dimecres, 2 d’octubre de 2013

El que li manca al programari lliure per ser popular

És ben sabut que el programari lliure i de codi obert, incloent-hi els sistemes GNU/Linux, actualment tenen presència a gairebé qualsevol lloc (servidors web, datacenters, dispositius mòbils, sistemes embedits...), excepte a l’escriptori. Però, per què? Si és un sistema tan adaptable i extensible, per què no té tanta acceptació? Explicaré uns quants punts al respecte.

Les bondats

Poc es debat actualment de la flexibilitat i adaptabilitat dels sistemes GNU/Linux (o fins i tot només Linux), el mateix del programari lliure en general. No només es poden adaptar a les necessitats de les persones o empreses que els instal·len, sinó que també adquirir el programari és molt més barat, en molts casos és gratis.
A més a més de totes aquestes bondats, es garanteixen les quatre llibertats bàsiques definides pel programari lliure, les quals són la llibertat d’ús, llibertat d’estudi del codi font del programa, llibertat de distribució del programa, i llibertat de modificació i distribució de les còpies modificades.
El programari lliure també busca utilitzar i incentivar l’ús d’estàndards lliures (formats de fitxer, protocols, etc.), per a que existeixi una major interoperabilitat entre els sistemes, no només aquells sistemes Linux sinó també els altres sistemes d’escriptori i qualsevol altre dispositiu.
Els sistemes lliures també són segurs, garantit sota l’argument de que, sent el codi lliure, el poden llegir i auditar diverses persones, descobrint qualsevol vulnerabilitat o porta del darrera que es trobi al codi. I des d’un punt de vista tècnic, el desenvolupament de les aplicacions lliures és molt més diversificat, esdevenint més fàcil com més col·laboradors i desenvolupadors hi hagin.

Els inconvenients

Ara, no tot són flors i violes. Veient com el programari lliure té tants punts al seu favor, per què no s’ha adoptat tant? En els aspectes tècnics tenim falta de compatibilitat, tant en els formats de fitxers i programes com de maquinari. Aquest tema realment es pot rebatre, ja que GNU/Linux té compatibilitat amb una quantitat de maquinari important.
Falla en el moment que no es coneixen les especificacions del maquinari en concret, pel que la comunitat ha de fer enginyeria inversa a l’hora de donar suport a aquest maquinari; el mateix amb els formats de fitxer que no són lliures o no tenen especificacions publicades.
A partir d’aquest punt es pot veure que també els sistemes lliures semblen estar una mica més endarrerits respecte a les seves contrapartides privatives o comercials. Això és degut a que els altres sistemes o dispositius són creats per empreses a les que només els interessa vendre’ls, i és feina de les comunitats assolir els desenvolupaments d’aquests sistemes o dispositius.
Això actualment està canviant gràcies als projectes creats per comunitats lliures, o fins i tot empreses, que aporten al món del programari lliure (per exemple Raspberry Pi, Ubuntu Touch, etc.).
I, com un últim aspecte tècnic, tenim l’experiència de l’usuari. L’experiència de l’usuari en GNU/Linux, en molts casos, es pot sentir una mica fragmentada, frustrant i, fins i tot, difícil. Això és en gran part gràcies a que l’educació actual, o part d’ella, en el que respecta a l’ús de sistemes informàtics, no té prevists els sistemes lliures.
Això està sent remeiat pels entorns d’escriptori, com per exemple GNOME i KDE, per anomenar-ne dos de molt coneguts, fent que l’experiència es torni menys frustrant i més amigable per als usuaris.
Malgrat es troben inconvenients tècnics en els sistemes lliures, els punts de major inconvenient es troben fora de l’espai tècnic, entrant en l’espai humà i social.
El primer d’ells és el mercadeig. Encara que el programari lliure sigui tan fàcil d’aconseguir (Internet, esdeveniments de programari lliure, etc.), les persones no el coneixen per les agressives campanyes de les empreses creadores de sistemes privatius, que s’encarreguen d’omplir tots els passos de la cadena de distribució i venda amb els seus productes per a que la majoria de persones només n’aconsegueixin aquests.
Poques comunitats de programari lliure han emprès campanyes com aquestes. Perquè, encara que s’hagin fet campanyes de mercadeig en el passat (Novel, Canonical, FSF), les comunitats respecten la llibertat que ells mateixos desenvolupen.
Un altre inconvenient dels sistemes lliures és tota la por, incertesa i dubte que es crea al voltant d’ells. La majoria de les persones han sentit alguna cosa negativa sobre Linux, o algun altre sistema lliure, i d’una vegada el marquen.
També les persones estan molt acostumades amb el que coneixen i no ho volen canviar, malgrat que li estigui fallant o li produeixi molèsties constants. Això té a veure, en gran part, amb l’educació, la qual és un altre dels més grans inconvenients dels sistemes lliures.
L’educació, en el que fa referència a ús de la tecnologia, actualment, està molt mal enfocada. Quan les persones reben una educació sobre l’ús d’un ordinador, normalment aprenen a utilitzar una sèrie de programes específics (Windows, Microsoft Office...), però no la lògica ni els fluxos de treball generals que s’han de seguir en el moment d’utilitzar un ordinador.
A més a més d’això, el programari causa dependència, i si una persona aprèn a utilitzar només programari privatiu, sempre el preferirà per sobre de qualsevol altra alternativa, sigui lliure o no.
S’ha de canviar el model d’educació actual per a que la gent comú no desenvolupi aquesta dependència. Richard Stallman ho explica molt bé en aquest vídeo: http://youtu.be/aRvorE9PJso
Actualment, l’única forma per a posar remei a aquests inconvenients és fent el programari lliure més visible per a totes les persones, no només fent campanyes de desprestigi del programari privatiu, sinó també mostrant les bondats descrites anteriorment.
Havent dit això, hi ha altres aspectes dels sistemes lliures que són inherents a ells mateixos, però amb els quals cal tenir cura o, si no, es poden convertir en espases de doble fil.

L’espasa de doble fil

El primer d’aquests punts és la diversificació. Aquesta és una de les fortaleses, però alhora una debilitat, dels sistemes lliures. El fet de que sigui lliure, i que respecti les 4 llibertats, fa que es creïn moltes versions lleument diferents entre elles, creant així una quantitat molt gran de programes, o altres, mitjanament diferents entre ells.
Això pot causar confusió a algú que no estigui acostumat a aquest fenomen. És per això que existeixen tantes distribucions GNU/Linux disponibles. La diversificació també produeix el fenomen delforking (ramificat), el qual, en alguns casos, pot dividir per complet comunitats senceres.
Un altre punt a tenir en compte és la personalització. Els sistemes lliures són coneguts per tenir un grau de personalització a una granularitat impressionant, que és el que els fa força flexibles, però alhora pot causar confusió a algú que no conegui aquestes opcions. Moltes vegades les persones prefereixen utilitzar alguna cosa rígida, però usable, en lloc d’alguna cosa tan flexible que requereixi sempre una mica de configuració.
El següent punto se surt una mica de la part tècnica i entra en la part social, que tracta sobre les comunitats. Els sistemes lliures no existirien sense les comunitats i, alhora, són les comunitats les que poden destruir els projectes de programari lliure.
Depèn dels creadors d’aquests projectes crear i nodrir comunitats sanes, no sigui que després el seu projecte mori per una mala “administració de la comunitat” i es quedi sense seguidors, o acabi creant una comunitat verinosa, refusant qualsevol crítica o similar al projecte original, evitant que aquest millori i evolucioni adequadament junt amb l’avenç del moment en el que respecta a tecnologia.
Les millors comunitats són aquelles que no són fanàtiques, contribuint amb el cap fred al projecte i a la mateixa comunitat.
L’últim punt  és el més delicat de tots, ja que tracta sobre la llibertat. No només la llibertat del programari, sinó també la llibertat dels usuaris. És absurd pensar que ambdós conceptes siguin contraris, però actualment ho són.
Dur a terme les quatre llibertats del programari lliure a cabalitat ens restringeix el potencial de la tecnologia que estem utilitzant, fins i tot en un dels objectius principals de la tecnologia, que és ajudar-nos a comunicar-nos d’una forma més eficient entre nosaltres mateixos.
És que per imposar aquestes llibertats hem de coartar les llibertats d’aquells que utilitzen aquests sistemes? Per paradoxal que soni, en el nostre món actual aquest sembla ser el cas.
Per a concloure, veient que els sistemes lliures tenen tantes bondats, també tenen molts punts on millorar, punts que van més enllà d’allò tècnic i resideixen en allò social.
Per a resoldre aquests punts el millor que podem fer és crear consciència del funcionament d’aquests sistemes lliures, i poc a poc canviar i adaptar la cultura actual a una que estigui més oberta al programari lliure.


Traduït al català de l’original en castellà Lo que le falta al programari lliure para ser popular de l’autor HaPK a DesdeLinux.