’un cotxe el conductor del qual s’ha negat a pagar el peatge de l’autopista està cometent una flagrant prevaricació, ja que intervé en una afer purament comercial que no té res a veure amb el codi de circulació.

Analitzem fil per randa la situació:

1. En el moment que un conductor entra amb el seu cotxe en una carretera es posa sota la jurisdicció del SCT i ha de seguir les normes del Codi de Circulació.

2. Independentment de la seva categoria, hi ha dos tipus de carreteres: de circulació gratuïta i de pagament.

3. En accedir a una carretera de pagament (autopista), hom hi troba un senyal que la identifica amb el mot “peatge” que adverteix al conductor del cotxe l’establiment d’una relació de caràcter comercial amb l’empresa explotadora de l’autopista.

4. Una parada improcedent que interrompi el trànsit per l’autopista és una infracció del Codi de Circulació que en el cas de ser observada per la policia de trànsit serà denunciada al SCT, que tramitarà la corresponent sanció.

5. Tanmateix, hi ha una excepció: l’empresa explotadora de l’autopista està autoritzada a instal·lar una barrera que interromp totalment el trànsit de vehicles, per tal que els conductors paguin l’import del tram corresponent de carretera que han utilitzat.

6. El conductor, sempre sota la jurisdicció del SCT, té l'obligació d’aturar-se darrera de la barrera que li barra el pas.

7. En el moment que el conductor atura el cotxe darrera de la barrera, deixa de conduir, i, per tant, surt de la jurisdicció del SCT i estableix una relació directa, de tipus comercial, amb l’empresa concessionària de la carretera (autopista) que està utilitzant.

8. La relació comercial entre el conductor i l’empresa concessionari de l’autopista es pot resoldre de tres maneres:
 a) el conductor paga pel servei que ha rebut;
 b) el conductor no pot pagar perquè no porta diners;
 c) el conductor es nega a pagar.

9. Sigui quin sigui el cas dels tres exemples anteriors, la realitat és la següent: amb el cotxe aturat, en un espai que és d’ús exclusiu per resoldre una afer comercial entre el conductor del vehicle i l’empresa concessionària, aleshores fora de la jurisdicció del SCT, el conductor pot complimentar el contracte comercial adquirit en accedir a la carretera de pagament (pagar) o trencar el contracte de manera unilateral (no pagar).

10. El fet de no pagar en un patge de l’autopista és simplement, doncs, una ruptura de contracte comercial que l’empresa concessionària, si vol cobrar, ha de canalitzar mitjançant una denúncia al jutjat mercantil, però mai a través d’embolicar-hi el SCT.

Per tant, el Servei Català de Trànsit està entrant en un joc infame que se li pot tornar en contra si la gent, davant de cada notificació, en comptes d’arrugar-se el denuncia per prevaricació.

Enviat per en Joan Ventura al grup Català Sempre

dissabte, 16 de juny de 2012

RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ PEL #NOVULLPAGAR POPULAR DEL 17J PER EVITAR LES PROVOCACIONS I MULTES DE CIU


La Plataforma Proupeatges recomana una sèrie d'actuacions de cara al 3r #novullpagar popular de demà dia 17J.

Us les compartim:

1. Aconsellem a tothom no sortir dels vehicles, ni aturar el vehicle en zones no permeses.

2. Distribuir-nos per tots els caixers dels peatges (manuals i no manuals), per tal de no concentrar-nos en un sol caixer.

3. No circular a menys de 70 km/h, i sempre pel carril de la dreta.

4. Negar-se a pagar el peatge.

5. Demanar el full oficial de reclamacions quan arribem al caixer, i omplir-lo sempre abans de passar la barrera (no després, doncs t’estaries aturant en una zona no permesa), fent constar que el peatge no es paga perquè ja s’han amortitzant les autopistes i els peatges s’han pagat amb escreix.

Identificar-nos només com a membres de la campanya #novullpagar (no omplir amb dades personals el full de reclamacions).

6. Atendre les indicacions dels Mossos d’Esquadra.

7. Participar, després, de la concentració davant La Caixa-Abertis a les 13:30h (hem quedat a les 13:15h davant de TV3 a Sant Joan Despí per entrar tots junts per la Diagonal).


Demà tothom a les autopistes per acabar amb l'abús dels peatges al nostre País!


Visca Catalunya Lliure!

dissabte, 14 d’abril de 2012

Deu coses que funcionen amb les TIC a l'aula, segons Jordi Adell

Jordi Adell proposa deu pistes per a desenvolupar activitats TIC integrades al currículum, o coses que funcionen en la seva opinió:
  • L'objectiu de dissenyar activitats TIC no és aprendre noves tecnologies, és aprendre altres coses, solucionar problemes amb TIC
  • Les activitats han d'estar centrades en l'activitat de l'estudiant: els alumnes fan coses, aprenen; els alumnes no fan coses, no aprenen.
  • Han d'orientar-se a un aprenentatge cooperatiu, aprofitant el talent del grup.
  • Utilitzar eines TIC d'una manera natural, és a dir, per al que serveixen: no utilitzem un bloc com una base de dades (cal conèixer un repertori mínim d'eines per a aplicar-les correctament).
  • Han d'estimular el treball amb la informació, no limitant-nos a passar-la d'un lloc a un altre. Cal provocar la presa de decisions, els debats, la construcció.
  • Les activitats han de tenir un sentit per als estudiants, han de servir per a alguna cosa, se “surten de l'aula”.
  • Els alumnes aprenen creant artefactes culturals en llenguatges diversos (escrit, visual, web, …).
  • No hi ha aprenentatge si no mobilitzen emocions i actituds.
  • Les TIC utilitzen  més les tecnologies de l'aprenentatge que les de l'ensenyament. Les tecnologies que més influiran en l'aprenentatge són les que manegen els estudiants, no les que maneja el professor. Una wiki és dels estudiants, una presentació és del professor.
  • La innovació tecnològica no implica innovació didàctica.

Traduït al català de l'original en castellà Diez cosas que funcionan con las TIC en el aula, según Jordi Adell, escrit per: José Mª a PaloTIC.

dimecres, 14 de març de 2012

La Hipoteca Espanya

- Client bancari: Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.
- Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva "Hipoteca Espanya".
- Client: Però si jo no l'he demanada!
- Banquer: No, no cal demanar-la. Us l'assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la "Llibreta Catalunya".
- Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Banquer: Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una "llibreta solidària". Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un "Compte Castella".
- Client: Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
- Banquer: "Per a  mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!
- Client: Que no em ve, a mi, de... però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
- Client: Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!
- Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.
- Client:  Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia...
- Banquer: Té vostè una solució molt bona: 

Es trasllada a viure a Sevilla, s'apunta al PER, és passa el dia gratant-se els collons, prenent un "fino de Montilla con tapas y... a viví que son do dia... heyyyy Macarena" i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc...

NOTA:

La "Hipoteca Espanya" és exactament l'aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros, dividit per 7 milions de catalans (inclosos els nadons) igual a 2.428€ per persona i any que paguem i no retornen. Si voleu comprovar-ho, feu la divisió...

PEL NOSTRE PROPI INTERÈS, FEU-HO CÓRRER, ÉS IMPORTANT QUE TOTHOM HO SÀPIGA!!!!


Original de l'Alex Furest Fernàndez a Català Sempre.

dimecres, 15 de febrer de 2012

LibreOffice 3.5: "el millor paquet ofimàtic lliure de tots els temps"


Berlín, 14 de febrer de 2012 - The Document Foundation anuncia el LibreOffice 3.5, la tercera versió del millor paquet ofimàtic lliure de tots els temps, que mostra als usuaris finals les millores derivades de l'estratègia de desenvolupament adoptada des del setembre de 2010. El LibreOffice 3.5 deriva de l'esforç combinat de programadors professionals a temps complet (el grup més gran de programadors de l'OpenOffice.org) i programadors voluntaris, coordinats pel Comitè de Direcció
d'Enginyeria.

Durant 18 mesos, una mitjana de 80 desenvolupadors cada mes han proporcionat un total de més de trenta mil modificacions en el codi, tot introduint noves i interessants característiques:

* Writer

- Un nou corrector gramatical incorporat per a l'anglès i altres idiomes.
- Característiques tipogràfiques millorades per tal de crear documents d'aspecte professional, incloent una millor representació de l'ela geminada en català.
- Una nova finestra de recompte de paraules interactiva que actualitza les dades en temps real.
- Una nova interfície d'usuari per a capçaleres, peus, i salts de pàgina.

* Impress / Draw

- Millor importació de formes personalitzades i Smart Art en els PPT/PPTX.
- Possibilitat d'incloure paletes de color i multimèdia en els documents ODF.
- Millores en la consola de presentació.
- Nous finals de línia per als diagrames.
- Filtre d'importació de documents Microsoft Visio.

* Calc

- Suport per a 10.000 fulls.
- Un nou sistema d'entrada de dades multilínia.
- Noves funcions del Calc que s'ajusten a l'especificació ODF OpenFormula.
- Millor rendiment en importar fitxers d'altres paquets ofimàtics.
- Selecció múltiple en el filtre automàtic.
- Nombre il·limitat de regles en el format condicional.

* Base

- Un nou controlador nadiu de PostgreSQL integrat.

A més, per primera vegada en la història del LibreOffice, s'han activat les comprovacions en línia, que informen als usuaris si hi ha una nova versió disponible.

"Hem heretat un codi que té 15 anys d'antiguitat on no s'implementaven noves característiques i alguns problemes no es solucionaven per tal d'evitar problemes i això, amb el temps, s'ha acabat convertint en un deute tècnic molt gran", diu Caolán McNamara, programador senior de RedHat i un dels fundadors i directors de The Document Foundation.
"Teníem dues opcions: una estratègia conservadora per tal de contentar a tots els usuaris, deixant el codi tal i com està, sense fer gaires modificacions; i una estratègia més agressiva per renovar el codi i implementar noves característiques, que ha provocat certa inestabilitat a curt termini, però que també està convertint el codi en un producte completament nou i millorat de manera substancial: el LibreOffice 3.5, el millor paquet ofimàtic lliure".

"En 16 mesos hem aconseguit uns resultats increïbles", comenta Michael Meeks, Enginyer Distingit de SUSE, que és també un dels fundadors i director de TDF. "Amb gairebé 300 nous desenvolupadors al projecte, atrets per una llicència més lliure, la falta d'assignació de drets d'autor i un entorn amigable. A més a més de les característiques visibles, han traduït centenars de milers de comentaris en alemany, eliminat milers de línies de codi que no s'utilitzen (fins i tot biblioteques senceres) i una sèrie creixent de tests automàtics. Tot i que encara tenim feina per fer, els usuaris (que en alguns casos s'han queixat de l'estabilitat del programari, ja que no coneixen el deute tècnic contra el que estem lluitant) es poden beneficiar d'un LibreOffice 3.5 molt més net, més eficient i ric".

El LibreOffice 3.5 és la primera versió on es reconeix les contribucions de comunitats i associacions locals com ALTA a Brasil.
Addicionalment, The Document Foundation reconeix de manera oficial aquests voluntaris que han posat tant d'esforç en la versió 3.5 amb un certificat. TDF vol formar un ecosistema global, obert i divers on les empreses, associacions, comunitats locals i voluntaris comparteixin l'objectiu de desenvolupar el millor paquet ofimàtic lliure mai creat.

The Document Foundation convida a tots els usuaris avançats a instal·lar el LibreOffice 3.5 i que els usuaris més conservadors continuïn utilitzant la branca LibreOffice 3.4. Recomanem als usuaris corporatius que despleguin el LibreOffice amb el suport de professionals i empreses que puguin assistir en la migració, formació dels usuaris i manteniment. The Document Foundation ben aviat proporcionarà una llista d'organitzacions certificades que poden realitzar aquests serveis professionals.

El LibreOffice 3.5 està disponible des de: http://www.libreoffice.org/download.

Les noves característiques i millores estan descrites a la pàgina web específica:
http://www.libreoffice.org/download/3-5-new-features-and-fixes/.

diumenge, 5 de febrer de 2012

Quan direm prou?

Catalans i catalanes, per què ens entestem a conviure amb algú que ens deu 759 milions d’euros de l’addicional tercera prevista a l’Estatut, que ens deu 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat, que ha recorregut l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, que no ens deixa gestionar ni internacionalitzar l’aeroport del Prat en un greuge comparatiu descomunal amb el de Barajas, que no dóna suport al corredor mediterrani, que ha presentat una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística, que no ens deixa parlar en català ni al Congrés ni a Europa, que talla les ales a la selecció catalana de qualsevol esport, que no ens deixa etiquetar en català, que no accepta ni acceptarà el pacte fiscal a Catalunya, que vol ressuscitar el Pla Hidrològic Nacional i que, per acabar-ho d’adobar, vol declarar la tauromàquia Patrimoni Immaterial de la Humanitat?
Quan direm prou? Que no s’adonen els polítics del que vol la societat catalana? ERC enfonsada, el PSC contra el pacte fiscal, Artur Mas lligat de peus i mans per les geometries variables...


Prou de plorar, despertem ara i marxem d’Espanya!

OSVALD CALZADA
LLEIDA

divendres, 3 de febrer de 2012

Si vols la independència, ANC!

Benvolguda / Benvolgut,

Des de Terrassa per la Independència-Assemblea Nacional Catalana tenim un missatge molt important per donar-te. Si vols veure Catalunya independent, et demanem que segueixis llegint. En qualsevol cas, t’agrairíem molt que el fessis arribar a tots els teus contactes.

Segur que has pensat alguna vegada quina ha de ser la via per aconseguir la llibertat nacional de Catalunya o dels Països Catalans i, hi estarem d’acord, passa perquè hi hagi una majoria parlamentària al Principat disposada a impulsar el procés. Nosaltres, com molts opinadors, creiem que caldrà el concurs dels partits majoritaris que, actualment, no contemplen la via de la independència. També farà falta que organitzacions empresarials, sindicats i tota mena de poders fàctics facin seva la causa.

La qüestió clau és: creiem en el poder de la societat civil per influir en el debat polític, per determinar quina és la centralitat política en cada moment, per canviar el curs de la història? Pensem que seria útil que totes les persones que desitgen la independència es presentessin unides per empènyer els actors polítics en aquesta direcció i per escampar el missatge dels beneficis de l’Estat propi?

L’Assemblea Nacional Catalana, que es constitueix el 10 de març, és l’únic moviment organitzat capaç de representar la societat civil catalana unida en la lluita pel seu alliberament nacional. Ha estat dissenyada amb l’objectiu d’articular totes les voluntats individuals en aquest sentit, i hi cap tothom perquè no ha d’entrar mai en la cursa electoral. Si has conegut el moviment de la Consulta sobre la independència ja coneixes la naturalesa de l’Assemblea, atès que n’és hereva i en conserva l’esperit. L’ANC és talment el resultat natural d’aquell procés. Per a què havien de servir les consultes sinó per despertar les vocacions activistes latents i crear el germen d’un moviment que passés dels símbols als fets?

Les consultes van ser com un somni fet realitat, un fenomen inèdit en el món occidental benestant, però no hauran servit de res si els voluntaris que les van fer possibles i la gent que hi va votar les consideren una acció que comença i acaba en ella mateixa. Permetràs que quedin com una simple rebequeria? Gràcies a les consultes i a la manifestació del 10 de juliol de 2010 sabem que som molts. Deixarem malbaratar tot aquest capital?

Et demano que et plantegis molt seriosament fer-te membre de l’ANC. Assolir la independència més aviat o més tard, o mai, depèn, en gran mesura, de la força de l’ANC, i aquesta rau en el nombre dels seus membres. Cada persona compta, i a partir d’aquí cadascú s’hi pot implicar en la mesura de les seves possibilitats, talment com el voluntariat de les consultes. Et necessitem. El país et necessita.

Totes les persones que s’adhereixin a l’ANC abans del 8 de febrer i satisfacin l’aportació de 45 euros (*) podran participar amb tots els drets a la sessió constituent del 10 de març. Un cop constituïda hi haurà algun tipus de quota pendent de determinar. Qui només en vulgui ser simpatitzant (per rebre informació) en té prou amb donar les seves dades. En tots dos casos pots complimentar aquest PDF i enviar-lo adjunt a un correu adreçat a terrassa@assemblea.cat.

A www.assemblea.cat hi trobaràs molta informació, però a Terrassa per la Independència podem organitzar trobades perquè preguntis tot el que vulguis saber sobre l’Assemblea; qualsevol detall, inclosos els econòmics. Per fer-ne la planificació, envia'ns un correu a  terrassa@assemblea.cat si hi estàs interessat/da.

Moltes gràcies per haver llegit aquest escrit. No tinguis cap dubte que l’ANC farà història. No en vulguis quedar al marge. T’hi esperem.

Molt cordialment,

Margarida Boada
Coordinadora de Terrassa per la Independència-ANC

 
 
(*) Equivalent a 3 quotes trimestrals d'una associació tipus partit polític. Aportacions especials per joves, jubilats, aturats i famílies.

dijous, 2 de febrer de 2012

Catalonia 2014 - Next State in Europe

After almost 300 hundred years after the violent and bloody dissolution of the Catalan Corts by Spain and France, Catalonia is still being treated as a colony by Spain. Today Catalonia have the dubious honor of maintaining the highest tax in the EU. Not only that but besides paying taxes the money never goes back to Catalonia. Spain and Spanish nationalism seem to don't understand Catalonia is a nation ( as stated on the constitution) and they constantly attack the language of Catalonia, it's traditions, history and economy. It's time for a change.
This is CATALONIA: