dijous, 30 de maig de 2013

Jo treballo per l'Estat propi. I tu?


- Parla amb els amics, familiars i coneguts de la necessitat de tenir un Estat propi perquè Catalunya pugui seguir endavant.
 
- Llegeix i segueix mitjans de comunicació que parlin de l’Estat propi d’una forma natural, atès el creixement de l’independentisme.

- Interessa’t per la nostra història. Hi ha proves per afirmar que l’han manipulada i que el nostre passat és envejable.

- Penja una estelada al balcó o terrassa. Aquest fet ajuda a internacionalitzar el nostre cas als milers de turistes que ens visiten.

- Llueix distintius nacionals de Catalunya, com fan moltes altres nacions sense cap mena de por. Ens fa més visibles.

 -Parla d’Espanya com un país estranger, amb plena normalitat, ajuda a prendre consciència que el nostre país és un altre.

 -Enganxa el CAT a la matrícula sobre la “E”. Si tens algun problema posa’t en contacte amb el CCN.

 -A l’estranger defineix-te sempre com a català i explica què ens diferencia, què perseguim, i perquè ho necessitem.

 -Actua per tal que els tertulians de ràdio, televisió i els diaris parlin de l’Estat propi. Escriu i truca sempre que puguis en directe.

- Transmet als polítics coneguts que no els votaràs si no treballen d’una forma decidida per l’Estat propi. Exigeix-los explicacions.

- Associa’t i col·labora amb el CCN, tenim clar que a part de les nostres empreses hem de treballar pel país, ens hi juguem molt.

- Ves al cinema només en català o VO, és una qüestió de mercat, quan la majoria ho fem, traduiran sense més, com en altres llengües.

- Quan compris, prioritza que el producte o servei s’ofereixi en català, i que tingui origen a Catalunya.

- Viu com si fóssim en un Estat català en tot allò que sigui possible, si cal desobeint els tòpics i autolimitacions.

- No acceptis plantejaments de peix al cove. Cal fer entrar en contradicció els que continuen defensant l’establishment i l’espoli.

 - Difon en tot moment el greuge de l’espoli fiscal que porta a la decadència econòmica. El CCN et dóna arguments.

- Defensa els teus drets lingüístics davant de qualsevol estament de l’administració o entitat que presti servei a Catalunya.

- Difon tan com puguis els greuges, insults, mofes i abusos que Espanya fa dels catalans. Fes-ho amb rigor, és intolerable.

- Agafa la família i tothom que tinguis al voltant i informa’ls dels avantatges  econòmics de l’Estat propi. El CCN t’hi ajuda.

- Difon les sentències del TC tant com puguis. Són un exemple de manca de voluntat democràtica de l’Estat espanyol.

- No malbaratis esforços per convèncer que Espanya ens millori els nostres drets. No ho ha fet en 30 anys, es el seu tarannà.

- No diguis més que no ens deixaran ser Estat propi. Només depèn de nosaltres. Allibera’t de la por.

- Difon el JO TeP per les xarxes socials i per tots els mitjans que et sigui possible. L’establishment no ho farà per nosaltres.

- Envia al CCN altres propostes per sumar a la llista del JO TeP. Tots hi podem dir la nostra.

- Comença a pensar que tu ets necessari per arribar a l’Estat català, no esperis ningú. Treballa des d’avui per l’Estat propi.

Envia el teu #jotep a info@jotep.cat
 

#jotep
 

dilluns, 20 de maig de 2013

El cicle de l'entusiasme de Gartner i la independència de Catalunya

Després dels resultats sorprenents de les eleccions al parlament de Catalunya de l’any passat, hi ha hagut un canvi important pel que fa a la independència. Encara que era obvi que les reaccions de Madrid que minimitzaven la qüestió de la sobirania ja al novembre eren prematures, també és innegable que l’eufòria que s’havia sentit a Catalunya durant els dos mesos anteriors s’ha refredat molt, i tot just es pot dir que comença a recuperar-se.

Observo un pessimisme i una angoixa persistent en els articles als diaris, així com a Facebook i a Twitter. “Tenim pressa”, diuen molts, repetint les paraules de l’ex-president d’Esquerra, Heribert Barrera. “S’ha aturat el procés? Hauríem de declarar la independència unilateralment?” diuen d’altres. Fa pocs dies, a la presentació de What’s up with Catalonia? a Nova York, una dona es va aixecar, va dir que havia nascut el 1933, que havia patit els anys de Franco, i estava decidida a viure prou anys com per veure la independència. Però li sortien les llàgrimes dels ulls mentre ho deia.
Sóc una escriptora de llibres de tecnologia, així que potser no és d’estranyar que els esdeveniments increïbles dels darrers anys, des de la sentència del Tribunal Constitucional el 2010 fins la constitució del Comitè Parlamentari pel Referèndum fa una setmana em facin pensar en un cicle que es fa servir en el món de la tecnologia: el cicle de l’entusiasme de Gartner.
El cicle de l’entusiasme de Gartner traça la ubiqüitat i l’adopció de noves tecnologies al llarg del temps, segons van madurant, i mostra com primer passen ràpidament al punt de mira de la premsa a mesura que el públic s’hi entusiasma, i més tard  gairebé desapareixen del mapa quan les expectatives topen amb la crua realitat i la frustració es generalitza. Per exemple, recordem l’entusiasme al voltant d’internet a finals dels 90 i el crash de les dot.com el 2001. Tammateix, aquelles idees més apaivagades i que no tenen la pressió dels inversors poden acabar desenvolupant-se de manera més tranquil·la i racional, la qual cosa sovint produeix resultats més sòlids i determinants en el món de la tecnologia. Així, per exemple, Inktomi i Geocities fa temps que han desaparegut i ningú no se’n recorda, però d’internet en tindrem per estona.
Al meu parer, la independència va tocar el cim de les expectatives excessives l’onze de setembre del 2012, als volts de les 8 del vespre, hora local. En aquells moments hi havia 1,5 milions de persones al carrer darrera d’una sola pancarta on es podia llegir “Catalunya: Nou Estat d'Europa”. Segons el que tothom comentava, s’hi respirava una atmosfera pacífica, democràtica i alegre. Precisament en aquell moment els catalans es van sentir invencibles, com si tot fos possible. Durant els dies següents el president Mas es va adreçar als organitzadors i manifestants i va deixar molt clar que havia rebut el missatge. Sense perdre temps, va dur aquest missatge a Madrid, i quan el primer ministre espanyol Rajoy va desentendre’s del pacte fiscal, Mas va convocar eleccions anticipades per tal que el missatge dels manifestants quedés reflectit en els vots per un parlament bolcat a organitzar un referèndum per veure si Catalunya havia de tenir un “estat propi”. Catalunya anava a totes.

El Cicle de l'Entusiasme de Gartner i la Independència de Catalunya

La baixada va ser vertiginosa. La combinació de les declaracions contradictòries del líder d’Unió, Josep Antoni Duran, els informes de la policia, sense autoria, que no es basen en res, els atacs sense rebatre del PP durant la campanya, i la campanya electoral malaurada de Mas (en la qual se’l veia com una mena de Moisès duent el seu poble a la terra promesa), a més a més de la seva reticència a l’hora de dir la paraula “independència”, tot això plegat va fer que les aspiracions cap a un estat català s’assemblessin al vaporware, un terme del món de la tecnologia que vol dir un producte que mai no veurà la llum del dia. El dia 26 de novembre, després que el partit d’en Mas perdés 12 escons a les eleccions, i malgrat la pujada d’ERC, clarament independentista, els catalans es van trobar al fons del pou de la desil.lusió.
Tot i així, en el món de la tecnologia, és precisament quan tornes a l’anonimat que les coses es posen més interessants. Les expectatives inassolibles escampades per la premsa deixen pas als projectes pràctics que produeixen aplicacions concretes en situacions reals. Això és precisament el que li ha passat a la independència. Mentre que Catalunya ja ni apareix a la premsa internacional, el govern i el parlament de Catalunya han anat fent via inexorablement endavant, cap a la independència.
Tot just després de les eleccions, CiU i ERC van unir forces i van arribar a un acord legislatiu per tal de garantir el referèndum sobre el futur de Catalunya i l’estabilitat del govern. Amb aquest nou govern es va crear l’oficina d’afers exteriors depenent de l’executiu. Al gener el Parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de Sobirania, que ratifica el dret dels catalans de decidir el seu futur. Al febrer, es va establir el Consell Assessor per a la Transició Nacional, compost de 14 personalitats que tenen la feina de fer recerca per tal de desenvolupar les estructures d’estat necessàries, entre d’altres coses. A més, aquesta mateixa setmana tots els partits polítics del Parlament, excepte els anticatalanistes PP i Ciutadans, han votat a favor de crear un comitè sobre el dret a decidir que estudiarà i prepararà les estratègies per fer un referèndum d’independència.
A mi em sembla que tots aquests passos són fites en el camí de pujada fins a la il·luminació a la curva de Gartner. En tecnologia, aquestes fites són molt menys espatarrants que l’entusiasme fora de mida de les expectatives superinflades, però tenen efectes a llarg termini, no són volàtils, i serveixen de plataforma vers el futur.
En una entrevista de la setmana passada el Ministre d’Afers Estrangers de Catalunya, Roger Albinyana, va dir que “ningú a la UE dubta que Catalunya pugui ser un estat viable”. Certament, molts economistes i líders estrangers així ho han afirmat. Ja comencen a entreveure el final de la curva quan els guanys es consoliden i el producte es comercialitza de manera generalitzada. Ara cal que els catalans tinguin confiança i que s’adonin que aquest ascens final, més gradual, més tranquil, vers la planura de la productivitat no és res més que la imminent i definitiva independència de l’estat català.
 

(Aquest article va publicar-se originalment a Catalan Views. La traducció és d'Andreu Cabré.)