dissabte, 25 d’octubre de 2014

Reflexions i aclariments sobre el nou 9N

El proper 9N el poble de Catalunya està cridat a manifestar-se sobre quin futur volem. Ho farem votant democràticament. 
La consulta obre el camí de la independència si votem SÍ + SÍ. Si fracassem, l’Estat espanyol intensificarà la seva política anticatalana, el genocidi cultural i l’asfíxia econòmica.
És una oportunitat històrica que difícilment es tornarà a presentar. Si fracassem, passaran anys fins que no es torni a presentar una conjuntura tan favorable.
El president Mas ha demostrat la seva determinació i la seva capacitat per culminar amb èxit la transició nacional i poder instaurar l’Estat Català, si els catalans ho decideixen.
La modificació dels paràmetres de la consulta ha permès que aquesta es pugui realitzar i fer-la amb garanties democràtiques suficients.
El canvi de format ha posat al descobert el veritable rostre anticatalà d’organitzacions i comentaristes, que critiquen la consulta amb el propòsit inconfessable de fer-la avortar. 
Aquestes votacions tindran el valor i la importància que els catalans li atorguem i els organismes internacionals així ho acceptaran.
La transcendència d’aquesta consulta rau en que està convocada per un Govern, un Parlament i uns ajuntaments elegits i avalats democràticament.
El menyspreu, la burla i l’esquinçament farisaic de les vestidures que fan alguns polítics, periodistes i tertulians catalans a la consulta, és una traïció imperdonable i estúpida al poble de Catalunya.
El front contra la consulta, dirigit pel Govern espanyol i seguit pel PP, PSOE, el primo de Ribera, la Rosa Díez, falangistes i per l’Herrera, demostren la seva impotència davant de la voluntat majoritària del poble de Catalunya i alhora assenyalen la importància d’aquestes votacions.  
Adjuntem uns escrits sobre el 9N, que, per la seva importància pedagògica, recomanem la seva difusió entre els vostres amics i coneguts.

**************
En aquesta última setmana hi ha hagut un canvi de format sobre la votació del proper 9N. Durant aquests dies han sorgit veus com bolets dient que el nou 9N no tindria la mateixa força que la primera. No se n'ha de fer cas, bàsicament per dos motius:
- Les dues consultes tenen la mateixa implicació política, tant una com l'altra no eren referendàries ni vinculants. Això vol dir que només són consultives, és a dir, es fan amb la finalitat de saber què pensa la gent.
- Però la gran diferència és que la segona consulta és legal. La primera convocatòria va deixar de ser-ho quan es va suspendre la llei de consultes i el decret per votar per part del Tribunal Constitucional espanyol.

Les causes d'aquest canvi són:
- Com s'ha dit en el punt anterior, a causa de la suspensió cautelar de la llei i la convocatòria.
- Per una carta que va enviar la delegada del govern espanyol als ajuntaments recordant-los que es cenyissin a la legalitat vigent. Implícitament s'estava amenaçant les persones, és a dir, als secretaris i als funcionaris. Aquesta carta es va publicar en alguns mitjans, on es pot llegir.

Per tant, tirar endavant la primera convocatòria hagués estat una irresponsabilitat i una temeritat per part del govern català, per tot el que implicava legalment. Sobretot perquè, coneixent com coneixem el govern del PP, haguessin complert la seva amenaça d'expedientar els funcionaris. Això significava acabar amb la carrera professional d'una sèrie de gent.
Tenint en compte el poc marge de maniobra que ens deixa el govern del PP, és de sentit comú que s'optés per aquest nou format, ja que no posa en perill la carrera professional d'aquestes persones, que tampoc en tenen cap culpa.
El motiu principal pel qual és important que la gent voti és per tenir una idea del que pensa la gent, tant si es vota SÍ-SÍ, com si es vota NO o SÍ-NO o es vota en blanc.
Aquesta és l'única manera de sortir de dubtes, sigui quin sigui el resultat.
Recordeu també que el vot és secret, i ningú té cap obligació de donar explicacions sobre el que ha votat. El vot secret és la base de la democràcia perquè garanteix que la gent voti en llibertat.

*************
Un cop escoltat el President Mas i els partits que donen suport a la Consulta del 9N, trec les següents conclusions/reflexions:
1) Com estava previst, votarem el 9N.
2) Com estava previst, podrà votar tothom qui estava cridat a votar.
3) Com estava previst , la participació i el resultat dependrà exclusivament dels ciutadans.
4) Com estava previst, la votació té el suport de la societat civil (ANC, Òmnium i AMI). També del 99% dels municipis.
5) Amb l’actual proposta del President, es garanteix la votació alhora que es protegeix els treballadors públics.
6) En el món anglosaxó, registrar-se per votar és la norma. Per tant, el procediment tindrà aval internacional.
7) La crida que fa la societat civil és d’unitat, no de procediment. Els partits polítics han d’evitar el partidisme.
8) Si algú tenia cap dubte, les reaccions de Madrid i els partits unionistes l'haurien d'acabar de convèncer.

*************
Reflexió final: sap greu que una cosa que es podia explicar en positiu i com una idea audaç dels partits pro consulta front les dificultats del repte i el setge a que ens té sotmès l’estat espanyol, s’acabi visualitzant com una cosa menor i descafeïnada, que trenca la preuada (i històricament inèdita) unitat catalana.
Espero que ho podrem redreçar. L’objectiu s’ho val...

El 9N cal votar i votar SÍ-SÍ.

diumenge, 21 de setembre de 2014

Hem convocat el 9N. Ara l’hem de guanyar!

Creus que pots destinar un parell d’hores a aconseguir un somni?
Abans que res, demanar-te que llegeixis atentament aquest missatge i que et prenguis uns minuts per reflexionar sobre el que diu. També necessitem que el reenviïs a tots els teus contactes.
Estem a l’etapa més decisiva del procés cap a la independència. Després de tot el que hem lluitat i ens hem il·lusionat necessitem assegurar que el SíSí guanyarà la consulta. Aquest fet no està garantit degut a una important borsa d’indecisos que encara hi ha. Hem de fer tot el possible perquè el 9N aquestes persones facin el gest d’anar a votar i de votar SíSí. Per això l’ANC i Òmnium Cultural engeguem la segona fase de la campanya Ara és l’hora.
Segur que has sentit a parlar del “porta a porta”. Això és el que volem fer i pel que necessitem 100.000 voluntaris, però a algunes persones els frena el que s’imaginen que és un “porta a porta”. Al web www.araeslhora.cat s’explica en què consisteix. No es tracta de convèncer amb arguments, sinó de passar una petita enquesta d’una forma neutra i respectuosa. Amb això creiem que, arribat el moment, les persones indecises faran la reflexió correcta.
Uns quants detalls:
- Els voluntaris treballaran coordinats per l’assemblea de l’ANC i la secció d’Òmnium del seu municipi, que oferiran tot el suport logístic, formatiu... als voluntaris.
- Només cal dedicar-hi un parell o tres d’hores d’ara fins el 9N.
- Les instruccions seran precises, el guió senzill i clar i no caldrà desplegar cap habilitat especial.
- Es visitaran les cases en equips de dues persones.

La campanya diu que “volem escoltar tothom”. Efectivament, molts indecisos són persones que ni tan sols s’han parat mai a pensar sobre el tema. Pot ser que s’hagin sentit deixats de banda. Amb la nostra visita, per primera vegada es trobaran en la tessitura d’haver-se d’imaginar la possibilitat de la independència i com podria ser el nou estat català. Agrairan que s’hagi pensat en ells. Escamparem la il·lusió.
Et demanem que et facis voluntari/a (www.araeshora.cat). Ja veus que el que et comporta és força assequible. De fet, és un “microvoluntariat”. Un munt de granets de sorra que fan una pila molt gran. Amb la teva petita col·laboració pots ajudar a obtenir la independència. Quedar-nos a les portes del Sí, o guanyar, depèn de tu. Encara hi som a temps.
Anima't!!!!

diumenge, 16 de març de 2014

Notícies sobre Catalunya que no surten als diaris, ni per TV, però que són molt interessants

Els que teniu cultura històrica heu de llegir amb calma i a poc a poc aquest escrit.
És història actual que no apareix en els mitjans de comunicació.
Confio que us  agradarà.

Article de data 23 de setembre del 2013, de Josep Amat Lluch.
Ja diuen que quan ens llevem al matí, hi ha molta gent que ja ha decidit per nosaltres.

Quan Oriol Pujol agafava el vol d'El Al de Londres a Tel-Aviv, l'1 de novembre del 2011, la seguretat de l'avió li va demanar què hi anava a fer, a Israel. 'Entrevistar-me amb el president Peres', va respondre amb naturalitat. El Mossad no està per brocs i li van aplicar el grau u d'interrogatori, el llarg. No únicament anava de debò, sinó que a Jerusalem va signar un seguit d'acords estratègics amb el govern. A les reunions, la delegació catalana explicava sense ambigüitats que treballaven per constituir un estat.

Israel té uns quants motius de desafecció envers Espanya, que li va negar durant decennis el reconeixement i de la qual diu que 'promou i sufraga activitats pro-palestines'. El consolat espanyol a Jerusalem acull cada divendres una reunió de les ONG que col·laboren amb els palestins i en desplega l'aparell logístic. Tanmateix, el punt és als antecedents històrics, el 'contubernio judeomasónico', l'aliança amb Hitler i la continuïtat evident entre Franco i el govern actual. Si algú té memòria al món és el poble jueu.

Catalunya té una relació estreta amb Israel iniciada per Jordi Pujol, que manté una consideració molt alta entre els mandataris del país. Ramon Tremosa fa una feina constant des de la delegació per a les relacions amb Israel de la Unió Europea i Artur Mas hi anirà aviat per reforçar-hi lligams.

La diplomàcia catalana veu factible un reconeixement ràpid. És un fet important perquè Israel representa tretze milions de jueus de tot el món i, molt especialment, els cinc milions i mig de nord-americans, que formen potser el 'lobby' més poderós del país, amb influència molt directa des de la Casa Blanca i a les productores de Hollywood.
L'ambaixador dels Estats Units a Londres ha admès en una entrevista a la BBC la possibilitat que Catalunya s'independitzés. Tots els infants del seu país estudien que han arribat on són gràcies a la declaració unilateral d'independència de les Tretze Colònies el 1776. García-Margallo s'atrevirà a dir-los que la constitució espanyola fa inviable una acció equivalent dels catalans? És improbable, perquè el ministre, en la rebequeria de la setmana passada, va convocar els ambaixadors de Letònia i Lituània, però no pas el dels Estats Units.

Al Regne Unit ja hi ha hagut moltes declaracions favorables a la independència de Catalunya, començant per la del primer ministre, David Cameron, adreçada concretament a Rajoy. Gibraltar hi ajuda i empeny. Com ajuden les insídies constants de l'heroi de Perejil, Federico Trillo, l'únic ambaixador a Londres de què es té memòria que no parla anglès. Un diputat li va suggerir fa poc: 'Agafi el "sombrero", el ruc de palla i la sangria i foti el camp.'

Sembla fora de dubte que els tres bàltics donaran suport a Catalunya en el moment decisiu, malgrat les coaccions de García-Margallo, o potser gràcies a aquestes coaccions. És probable que la majoria de països sorgits d'un procés constituent el segle passat mostrin comprensió per Catalunya si no tenen cap interès molt concret amb Espanya. A Europa n'hi ha una colla: Noruega, Finlàndia, Bulgària, Romania, Hongria, República Txeca, Albània, Irlanda, Islàndia, Malta, Xipre, Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, Bòsnia, Eslovàquia, Montenegro, Kossove... Al món n'hi ha dotzenes.
Jordi Pujol va tenir un paper decisiu en la independència d'Eslovènia, la primera república que es va escindir de Iugoslàvia, amb converses directes amb el canceller alemany Helmut Kohl, en un episodi reconegut pel govern de Ljubljana. Cal tenir present també Polònia, que va haver de vessar molta sang per atènyer la independència i, a més, escalarà posicions dins la UE si Espanya perd població.
Què hi feia l'ambaixador d'Irlanda a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, quan els falangistes la van assaltar? Què hi feia un representant de l'ambaixada dels Estats Units?
Flandes, que és el 60% de Bèlgica, té una bona relació amb Catalunya. I el president flamenc, Kris Peeters, s'ha entrevistat amb Mas i hi ha signat acords quan ja s'havia declarat secessionista.
L'opinió pública portuguesa va prenent posició en favor de Catalunya. Els mitjans rememoren aquests dies que el país va aconseguir la independència perquè Castella va haver d'enviar les tropes contra el Principat a la guerra dels Segadors. Un altre país –o uns altres– a la península Ibèrica faria guanyar pes a Portugal i la relaxaria de la presència abassegadora d'Espanya.

Hi ha estats d'Europa que tenen una gran consideració per la democràcia que sovint passa per davant d'interessos estratègics, com és el cas dels escandinaus: els bàltics es van passar unes quantes setmanes als llimbs fins que la humil Islàndia els va reconèixer, i darrere hi va anar tot el món. També els Països Baixos, que donen molta importància en els llibres d'història a les malvestats dels 'tercios' espanyols en la lluita per la pròpia llibertat.

L'Argentina, Veneçuela, Cuba i Bolívia han tingut enganxades directes amb el govern de Rajoy. La consideració d'aquests països per la 'madre patria' –s'hi podrien afegir l'Equador o Nicaragua– queda reflectida sovint en la premsa local: 'Creen que todavía están ofreciendo espejos a los indiecitos', titulava un diari de Caracas. Cuba no evocarà el suport dels catalans el 1898? Es pot intuir que la majoria de repúbliques americanes recordaran els 'libertadores', i si no ho fan els governs ho farà l'opinió pública. Un baròmetre del prestigi internacional d'Espanya és la influència que té entre les antigues colònies. Mentre França o el Regne Unit lideren amb solvència la Francofonia i la Commonwealth, Espanya és vista amb recel o sarcasme per una Hispanitat no constituïda.

Hi ha països impensats que poden posar-hi un gra de sorra. Potser la persona més venerada a Timor Oriental és Francesc Vendrell (Barcelona, 1940), qui, com a representant personal del secretari general de les Nacions Unides, va aconseguir que l'ONU hi imposés un referèndum d'autodeterminació el 1999, cosa que va aturar el genocidi sistemàtic practicat per Indonèsia. La llibertat de Timor és deguda molt directament a la tenacitat de Vendrell, que és íntim del primer president i Nobel de la Pau, José Ramos-Horta, que va néixer portuguès i sap perfectament què és Catalunya. Són lluny i són pobres, però són un vot a l'assemblea general de les Nacions Unides.

Ban Ki-Moon, el secretari general actual, va anunciar a Andorra (territori lliure dels Països Catalans, un més) de manera pública i oficial que calia 'respectar les aspiracions genuïnes dels pobles', en referència a Catalunya. Un suport cabdal, com prova el fet que gairebé tots els mitjans espanyols silenciessin la notícia.

El president del parlament europeu, Martin Schulz, un editor cultivat que admira i coneix Jaume Cabré i s'ha declarat amic de Catalunya, ha lamentat obertament no haver pogut aconseguir el reconeixement del català a la cambra per culpa del boicot de dos vice-presidents, Alejo Vidal-Quadras (PP) i Miguel Ángel Martínez (PSOE).

Fins aquí una quarantena de països i dos notables en organismes internacionals clau. Només que un terç es pronunciïn en favor de Catalunya ja fan gruix de sobres i n'arrossegaran molts més, que no tenen arguments per a oposar-s'hi. Qui es pot situar sense rubor contra el dret d'autodeterminació? No hi ha precedents que s'hagi negat el reconeixement de cap país que s'hagi declarat independent aquestes últimes dècades a Europa. Hi ha ningú que pugui creure que la pacífica, democràtica i europeista Catalunya serà el primer?

Ningú no vol enquistar un problema, i menys al cor de la Unió Europea; val més resoldre'l de seguida. La prova és que ni un sol estat no ha respost a García-Margallo en la seua croada global contra Catalunya. Tard o d'hora, com sap fins i tot la canalla, "Espanya s'haurà de rendir".

dijous, 30 de gener de 2014

Ara ens estimen?

NO US HO PERDEU!!!!!
El que llegireu a continuació és perquè esteu alerta quan comencin a ensabonar-nos des d'Espanya.
CAL VEURE ELS VÍDEOS PRIMER I DESPRÉS LLEGIR L'ESCRIT.
NO US HO PERDEU, ES BONÍSSIM!!!!




Atenció MIREU ELS 2 VÍDEOS (són dos vídeos diferents!)

 
Queridos alcaldes del PP,
 
Los catalanes estamos muy satisfechos con vuestros vídeos en los que os expresáis a favor de Catalunya, expresando vuestro apoyo diciendo que "os gustamos tanto".
 
Estamos emocionados, pero de verdad!
 
Oye Concepción, alcaldesa de Logroño, tengo que reconocer que "me has llegado". Te acuerdas cuando dijiste que veraneando aquí certificabas que "hablábamos sólo en catalán a los viejos de la Rioja que nos preguntaban por la Plaza de Catalunya"? Eso fue genial!  Ah, y te acuerdas cuando dijiste que "suerte del Tribunal Constitucional que regula las abominables aspiraciones de Catalunya". Bueno, veo que ya pasó todo.
 
Hombre Iñigo, alcalde de Santander, oye... nada, que tus palabras parecen muy sinceras. Me siento orgulloso de tu admiración por Catalunya. Por cierto, te acuerdas del día aquel con tu amigo Revilla, presidente de Cantabria, cómo nos pusisteis a parir a los catalanes en el programa aquel de Telecinco, joder cómo os pasasteis diciendo que "Catalunya no era una nación sino una Comunidad y que si lo era es gracias a España, aunque no nos mereceríamos ser, dijiste tu, más que una provincia". Bueno pues nada, que con la emoción os hemos perdonado.
 
Bueno Adela, alcaldesa de Elda, tu por aquí. No sé qué decirte porque desde que abanderaste el cierre de TV3 en tu región en aquella insigne reunión en tu ayuntamiento ya no te he oído decir nada más. Ya veo que estás arrepentida y que ahora nos quieres mucho.
 
No podía faltar Ángeles, alcaldesa de Marbella, que dices que somos modélicos los catalanes. Qué bueno. Oye por cierto, como me reí el día aquel que decías que "a los catalanes colgaos de los cataplines que es como están mejor" .
 
Mira quién está aquí, el alcalde de Salamanca!!!! que le encannnnnnta visitar Catalunya y que somos un referente para él. Alfonso ya te decía yo que eso de los papeles de Salamanca que los franquistas robaron a las familias catalanas y que vosotros no queríais devolver a sus dueños, al final pasaría. Ahora ya estamos todos calmados, bueno excepto en vuestro Polígono Industrial El Montalvo, que te acuerdas aquel miting que tú dirigiste para que todas las empresas allí existentes dejaran de comercializar con empresas catalanas? Bueeeno aquello fue todo un detalle...  Eh!,  y esa moción que rechazasteis el PP en Salamanca para que la calle del archivo dejara de llamarse "Calle del Expolio" en recuerdo a nosotros y nuestras mamás, qué?  Bueno pues nada te felicito porque tu vídeo de amor a Catalunya es un gran ejercicio de sinceridad!
 
Bueno y aquí está también proclamando su amor la alcaldesa de Madrid, la botella!!!!
Mira, Ana, de verdad. A ti te lo perdono todo, porque cuando pienso en lo que te encuentras a tu lado en la cama cada día al despertar, es que... chica... es para contener la respiración y rezar.

Y mira un político. Javier Arenas. Oye tío, pero qué cambio!!!! Me has dejado anonadado. Te acuerdas cuando dijiste que "los catalanes éramos más insolidarios que Al Capone"? Tuvo gracia!  Y que "el Estatut estaba redactado por borrachos"... Hombreeee, ahí te pasaste. Aunque la mejor de todas fue cuando dijiste que "Catalunya te daba asco por prohibir los toros".
Coño! y ahora dices que te sientes orgullosísimo de esta tierra. Es que me tieneeees Javier...
 
Bueno Sra. Cospedal, usted es la última. Mire, aquí no puedo hacer broma, porque su ejercicio de cinismo es tan grande al hablar de Catalunya que todas las facciones de su cara se han contraído de golpe que parecía la duquesa de Alba. Usted sería capaz de hacer explotar un detector de mentiras. Ya sé que se moría de vergüenza haciendo ese papel, ya lo sé. Por cierto, usted que es de Toledo y venden las espaditas aquellas de recuerdo. Qué quiere decir eso de hacer vudú con ellas en la cabeza de Artur Mas. Si lo hubiera dicho riéndose aún, pero tan seria me preocupó. Con lo guapa que estás en la foto con la peineta esa al lado de la Rita Barberá.
 
Mariano Rajoy; no podías faltar Mariano. Mira, te iba a criticar pero cuando te he oído esa frase de estadista de : "los catalanes hacen cosas..."  (hacen coshash...) me he quedado en blanco.
Pues nada, todos amigos, y esa amistad os la vamos a demostrar cuando seamos independientes. Todavía vamos a ser más amigos.
 
Gracias por los vídeos, qué gran idea. Os amamos!

Los Ciudadanos de Catalunya
 
PD: No somos idiotas, que lo sepáis...!!!!