Els partits polítics seguiran amb les seves estratègies, faran mítings, conferències, i la campanya electoral de costum, però s’ha demostrat que, per damunt dels partits polítics, el desencadenant d’aquest camí de no retorn ha estat la societat civil, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) com a principals protagonistes, no els polítics, i som nosaltres qui hem de seguir tensionant l’Estat. El mateix president Mas no s’hauria apuntat al carro de les consultes independentistes (li van fer veure des del mateix partit que era més rendible electoralment) ni a la sobirania nacional plena si no hagués vist que es quedaria clarament fora de joc oposant-se a la voluntat del poble (discurs del 10.09).
Interessa que el PARLAMENT resultant d’aquestes eleccions sigui el màxim sobiranista possible, amb l'objectiu d'assolir la independència. L’objectiu és aconseguir un Parlament on els partits que no apostin clarament per la independència en el seu programa siguin una minoria, per tal de tenir un Parlament tan fort que quan s’hagin de prendre les decisions importants (convocar un REFERÈNDUM, ESCISSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL) i, en un hipotètic cas de desobediència civil, l’estat central no s’atreveixi ni a insinuar una possible multa o presó de cap dirigent català. No tingueu por, no s’atreviran tampoc a suprimir l’Autonomia, ja tenim prou suports internacionals i més que en tindrem. Com va dir Heribert Barrera, tenim pressa, molta pressa, però s’han de fer les coses bé, pacíficament i donant un exemple al món.
Reenvieu aquest missatge al màxim nombre d’amics i proposeu-vos una fita: aconseguir convèncer només un “d’aquells amics o coneguts” que ENCARA no té clar el motiu perquè hauria de votar en clau independentista, o que fins i tot hi estigui en contra, TAN SOLS UN...
I com es pot fer això? Doncs exprimint al màxim un dels factors desencadenants dels fets recents, la crisi econòmica i l’espoli fiscal que ha sofert Catalunya en els últims 35 anys. Amb un ESTAT PROPI Catalunya incrementaria en un 30% la seva renda per càpita, tindríem una millor sanitat pública, una millor educació i una millora general en tots els serveis públics (principalment en els transports i carreteres). Tenim un país amb un potencial enorme que fins ara no ens han deixat explotar. Això o dependre indefinidament d’uns elements que ens seguiran robant l'educació dels nostres fills, el benestar dels nostres pares per pagar-se una “fiesta nacional” tercermundista, i sempre amb una actitud xulesca i prepotent. I TAMBÉ, PER AQUELLS QUE VOLEM TRANSFORMAR LA SOCIETAT, cap a un model amb més justícia social, es reuniran les condicions més propícies per fer aquest camí.
I tot això fent-los-hi veure que som un país integrador que, a diferència del que han fet amb nosaltres des d'Espanya, respectarà el castellà i els orígens i la cultura de tothom, sense amenaces i que se sentiran orgullosos de pertànyer a un país que després de 300 anys tornarà a ser una de les nacions més pròsperes d’Europa i del món. El llast d’Espanya és impossible d’assumir. Aquesta és la tasca que podem fer a peu de carrer, individualment, cadascun de nosaltres en aquests dos mesos i mig abans de les eleccions.
