diumenge, 24 de juny de 2012

El SCT (Servei Català de Trànsit) juga amb foc: prevaricació!

Cal afinar una mica la campanya de protesta contra l’abús que significa la concessió in eternum de les autopistes de Catalunya a Abertis per part de la Generalitat. Primer de tot cal deixar molt clar que el Govern de la Generalitat, presidit pel senyor Artur Mas, es comporta de manera iniqua en ordenar, en un descarat intent d’intimidació, que el Servei Català de Trànsit (SCT) intervingui en un afer que no és de la seva competència. En segon lloc, quan el SCT s’adreça al propietari d’un cotxe el conductor del qual s’ha negat a pagar el peatge de l’autopista està cometent una flagrant prevaricació, ja que intervé en una afer purament comercial que no té res a veure amb el codi de circulació.

Analitzem fil per randa la situació:

1. En el moment que un conductor entra amb el seu cotxe en una carretera es posa sota la jurisdicció del SCT i ha de seguir les normes del Codi de Circulació.

2. Independentment de la seva categoria, hi ha dos tipus de carreteres: de circulació gratuïta i de pagament.

3. En accedir a una carretera de pagament (autopista), hom hi troba un senyal que la identifica amb el mot “peatge” que adverteix al conductor del cotxe l’establiment d’una relació de caràcter comercial amb l’empresa explotadora de l’autopista.

4. Una parada improcedent que interrompi el trànsit per l’autopista és una infracció del Codi de Circulació que en el cas de ser observada per la policia de trànsit serà denunciada al SCT, que tramitarà la corresponent sanció.

5. Tanmateix, hi ha una excepció: l’empresa explotadora de l’autopista està autoritzada a instal·lar una barrera que interromp totalment el trànsit de vehicles, per tal que els conductors paguin l’import del tram corresponent de carretera que han utilitzat.

6. El conductor, sempre sota la jurisdicció del SCT, té l'obligació d’aturar-se darrera de la barrera que li barra el pas.

7. En el moment que el conductor atura el cotxe darrera de la barrera, deixa de conduir, i, per tant, surt de la jurisdicció del SCT i estableix una relació directa, de tipus comercial, amb l’empresa concessionària de la carretera (autopista) que està utilitzant.

8. La relació comercial entre el conductor i l’empresa concessionari de l’autopista es pot resoldre de tres maneres:
 a) el conductor paga pel servei que ha rebut;
 b) el conductor no pot pagar perquè no porta diners;
 c) el conductor es nega a pagar.

9. Sigui quin sigui el cas dels tres exemples anteriors, la realitat és la següent: amb el cotxe aturat, en un espai que és d’ús exclusiu per resoldre una afer comercial entre el conductor del vehicle i l’empresa concessionària, aleshores fora de la jurisdicció del SCT, el conductor pot complimentar el contracte comercial adquirit en accedir a la carretera de pagament (pagar) o trencar el contracte de manera unilateral (no pagar).

10. El fet de no pagar en un patge de l’autopista és simplement, doncs, una ruptura de contracte comercial que l’empresa concessionària, si vol cobrar, ha de canalitzar mitjançant una denúncia al jutjat mercantil, però mai a través d’embolicar-hi el SCT.

Per tant, el Servei Català de Trànsit està entrant en un joc infame que se li pot tornar en contra si la gent, davant de cada notificació, en comptes d’arrugar-se el denuncia per prevaricació.

Enviat per en Joan Ventura al grup Català Sempre

1 comentari:

Josep Maria Puig ha dit...

La meva opinió és que tot el que escrius hauria de ser l'argument jurídic de les al.legacions i els recursos, i sí s'escau, els que cal portar davant d'un jutge. Fora d'això no hi veig possibilitat d'èxit, i tot i així ningú serà castigat per prevaricació, quedarà com una interpretació errònia de la llei, malauradament.