Ja s'han
convocat eleccions per formar un Parlament de Catalunya que haurà de prendre
decisions històriques. Seran el 25 de novembre.
Els
partits polítics seguiran amb les seves estratègies, faran mítings,
conferències, i la campanya electoral de costum, però s’ha demostrat que, per
damunt dels partits polítics, el desencadenant d’aquest camí de no retorn ha
estat la societat civil, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació
de Municipis per a la Independència (AMI) com a principals protagonistes, no els
polítics, i som nosaltres qui hem de seguir tensionant l’Estat. El mateix
president Mas no s’hauria apuntat al carro de les consultes independentistes (li
van fer veure des del mateix partit que era més rendible electoralment) ni a la
sobirania nacional plena si no hagués vist que es quedaria clarament fora de joc
oposant-se a la voluntat del poble (discurs del 10.09).
Interessa
que el PARLAMENT resultant d’aquestes eleccions sigui el màxim sobiranista
possible, amb l'objectiu d'assolir la independència. L’objectiu és
aconseguir un Parlament on els partits que no apostin clarament per la
independència en el seu programa siguin una minoria, per tal de tenir un
Parlament tan fort que quan s’hagin de prendre les decisions importants
(convocar un REFERÈNDUM, ESCISSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL) i, en un hipotètic cas de
desobediència civil, l’estat central no s’atreveixi ni a insinuar una possible
multa o presó de cap dirigent català. No tingueu por, no s’atreviran
tampoc a suprimir l’Autonomia, ja tenim prou suports internacionals i més
que en tindrem. Com va dir Heribert Barrera, tenim pressa, molta pressa,
però s’han de fer les coses bé, pacíficament i donant un exemple al
món.
Reenvieu
aquest missatge al màxim nombre d’amics i proposeu-vos una fita: aconseguir
convèncer només un “d’aquells amics o coneguts” que ENCARA no té clar el motiu
perquè hauria de votar en clau independentista, o que fins i tot hi estigui en
contra, TAN SOLS UN...
I com es
pot fer això? Doncs exprimint al màxim un dels factors desencadenants dels fets
recents, la crisi econòmica i l’espoli fiscal que ha sofert Catalunya en els
últims 35 anys. Amb un ESTAT PROPI Catalunya incrementaria en
un 30% la seva renda per càpita, tindríem una millor sanitat pública, una millor
educació i una millora general en tots els serveis públics (principalment en els
transports i carreteres). Tenim un país amb un potencial enorme que
fins ara no ens han deixat explotar. Això o dependre indefinidament
d’uns elements que ens seguiran robant l'educació dels nostres fills, el
benestar dels nostres pares per pagar-se una “fiesta nacional” tercermundista, i
sempre amb una actitud xulesca i prepotent. I TAMBÉ, PER AQUELLS QUE VOLEM
TRANSFORMAR LA SOCIETAT, cap a un model amb més justícia social, es reuniran les
condicions més propícies per fer aquest camí.
I tot això
fent-los-hi veure que som un país integrador que, a diferència del que han fet amb nosaltres des d'Espanya, respectarà el castellà i els
orígens i la cultura de tothom, sense amenaces i que se sentiran
orgullosos de pertànyer a un país que després de 300 anys tornarà a ser una de
les nacions més pròsperes d’Europa i del món. El llast d’Espanya és
impossible d’assumir. Aquesta és
la tasca que podem fer a peu de carrer, individualment, cadascun de nosaltres en
aquests dos mesos i mig abans de les eleccions.